El Diagnostico Psicologico

9. Construcció del diagnòstic col•lectiu

9.1. Convertir les oportunitats del procediment professional en oportunitat d’acció El diagnòstic com una oportunitat d’aprenentatge i presa de consciència. Quan construïm coneixement ho fem de forma col•lectiva amb tots els subjectes afectats per la situació que es vol transformar.

9.2. El diagnòstic comú i la investigació participativa X a fer aquest diagnòstic comú ens podem basar en La Investigació/Acció/Participativa (IAP) ( basant la investigació en la participació dels col•lectius a investigar)

el diagnòstic comunitari (comú i compartit pels tres actors del procés: població, tècnics i administracions) és l’element que permet que els diversos actors se’n sentin protagonistes i, en conseqüència, les seves possibilitats d’implicació/participació d’aquests siguin majors.

Aquest diagnòstic comunitari, seran la base per rellançar l’acció entorn del projecte comunitari. La seva publicació i/o difusió és una gran ocasió per estendre l’acció comunitària a nous actors, incorporar nous membres a l’organització i per aconseguir nous recolzaments o adhesions al procés.

9.3. Característiques d’una investigació participativa Per procedir a la realització d’un diagnòstic participatiu, en primer lloc, s’haurà de constituir un grup d’investigació-acció-participativa (GIAP), en el que hi participin professionals dels serveis, membres de les entitats i algun ciutadà no organitzat. Es tracta de que aquest grup assumeixi la tasca de grup motor del procés que es vol promoure i que, en aquest primer moment, es faci càrrec de les activitats pròpies d’una investigació amb el suport d’un expert-investigador. Cal no fixar-se només en els dèficits i els problemes, sinó també en les potencialitats i aspectes positius sobre els que ens hem de recolzar per a realitzar l’acció/mobilització. Cal obtenir dades tant objectives com subjectives. Millor començar per l’opinió i les inquietuts de la gent (autodiagnòstic) per a recollir posteriorment dades que permetin objectivar, posant en relació el problema i la vivència del problema.

9.4. Desenvolupar la investigació participativa

Una vegada dissenyada la investigació, cal fer el treball de camp per a contrastar les hipòtesis i anar més enllà. Per a dur a terme aquesta tasca hem d’organitzar moments participatius, que normalment anomenem tallers, en els quals podem utilitzar tècniques com el debat grupal, el DAFO o l’autoanàlisis.

També ens pot ser molt útil fer un mapa d’actors i relacions del territori, mapa social o sociograma x identificar i ubicar els diferents entorns presents en una comunitat.

Per desenvolupar la recollida d’informacions d’aquells que no estan treballant amb nosaltres en la realització del diagnòstic, pot ser útil utilitzar tècniques

...