Funcionalisme Vs Fenomenologia

Funcionalisme vs Fenomenologia

(Confrontament de perspectives teòriques)

PAC 1 per Antropologia de les religions

21 d’octubre de 2011

Per Jaume R. Vidal Carreras

Consultor: Jaume Vallverdú Vallverdú

Q

ualsevol podria donar-nos una definició d’allò que significa per a ell la religió. Però de ben segur cap d’elles podria encabir totes les diverses expressions religioses que existeixen, i coexisteixen, en el nostre món. Aquesta definició hauria de deslliurar-se de prejudicis generats des dels etnocentrismes, és a dir, cal que superi les limitacions de la pròpia visió cultural i tenir un caràcter transcultural i que tingués validesa per totes les formes d’expressió rituals i místiques, que encabís qualsevol creença.

I aquestes premisses han dificultat la formulació d’aquesta definició al llarg de la història. Prenem en aquest assaig dues tendències encapçalades d’una banda per un sociòleg i per l’altra d’un historiador de les religions com ell es defineix. Veurem que ambdós, des de les seves pròpies disciplines, enfoquen aquesta qüestió contraposant principis que d’antuvi semblen antagònics ja que el primer defensa el fet religió com una expressió comuna i cultural pròpia de les societats mentre que l’altra autor defensa el concepte de religió com una experiència subjectiva e individual compartida amb la seva comunitat.

Tanmateix ambdós coincideixen a afirmar, com es pot llegir al mòdul 1 de l’assignatura, que l’element comú a qualsevol religió és el fet sobrenatural i la creença en éssers espirituals. La religió dona respostes per allò desconegut, sentit a l’existència i esperança a superar la mort. És aquest sentit que un altre tret en comú és el concepte de l’ànima.

.......................................

Emilie Durkheim, considerat un dels pares de la sociologia, va plantejar la qüestió de l’origen de la religió en el seu assaig Formes élémentaires de la vie religieuse. Cercava en el seu estudi el motiu pel qual l’ésser humà comença a cercar explicacions a tot allò que no pot entendre i no troba la lògica. De fet, com llegim en el treball de Brian Morris, aquesta cerca fou iniciada el s. XVIII,anterior al socioleg francès. Segons aquest Durkheim, com llegim al mòdul 1 pag 14, La concepció de la realitat depèn directament de la tradició cultural de la societat i de l’organització de la realitat segons aquests paràmetres. En aquest sentit, la dicotomia entre allò que és considera sagrat oposat allò profà, pel sociòleg francès, s’ hereta de la tradició cultural propia de cada societat i no depèn en exclusiva de la percepció de l’indicidu. Alhora, les religions donen sentit a la vida individual i col•lectiva. D’aquesta manera, al compartir aquestes creences, la comunitat s’integra en una esfera mística que identifica als seus membres.

Des d’aquesta perspectiva, es considera que el pensament de Durkheim enceta l’anomenat funcionalisme sociològic. En paraules de C Geertz , la religió tan sols s’entén en un context social i té una funció d’integració individual en societat, la qual comparteix creences i rituals comunes. És a dir, no pot haver societat humana sense religió i a l’inrevés. La religió aporta llavors a aquesta comunitat un sentit vital que es pot entendre de manera individual però integrada en aquesta societat. Durkheim defineix religió com: “un cuerpo de prácticas y creencias relativas a las cosas sagradas, es decir, todo aquello que se identifica con las cosas dejadas de lado y prohibidas – creencias y prácticas que dan unidad a una comunidad oral concreta (Morris, pag 147). De fet, B. Morris opina que Durkheim sentia aberració dels estudis antropològics i/o psicològics que desenvolupaven l’anàlisi de les religions des d’una perspectiva individualista i no social. (Morris, pag 139). Afirma Durkheim: “siempre que intentemos explicar un fenómeno social, debemos distinguir entre la causa eficiente que lo produce, y su función social” (Morris, pag 141). Llegim al mòdul 1 de l’assignatura d’Antropologia social: “El supòsit més influent de Durkheim sobre la societat és que l’estructura social d’una col•lectivitat determina les idees d’aquesta societat” De manera anàloga, projectant aquesta idea, Durkheim considerava la idea de religió com un ens abstracte d’origen col•lectiu i compartit culturalment per una societat concreta.

Llegim als mòdul citat anteriorment que l’escola funcionaliste dins de l’àmbit de l’antropologia social fou conceptuat per el mític Bronislaw Malinowski introduint el concepte teòric del treball de camp. En la seva evolució apareix el funcionalisme estructural que centra el seu estudi en les institucions que mantenen la cohesió social. Personalment projectem aquesta idea als estudis duts a terme per Durkheim. Entenem que la cultura no es heretada sinó que l’individu l’adquireix per identificar-se amb un grup social. Tanmateix succeeix amb la religió.

Enfront del funcionalisme social de Durkheim, que no pas oposat, presentem una nova perspectiva sobre la qüestió de la definició de la religió. La fenomenologia considera que un estudi religiós no es pot emmarcar en una sola disciplina, sigui la sociologia, la psicologia, la filologia, la lingüística, la etnografia, o qualsevol altre, ja que considera que la religió és un fet humà i social i cal ser acceptat i analitzat com a tal, com una experiència mística. CItam de nou a B. Morris, la fenomenologia “un estudio comparativo de creencias y ritos (dios, sacramentos y sacrificaios- a fin de determinar su sentido y significación social” (Morris, 1995 pag 120). Com hem mencionat no és una perspectiva d’estudi oposada a la que plantejava Durkheim però no es pot reduir l’estudi d’aquesta experiència en un sol camp d’estudi. Evidentment que totes les disciplines han d’aportar la seva ciència, però l’objecte

...