PSICOLOGIA ESPORTIVA

1. QUÈ ÉS LA PSICOLOGIA ESPORTIVA ?

La Psicologia Esportiva com a ciència o camp d’estudi, és molt àmplia. Tracta temes com els que van des de la motivació fins a la preparació per a la competició, passant per millora de l’autoestima, mesures antidepressives... Tot i que existeix un moviment de psicòlegs que opinen que no existeix ni pot existir una psicologia de l’esport, sinó que això és més que un tractament psicològic adaptat a les particulars necessitats de cada persona. 1.1. Funcions del psicòleg esportiu

La funció del psicòleg es centra en les necessitats d’aquestes àrees i es concreta en les següents intervencions:

1. Avaluació inicial del punt de partida de l’esportista. És molt important conèixer les experiències de l’esportista en les tècniques d’entrenament mental.

2. Disseny i aplicació d’entrenament psicològic per desenvolupar i mantenir les habilitats psicològiques implicades a l’activitat de l’esportista com ara la motivació, atenció, concentració, etc., de les diferents modalitats esportives.

3. Fa una avaluació contínua i control d’aquestes habilitats psicològiques especifiques de les diferents modalitats esportives.

4. Fa un assessorament als tècnics sobre la planificació d’objectius, direcció de grups, estratègies de comunicació, distribució de feines, etc.

5. Investiga contínuament sobre noves tècniques d’entrenament, avaluació i control, com a millora del programa i d’entrenament psicològic.

Un cop s’ha portat a terme l’avaluació inicial, els psicòlegs han d’explicar la metodologia adequada i desprès, s’ha de realitzar una planificació de les alternatives i del treball psicològic més adequat a cada situació i cas particular.

1.2. Habilitats que treballa la psicologia de l’esport

La psicologia de l’esport intenta desenvolupar certes habilitats en l’esportista com a complement i ajuda a les seves actuacions en la recerca del màxim rendiment.

Aquestes habilitats són les següents:

 El control de l’atenció i la concentració

En qualsevol disciplina esportiva s’ha d’estar molt centrat, oblidant els problemes, tot el que no sigui rellevant per a la situació. En cas contrari, es cometrien errors que afectarien negativament al rendiment.

 El control de l’activació

S’ha d’intentar controlar una reducció dels estats d’activació excessiva o ansietat, i també una potenciació de la activació en cas d’excessiva relaxació. No tenir una activació òptima pot afectar al rendiment.

L’esportista ha de ser capaç de relaxar-se en qualsevol situació. Amb una excessiva ansietat, augmentarà el consum d’oxigen, el cos es tensarà i no podrà realitzar bé els moviments.

 La millora de l’autoconfiança

Si es té una actitud negativa abans de la competició, és molt probable que no s’aconsegueixi un bon resultat. Els dubtes i la falta de confiança en un mateix és el primer pas cap al fracàs. Per tant, s’ha de creure en un mateix per tal d’obtenir bons resultats.

 La facilitació i la potenciació d’habilitats motores

Les tècniques psicològiques ajuden a millorar els gestos tècnics que formen part de les diferents especialitats, o a potenciar habilitats motores en activitats que requereixen una gran força o resistència.

 La facilitació del descans i l’acceleració en la recuperació de lesions

En l’esport, es quasi tant important l’entrenament com el descans. La psicologia ofereix tècniques capaces de facilitar la recuperació muscular després d’una dura jornada d’entrenament i també, facilitar l’acceleració en la recuperació de lesions.

 La millora de les relacions interpersonals

Fa referència a les relacions entre l’esportista i les altres persones. Molts esportistes tenen moltes dificultats, especialment quan es troben a prop d’una competició important, per tenir bones relacions amb el seu entrenador, amics o rivals.

1.3 Tècniques utilitzades en la psicologia de l’esport

o Entrenament en imaginació

Es pot definir com la repetició simbòlica d’una activitat física en absència de qualsevol moviment muscular. L’esportista imagina metòdicament, conscientment i de manera repetida,

...