Sant Benet De Núrsia

Sant Benet de Núrsia

• Neix a la petita ciutat de Núrsia, Itàlia cap al 480.

• Pertany a una família modesta i de sòlides virtuts

• Fa estudis de retòrica i dret

• Abandona la seva situació als 20 anys i s'instal•la en una cova de difícil accès per buscar a Déu en soledat i oració com un ermità

• Quan va instal•lar-se, va trobar-se amb un monjo anomenat Romano i li va explicar la seva intenció de dur una vida d'ermità.

• Va passar els tres anys següents ignorat per tothom excepte per Romano

• Durant els 3 anys que passa a Subiaco, la seva fama de santedat i saviesa s'estenentre els habitants, que el visiten constantment.

• Amb diversos deixebles funda monestirs.

• Busca refugi a Montecasino entre Roma i Nàpols i en una muntanya funda dues capelles i alguns santuaris.

• A l'any 540 escriu la seva regla "Ora et labora": Prega i treballa.

• La seva reputació encara s'esten més fins a la seva mort,l'any 547.

Explicar com l'Església és sacsejada pels conflictes

L'expansió de l'Islam va portar dues conseqüències per a l'Església d'Occident:

-Es van tallar les relacions comercials dels regnes cristians amb Orient.

-Els peregrins tenien dificultats per visitar els Llocs Sants.

Jerusalem va ser conquerida al 1099.

Les croades van enfortir el poder del Papa i van obrir noves rutes comercials.

A Tomàs d'Aquino li interessa la separació entre filosofia i teologia; són dues ciències diferents, fins i tot quan s'ocupen del mateix subjecte. Ara bé, no s'arriben a contradir, ja que ambdues cerquen la mateixa veritat, i per tant, no poden ser incompatibles: on no arriba una (perquè no li pertoca, no per una deficiència en el seu saber), arriba l'atra. La teologia s'ha de fonamentar en la Revelació divina, mentre que la filosofia ha de fer-ho en la llum de la raó, però aquesta ha de consistir en elucidació i prolongació de la fe, i no trencar amb ella.

Accepta la divisió del coneixement humà en dues parts: una part sensible, que l'home comparteix amb els animals, i una part intel•lectual, que és pròpia tan sols de l'home. La part sensible del coneixement és descrita com l'acció mitjançant la qual l'ésser de l'objecte s'imposa al subjecte que coneix. El coneixement sensible copsa la particularitat de les coses, i la comunica a l'enteniment. Per tant, els sentits poden ser externs (els cinc sentits), o interns (el sentit comú). Accepta la divisió del coneixement humà en dues parts: una part sensible, que l'home comparteix amb els animals, i una part intel•lectual, que és pròpia tan sols de l'home.

Tomàs d'Aquino estableix també una divisió entre tres

...