Lluis Companys

ázquez

2N HUMANÍSTIC

COMENTARI TEXT HISTORIA

Busca informació sobre Joan García Oliver:

Joan García Oliver fou un destacat militant anarquista i anarcosindicalista. El juliol de 1936 impulsà la formació del Comitè de Milícies Antifeixistes de Catalunya i organitzà la columna los Aguiluchos que marxà al front d'Aragó, però fou cridat a tornar a Barcelona i prendre el comandament, sent representant de la CNT en el Comitè, en el que fou cap del departament de Guerra. Com a representant de la CNT-FAI fou ministre de Justícia en el govern de Francisco Largo Caballero (4 de novembre 1936 – 19 de maig 1937).

Quina era la situació del Govern de Catalunya durant les primeres setmanes de la insurreció?

Paral•lelament, a Catalunya la insurrecció, localitzada bàsicament a Barcelona, va fracassar fonamentalment perquè la Guàrdia Civil es va mantenir fidel a la República i també gràcies a les actuacions de la Guàrdia d’Assalt i, sobretot, de les milícies anarcosindicalistes de la CNT, que aconseguiran aturar l’avanç dels rebels que volien arribar al centre de la ciutat i fer-se amb el control dels edificis oficials. El general Goded, que s’havia traslladat des de Mallorca fins a Barcelona per encapçalar la insurrecció a Catalunya, es va rendir davant d’aquesta situació. La rendició de Goded va desmoralitzar a la resta d’insurrectes de Catalunya i va provocar la rendició de les diferents casernes de l’exèrcit a la ciutat de Barcelona. La població civil resistent, sobretot anarquistes, aprofitarà aquesta situació per apoderar-se de les armes dels militars rebels que s’acabaven de rendir. Aproximadament 30000 fusells i metralladores aniran a parar a mans de la població civil, alhora que bona part dels edificis religiosos seran incendiats. Així, a Catalunya va fracassar el cop militar.

Malgrat això, a tot el territori fidel a la República es va produir un col•lapse de l’Estat republicà que es traduirà en un buit de poder. Això es deu a que l’exèrcit estava dividit i la policia estava totalment desbordada des del moment que un sector de la població civil es fa amb les armes. Per tant, parlem d’un Estat desarmat sense els instruments necessaris per imposar la seva voluntat i la llei. Ara bé, el govern central, l’autonòmic i el local continuaven existint i representant la legalitat, però aquest poder és fictici, ja que a l’Espanya republicana van aparèixer tota una sèrie de comitès locals i provincials que, a més de controlar les armes, aniran assumint de forma espontània el poder real i encapçalaran la revolució social. És d’aquesta manera com van aparèixer les conegudes milícies populars, enteses com aquelles forces republicanes formades per voluntaris civils organitzats pels partits i sindicats d’esquerra i que faran la funció de l’exèrcit. Alguns exemples de milícies són la columna Durruti (CNT-FAI), la columna Macià- Companys (ERC) o la columna Karl Marx (PSUC). Per tant, el fracàs dels insurrectes provocarà un buit de poder fruit del col•lapse de l’Estat republicà, que serà ocupat per tota una sèrie de comitès locals i provincials que afavoriran una autèntica revolució social. D’aquesta manera, a Catalunya ens trobarem amb una dualitat de poders: d’una banda, la Generalitat representa el poder legal però que és un poder fictici i, d’altra banda, el Comité Central de Milícies Anti-feixistes (creat per la CNT el juliol del 1936) representa el poder real.

Per què diu que els anarquistes han estat sempre durament perseguits?

La resposta la trobem en la pròpia definició d’anarquisme, que s’ha d’entendre com una ideologia política basada en el principi que les persones són lliures i es poden organitzar millor en societats sense jerarquies ni coaccions

...