Creont

Creont

Al principi és un subordinat d'Etèocles. Es comporta com una ombra sinistra, que sempre espera el moment oportú per assaltar el poder i fer-lo seu: com la dreta espanyola quan guanyen les esquerres.

Franco i els militars es sublevaren. Creont, lluny de sublevar-se, ensabona Etèocles fins assegurar-se que ell en serà l'hereu. És un manipulador, sembla que Etèocles sigui la seva titella: Creont l'utilitza.

No vol la pau, o bé la posa com a secundària: el seu objectiu és el poder costi el que costi: per això evitarà la negociació i potenciarà el fanatisme, el dogmatisme i la follia.

De fet, és l'únic que controla la situació. Facilita la destrucció sobre la qual erigirà la seva impassible autoritat. Com Franco.

Hi ha doncs dos Creonts. Tots dos són hipòcrites. La diferència entre un i altre resideix en què el primer aspira al poder i el segon ja l'ha fet seu. És el tirà amb sabates noves, que lloa i plora els que han caigut valerosament, i exalta la pàtria estimada , quan en realitat només hi ha alegria dins seu.

Creont és un dèspota. En nom de la dignitat i dels suposats honors a la memòria d'Etèocles i els seus fidels, no fa altra cosa que imposar la seva autoritat.

Desafia els déus, i no cedeix a res per assegurar encara més el tron. No els tem, perquè és massa egocèntric. El déu és ell, costi el que costi, s'ha de mostrar a sí mateix per sobre. Fins i tot un cop ha mort, segueix manipulant Etèocles, ara en forma de la seva memòria. Ho fa d'una manera més psicològica, volent tenir tothom content.

...