Procés d’obtenció de teixits

Procés d’obtenció de teixits:

El procés tèxtil, comença amb l’obtenció de les matèries primeres: les fibres . Després calen diferents processos de transformació , com el de la filatura per obtenir els fils , el del tissatge per obtenir teixits , els de tintura, estampació i aprest per acolorir els fils o els teixits, la confecció per fer les peces de vestir i, finalment, la comercialització dels productes perquè puguin arribar als consumidors . No solament s’obtenen roba o teixits per vestir, sinó que també hi ha una gran quantitat de productes tèxtils necessaris, com ara llençols, tapisseries, cortines, estovalles, etc., que tenen un volum de producció igual o més gran que la roba de vestir.

Primeres matèries tèxtils

Els fils s’obtenen a partir de cargolar fibres o filaments i tenen una llargària il•limitada. Les fibres són substàncies sòlides i flexibles, de forma allargada, molt primes i amb una llargada limitada. Quan s’estiren i es cargolen entre si formen els fils, que també tenen una forma allargada i molt prima, però amb una llargària il•limitada. També es poden obtenir fils a partir de filaments . Per ser aptes per a la fabricació de roba de vestir, els fils han de ser molt flexibles, suaus i resistents; si no, no poden formar teixits. En canvi, per obtenir altres productes tèxtils com ara una estora, una corda o un sac, no cal que siguin suaus, però sí que han de ser resistents. Les fibres poden obtenir-se de molts llocs.

Segons el seu origen es classifiquen en:

•Naturals

Són les que procedeixen de productes vegetals , animals o minerals . Les més importants són les d’origen vegetal, com el cotó i el lli, i les d’origen animal, com la llana o la seda.

•Artificials

S’obtenen per un procés de transformació de la cel•lulosa que contenen els vegetals i la seva posterior extrusió . La fibra artificial més utilitzada és el raió . Segons quins productes químics s’utilitzin per obtenir-lo, rep diferents noms, com viscosa o acetat de cel•lulosa .

•Sintètiques

S’obtenen a partir de productes químics, generalment derivats del petroli , amb forma de filaments produïts a les indústries químiques. Segons els productes químics utilitzats, les fibres químiques més comunes es poden agrupar en poliamides, polièsters, acríliques i poliuretans. Les poliamides són molt resistents i impermeables, els polièsters s’arruguen molt poc, els acrílics són molt semblants a la llana i els poliuretans són molt elàstics. Tot i que cada fibra sintètica té seves seves propietats particulars, totes tenen en comú la resistència, la uniformitat, la impermeabilitat, la poca higroscopicitat , la facilitat per acumular electricitat estàtica, la poca resistència a les temperatures elevades i la dificultat per a ser tenyides.

Procés de filatura

Tot i que cada fibra en particular necessita un procés de filatura específic, podem dir que la filatura consta de les operacions següents: Torçar o cargolar Dóna consistència i cohesió neteja Les fibres d’origen vegetal o animal, com el cotó o la llana, solen arribar a la filatura en forma de bales

...