Terra Baixa

TERRA BAIXA

PERSONATGES

Nuri

Nando

Sebastià

Marta

Manelic

Tomàs

Adaptació lliure per a cinc actors de

Roger Llovet

ESCENA 1

(La Nuri, d’uns vint i pocs anys, sola a escena asseguda en una cadira, llegeix una

carta. Darrera d'ella una gran cortina).

Nuri: Que si recordo el què va passar? Fa més de deu anys però ho recordo com si

hagués passat ahir mateix i no podré oblidar-ho mai. Mai! Encara els sento els crits

d'en Manelic i de la Marta. (Es recull sobre si mateixa i es porta les mans al cap que

es prem amb força)

Off Manelic: Tothom aquí! Veniu! Tothom aquí (remors de veus: "Què passa", "És

mort!" "Déu meu!") I ara vosaltres a riure força! A riure! I tu, Marta, vine!

Off Marta: Sí, sí! Anem-nos-en, marxem!...

Off Manelic: Lluny de la terra baixa! Fora tothom! He mort el llop! He mort el llop! He

mort el llop! (La veu es va perdent, allunyant-se)

Nuri: Déu meu! (Retorna en si) Però per què vol que li conti tot això aquest home? D.

Àngel, D. Àngel Guimerà, un escriptor de Barcelona... Barcelona! Em diu a la carta

que li han parlat de la Marta i d'en Manelic, del senyor Sebastià... I de mi, de la Nuri,

la que sap tota la història! (S'aixeca de la cadira). Que la recordi, per explicar-li? Si la

tinc tota al cap, que només cal obrir les cortines de la memòria (obra les cortines del

fons i s'endevina la sala del molí on passarà tota l'acció) per reviure tot el que va

passar aquí, en aquest mateix molí on la Marta era molinera, com jo ho sóc ara... bé,

com ho era, que el tanquen i em fan deixar-lo. Jo tenia tretze anys....

ESCENA 2

(La llum il·lumina la sala; la Nuri -de tretze anys- hi entra al mateix temps que en

Nando.)

Nando: Vine, Nuri! I ara germaneta digues, digues... Què saps?

Nuri nena: De què, Nando?

Nando: Per què t'hem fet anar a l'ermita, doncs? Què t'ha dit en Tomàs, el nou ermità?

Nuri nena: Ui, m'ha dit unes coses... (Queda pensant i callada)

Nando: Però m'ho explicaràs o no?

Nuri nena: Doncs m'ha dit: "Mira, Nuri: tot això que veus, tot, tot és de l'hereu Sebastià.

La caseta en què viviu vosaltres -vol dir la nostra, Nando-, aquesta ermita, el molí, el

mas gran on viu l'hereu Sebastià, el poblet..."

Nando: Això, ja ho sabia!

Nuri nena: Espera, espera, que encara me n'ha dit més de coses: que si

caminava, caminava... d'ara fins demà el vespre, encara tot, tot fora de l'hereu

Sebastià; que si passa un llangardaix que no l'apedregui, que és de l'hereu Sebastià!

Nando: Vàtua, però i de la Marta? Què t'ha dit de la Marta?

Nuri nena: Doncs que ell, en Tomàs, l'ermità nou, se n'anava a buscar un pastor,

un pastor que és de molt lluny, molt lluny per casar-lo aquest vespre amb la Marta.

(Nuri torna al present)

Nuri: Sí, que com que en Sebastià era l'amo de mi i d'en Nando i de l'ermità... i de

la Marta, ell decidia per tots nosaltres. Volia casar la Marta i la casava.

Nando (al públic): Amb un minyó que és pastor, que no s'ha mogut mai de la vora del

seu ramat, allà dalt a les Punxales, i que és un tros de pa. Li diuen Manelic, sabeu? I

afigureu-vos si n'és rucàs que amb prou feines ha vist quatre persones en sa vida, i

encara totes mascles, que de dones... potser ni la ferum n'ha sentit, de les dones!

(Mutis d'en Nando)

Nuri: Amb un pobre pastor que no en sabia res de l'embolic del senyor Sebastià amb

la Marta. Ni ell ni l'ermità en sabien res. I tothom va venir aquí, al molí, i tothom en

parlava del casament de la Marta i tothom se'n feia creus de com el pastor es podia

casar amb una dona que era... que era d'en Sebastià.

(Entra la Marta)

Marta: No sé per què tinc de plorar d'aquesta manera! Jo havia de dir que no, i

sempre que no al Sebastià, que per força no em casaria! Que jo no el vull, no, aquest

home, aquest... Manelic! Ara que el Sebastià també deu patir fent-me casar per

força, que si no em tingués voluntat em faria fora del molí... Però no, que ell em vol

aquí, sempre aquí, sempre! Que en dec ser de dolenta jo, perquè si no ho fos de

dolenta tindria més esperit i ja faria temps que hauria fugit d'aquesta casa o m'hauria

tirat al pou! (Rabiosa amb ella mateixa) Però ni sé fugir, ni sé matar-me. I fins i tot

m'hi casaré amb aquest home.

(La Marta surt d'escena)

Nuri: L'hereu Sebastià tenia empenyades les terres i els ramats, i els tribunals

estaven a punt de tirar-s'hi a sobre. Per salvar-ho havia decidit casar-se amb una

pubilla rica, per quedar-se'n els diners. Tenia el seu casament preparat, però, és clar,

primer havia de fer creure a tothom que la seva història amb la Marta estava

acabada, encara que fos mentida, i així va ser com en Manelic va arribar a aquí, al

molí.

ESCENA 3

(Entren en Manelic i en Nando)

Manelic: Que gent que hi ha al món, Mare de Déu! Vosaltres tots que contents! I jo

també! Ai, però a les muntanyes hi deixo els bens i els gossos que m'estimen com

germans, mal m'està el dir-ho! Sense jo no sé que faran si arriba el llop...

Nuri nena: Ai, que em fa riure, aquest xicot!

Nando: Au, reposa, home.

Manelic: Doncs que no hi baixa per aquí el llop?

Nando (rient irònic): Massa que hi ve i ja el veuràs ja, si Déu no t'ajuda!

Manelic: Sembla que avui ens casem tots aquí! Quin riure! I la Marta, amics? Oi que

és guapa, oi?

Nando: Prou! I fresca, i... dallonses...

Nuri nena: Aviat sortirà, que és a dins preparant-se pel casori.

Manelic: Doncs mentre que ella es clenxina allà dintre us explicaré a tots

com s'ha engiponat això de que ens aparellessin.

Nuri nena: Conta, conta!

Nando: Au, sí, que riurem una estona...

Manelic: E, que això no és cosa de riure! Vet aquí que fa uns dies em venen a

veure a les Punxales tres persones: l'ermità, el senyor Sebastià i l'altra ja us

podeu pensar que era la Marta. Compteu jo quina feina a preparar un

cabrit, i, quan ja ens el menjàvem, l'amo que em diu:

...