Transformación Intimidad

Segons Giddens, si volem canviar l’esfera personal ha d’haver-hi una transformació, la transformació de la intimitat. S’ha de canviar pas a pas, amb esforç, lluita, des de les nostres costums personals i socials per aconseguir aquesta democratització de l’esfera personal. Durant el transcurs del llibre he pogut observar una perspectiva fenomenològica ja que el canvis i la realitat social que tenim en l’actualitat ha estat gràcies a les accions de les persones i dels col•lectius que han lluitat contra el sistema i les normes socials preestablertes des de feia segles. La lluita de les dones per la autonomia i llibertat sexual per a tots.

Antigament el matrimoni anava lligat a la sexualitat, és a dir, moltes dones eren obligades a casar-se sense estar enamorades per tenir fills i cuidar d’aquests i el seu marit. A les dones se li negava el plaer sexual, en canvi, els homes podien tenir relacions extramaritals. A l’aristocràcia la cosa canviava una mica ja que les dones si que podien tenir amants però es seguia imposant el matrimoni per continuar amb una estructura tradicional. Per sort, gràcies a moltes manifestacions i persones valentes que van decidir no seguir aquesta estructura avui dia hi ha diferents famílies. Com ens van explicar a la conferència sobre la construcció de la masculinitat hi ha nous models familiars: parella heterosexual, parella homosexual, família monoparental, pares divorciats i un llarg etcètera de diferents tipus de construccions familiars.

Giddens també parla de la teoria de Foucault on li dóna la raó sobre que va avançar sobre la sexualitat com a construcció social que opera en els camps de poder però que no va avançar en la relació entre amor i sexualitat ja que Foucault es va centrar massa en aquesta última. En aquest punt, cal destacar que la relació entre amor romàntic i sexualitat va ser molt important per la transformació de la intimitat perquè culmina la alliberació sexual. Aquí trobem el súmmum de la sexualitat plàstica perquè es el moment on el sexe es desvincula de la reproducció i les relacions de parentesc. Però... la sexualitat plàstica acaba amb el masclisme? No, aconsegueix que les dones puguin tenir relacions sexuals amb qui vulguin sense estar lligades al matrimoni, tot i que con deia l’escriptor i actor Matt Barry “que el sexe prematrimonial es pecat? No existeix el sexe premarital si no tens intencions de casar-te”. Tot i això, avui dia, quan una dona o adolescent, està amb molts nois pot arribar a ser insultada tant pels nois com per les noies. En canvi, si un noi està amb moltes noies és un crack. I això, desgraciadament és cert perquè encara ho veus algunes nits de festa i a la conferència del feminisme ens van posar alguns exemples i entrevistes amb adolescents que constatava aquesta realitat tant penosa. Perquè que després de tants anys lluitant per una llibertat sexual i sexualitat plàstica encara passi això

...