L'estat Del Benestar

INTRODUCCCIÓ DE L’ESTAT DEL BENESTAR

Durant el segle XX, i especialment després de la Segona Guerra Mundial (1939-1945), en els països occidentals, l’Estat, a través del sector públic, van iniciar polítiques per una millor redistribució de la renda entre els ciutadans. Ho coneixem com l’estat del benestar. S’aconsegueix mitjançant els sistemes fiscals, els béns públics socials i les transferències de renda, per tal que els ciutadans assoleixin unes mínimes condicions de vida.

Tal com hem anat llegint en les darreres lectures, després de la Segona Guerra Mundial, els països adopten polítiques econòmiques a partir de les teories de J.M. Keynes (1883-1946). L’Estat és un instrument indispensable en l’execució de la política econòmica, l’estimulació de la demanda i l’extensió del benestar pel desenvolupament de les forces productives.

Durant aquesta etapa, l’estat del benestar va ser desenvolupat amb sistemes de salut pública, pensions, educació, cobertura per als moments d’atur i incapacitat laboral, etc. A més de la participació de l’Estat com agent actiu del cicle econòmic, mitjançant la participació a empreses en sector estratègics. Després de la gran guerra, va ser un període de temps de creixement de inversions, que es tradueix en augment d’ocupació i per tant, augment de demanda i consum.

L’estat de benestar s’alimentava pels impostos de gravar els beneficis de les empreses i treballadors (sistemes fiscals). La caiguda de la taxa de guanys en la crisi del 1973, degut a l’augment dels preus de matèries primeres, sobretot el petroli, i per l’elevada recaptació fiscal, es qüestiona les teories de Keynes i de l’estat de benestar com a model d’organització.

Es reprenen les teories neoclàssiques amb una mínima participació de l’Estat, en què la globalització comença a entrar en força als mercats gràcies a les polítiques capitalistes que es fomenten. Conceptes com la competitivitat i la productivitat guanyen força entre les empreses per ser competitius en un mercat cada cop més globalitzat. Com a conseqüència, el paper de l’Estat passa a ser més secundari, en què només intervé per tal de garantir a tota la població la satisfacció d’unes necessitats mínimes, com l’educació i la sanitat, i les cobertures de certs riscos, com ara l’atur i les pensions, ja que amb el model neoclàssic no es garantia.

Amb tot, l’Estat passa a convertir-se en l’agent econòmic més important en les economies per assegurar un estat de benestar per la població, tot garantint amb caràcter universal serveis com ara la justícia, la sanitat, l’educació, o prestacions com ara les pensions o l’atur. Actualment, els serveis anteriorment esmentats es redueixen cada cop més per la crisi econòmica; en què els Estats es veuen obligats a reduir els deutes públics i per aconseguir-ho, redueixen les despeses socials, fent que l’estat de benestar perdi pes davant les economies i la societat.

ANÀLISI DEL PRINCIPALS PILARS DEL ESTAT DEL BENESTAR A L’ESTAT ESPANYOL

Ens podem preguntar que l’estat del benestar es redueix o s’incrementa la seva presència depenent de la situació econòmica que vivim. Com és sabut, les polítiques adoptades des del 2010 per afrontar la crisis en curs prioritzen l’ajust fiscal, és a dir, la retallada de despesa pública amb la finalitat de reduir el dèficit pressupostari i afrontar el creixent pes del deute. En l’àmbit educatiu la despesa pública havia experimentat un increment del 17.9% entre 2005 i 2009 (del 4,3 al 5,07% del PIB), superant amb claredat les xifres registrades al llarg de la dècada anterior. Amb el mateix govern (PSOE) en el poder, els dos anys següents es produeix un retrocés del 3.6% (des de 5,07 fins el 4,89% del PIB el 2011) i d’un 2.7% l’any 2012 (4,76% del PIB) amb el govern del Partit Popular. En termes absoluts la caiguda de la despesa en educació és encara més greu, ja que s’ha de tenir en compte que l’últim trienni el PIB ha retrocedit més d’un 5%.

Pel que fa a la sanitat, en els darrers anys la seva inversió ha disminuït amb menys prestacions, més copagaments, reducció de cobertura, disminució de

...