Aviació Militar

1.INTRODUCCIÓ

Vam triar de fer aquest treball perquè tots tres estàvem bastant interessats amb els avions i volíem aprofundir més amb el tema dels caçes i tot el relacionat amb l’aviació militar.

Al principi, vam tenir alguns problemes a l’hora d’escollir el títol i vam pensar gran quantitat de títols per al treball com avions contra la guerra, avions d’armament militar, l’exèrcit en l’aviació, avions de guerra i per últim, aviació militar (aquest va ser el nom definitiu).

També estem interessats en fer-nos socis de la fundació “Par aeronàutic Catalunya (FPAC), a l’aeroport de Sabadell.

Aquesta associació es dedica a comprar avions, que han marcat la historia de l’aviació i que no estan en bones condicions (alguns, inclús, estaven abandonats), per restaurar-los i en alguns casos, aconseguir que puguin tornar a reempendre el vol.

El tercer diumenge de cada mes, aquesta associació obre les portes a la gent perquè vegin els seus avions i en algunes ocasions els fan volar.

2.COMPONENTS D’UN AVIÓ

2.1 FUSELATGE

És denomina fuselatge al cos principal de l'estructura de l'avió, la funció principal és la de donar cabuda a la tripulació, als passatgers i a la càrrega, a més de servir de suport principal a la resta dels components.

El disseny del fuselatge a més d'atendre aquestes funcions, ha de proporcionar un rendiment acceptable al propòsit a què es destini l'avió.

2.2 ALES

Són l'element principal de qualsevol avió. En elles és on s'originen les forces que fan possible el vol. En el seu disseny es tenen en compte nombrosos aspectes: pes màxim a suportar, resistències generades, comportament en la pèrdua, etc .. és a dir, tots aquells factors que proporcionin el rendiment òptim per compaginar la millor velocitat amb el major abast i el menor consum de combustible possibles.

Per ser la part més important d'una aeronau i per això la més estudiada, és possiblement també la que més terminologia empri per distingir les diferents parts de la mateixa. A continuació es detalla aquesta terminologia:

2.2.1 Perfil

És la forma de la secció de l'ala, és a dir el que veuríem si talléssim aquesta transversalment "com en rodanxes". Excepte en el cas d'ales rectangulars en què tots els perfils ("rodanxes") són iguals, l'habitual és que els perfils que componen una ala siguin diferents; es van fent més petits i estrets cap als extrems de l'ala.

2.2.2 Vora d’atac

És la vora davantera de l'ala, és a dir la línia que uneix la part anterior de tots els perfils que formen l'ala, o dit d'una altra forma: la part de l'ala que primer pren contacte amb el flux d'aire.

2.2.3 Vora de sortida

És la vora posterior de l'ala, és a dir la línia que uneix la part posterior de tots els perfils de l'ala, o dit d'una altra forma: la part de l'ala per on el flux d'aire pertorbat per l'ala retorna al corrent lliure.

2.2.4 Extradós

Part superior de l'ala compresa entre les vores d'atac i sortida.

2.2.5 Intradós

Part inferior de l'ala compresa entre les vores d'atac i sortida.

2.2.6 Gruix

Distància màxima entre l'extradós i el intradós.

2.2.7 Corda

És la línia recta imaginària traçada entre les vores d'atac i de sortida de cada perfil.

2.2.8 Corda mitja

Com els perfils de l'ala no solen ser iguals sinó que van disminuint cap als extrems, el mateix passa amb la corda de cadascun. Per tant en tenir cada perfil una corda diferent, el normal és parlar de corda mitja.

2.2.9 Línia del 25% de la corda

Línia imaginària que s'obtindria en unir tots els punts situats a una distància del 25% de la longitud de la corda de cada perfil, distància mesurada començant per la vora d'atac.

2.2.10 Curvatura

De l'ala des de la vora d'atac al de sortida. La curvatura superior es refereix a la de la superfície superior (extradós); inferior a la de la superfície inferior (intradós), i curvatura mitjana a la equidistant a ambdues superfícies. Encara que es pot donar en xifra absoluta, el normal és que s'expressi en % de la corda.

2.2.11 Superfície alar

Superfície total de les ales.

2.2.12 Envergadura

Distància entre els dos extrems de les ales. Per simple geometria, si multipliquem l'envergadura per la corda 1/2 hem d'obtenir la superfície alar.

2.2.13 Allargament

Quocient entre l'envergadura i la corda mitja. Aquesta dada ens diu la relació existent entre la longitud i l'amplada de l'ala (Envergadura / Corda mitjana). Per exemple, si aquest quocient fos 1 estaríem davant un ala quadrada d'igual longitud que amplària. Òbviament a mesura que aquest valor es fa més elevat l'ala és més llarga i estreta.

Aquest quocient afecta la resistència induïda de manera que: a major allargament menor resistència induïda.

Les ales curtes i amples són fàcils de construir i molt resistents però generen molta resistència, per contra les ales allargades i estretes generen poca resistència però són difícils de construir i presenten problemes estructurals. Normalment l'allargament sol estar comprès entre 5:1 i 10:1.

2.3 SUPERFÍCIES DE COMANDAMENT I CONTROL

A més de que un avió voli, cal que aquest vol s'efectuï sota control del pilot, que l'avió es mogui responent a les seves ordres.

Una de les contribucions dels germans Wright va ser el sistema de control de l'avió sobre els seus tres eixos, la seu Flyer disposava de timó de profunditat, timó de direcció, i d'un sistema de torsió de les ales que produïa la inclinació per girar.

D'altra banda, és de gran interès contar amb dispositius que, a voluntat del pilot, aportin sustentació addicional (o no sustentació) facilitant la realització de certes maniobres.

Per aconseguir una o altra funcionalitat s'empren superfícies aerodinàmiques, denominant primàries a les que proporcionen control i secundàries a les que modifiquen la sustentació.

2.3.1 Superfícies primàries

Són superfícies aerodinàmiques movibles que, accionades pel pilot a través dels comandaments de la cabina, modifiquen l'aerodinàmica de l'avió provocant el desplaçament d'aquest sobre els seus eixos i d'aquesta manera el seguiment de la trajectòria de vol desitjada.

Les superfícies de control són

...