Pere Calders

CONTEXTUALITZACIÓ

Pere Calders va ser un autor català del segle XX amb un estil d'escriptura propi i inconfundible que l'ha portat a convertir-se en un clàssic de la nostra literatura. Va viure en circumstàncies molt dures durant la Guerra Civil Espanyola i després d'aquesta es va veure obligat a exiliar-se a Mèxic. Durant tot aquest temps no deixà mai d'escriure i això es reflexa en la seva literatura en la que Calders, per mitjà de la ironia i l'humor, ens obre la porta a un món ordenat d'una altra manera per fent-nos adonar que les pautes que governen la conducta humana estan sovint abocades a l'absurd. Però sempre amb humilitat i subtilesa per deixar lloc a les lliures interpretacions.

Tot i la seva incessant producció, les circumstàncies feien difícil la publicació de les seves obres, va ser gràcies a un amic seu amb qui es cartejava, Joan Triadú, que va publicar alguns dels seus contes i també la companya de teatre Dagoll- Dagom, que, tot i la desconfiança de Calders davant l'èxit, va representar alguns dels contes de “Cròniques de la veritat oculta” en l'obra “Antaviana”, que va ser un gran èxit i va llençar l'autor a la fama

DEFINICIÓ, CODIFICACIÓ DE LA REALITAT

La realitat de l'obra

Presenten dos conceptes de realitat: Objectiva, normativa (cròniques) Subjectiva, fantàstica (veritat oculta). Totes dues formen part d’una mateixa realitat. Tot depèn de la manera com ho narrem, és a dir del punt de vista. Ex. “La ratlla i el desig”

Per Calders el somni, la imaginació, l’absurd, la màgia formen part de la realitat, tant com el lampista, el paleta o el científic i són elements que permeten expressar millor la visió d’un món que ha deixat de ser coherent, lògic i a l’abast de l’home. És per això que considera també realista la seva literatura, superant així el debat esgotador del model del realisme històric.

. Calders també és un escriptor realista i com a tal denuncia situacions i fa una lloable tasca de crítica social (molt destacable en la majoria dels contes de l’apartat “Ver, però inexplicable”).

El resultat és una nova realitat, on tenen cabuda tots els punts de vista, o almenys, es pren consciència de la parcialitat d’un determinat punt de vista. Aquesta nova realitat és la literària on allò impossible, màgic, sobrenatural i fantàstic esdevé possible, on les veritats ocultes suren a la superfície.

Ara bé, tota realitat, la literària també, té les seves trampes, el seu codi de funcionament que Calders també ens vol descobrir per tal d’arribar a una conclusió gairebé lapidària: tot sistema de funcionament, tot codi de valors es sustenta sobre unes normes i unes pautes que, en última instància, són absurdes, incomprensibles i que no poden explicar la complexitat de matisos de l’ésser

...