Pere Calders

Pere Calders (Barcelona, 1912-1994) és un dels escriptors més llegits de la literatura catalana, destacant com a contista. Es va donar a conèixer en els primers anys trenta amb dibuixos, articles i contes a diaris i revistes. Als quatre anys va publicar les seves primeres obres: el llibre de contes El primer arlequí i la novel • la curta La glòria del doctor Larén. Exiliat a Mèxic durant 23 anys, on va coincidir amb el seu cunyat escriptor Avel • lí Artís Gener (Tísner), va escriure els que han estat considerats els seus millors textos, que van obtenir des del primer moment el reconeixement de la crítica, com els contes Cròniques de la veritat oculta (1955) i Gent de l'alta vall (1957), i la novel • la Ronda naval sota la boira (1966). En 1962 va tornar a Catalunya, va fer treballs d'editorial i col•laboracions periodístiques, i encara va disposar de temps per escriure L'ombra de l'atzavara (1964), amb què va guanyar el Premi Sant Jordi. A la dècada dels vuitanta li arriba la popularitat arran de l'èxit del muntatge teatral Antaviana, creat per la companyia Dagoll Dagom i basat en contes seus. Des de llavors es van anar reeditant tots els seus llibres i encara se'n publiquen de nous amb contes inèdits. Va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1986) i poc abans de morir és distingit amb el Premi Nacional de Periodisme (1993).

Va ser membre i Soci d'Honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

...