GEOGRAFIA

1.L’AIGUA,UN RECURS ESCÀS.

1.1.Les conques hidrogràfiques.

L’aigua de la pluja i la procedent de la neu,flueix per la superfície de la terra,s’evapora i es filtra al subsòl en forma de aqüifers.

El cabal dels rius,depenen de les aigües que els hi aportes els aqüifers.

La majoria dels rius espanyols,tenen un règim fluvial irregular.

1.2.Els recursos hídrics.

Les confederacions hidrogràfiques són entitats adscrites al ministeri de medi ambient que gestionen els recursos hídrics del territori que se’ls ha assignat.

A Espanya,els recursos hídrics són superiors a la demanda total.

Són importants a les confederacions del Nord,del Duero,del Tajo i de l’Ebre.

1.3.Les demandes d’aigua.

Els dos usos més importants pel volum de demanda són:

• L’agrícola i ramader:El consum d’aigua a Espanya per a ús agrícola és superior al 80%.Incrementa a causa de l’extensió progressiva del regadiu.

L’aigua utilitzada,planteja alguna problemes per a la sostenibilitat dels recursos hídrics,com pot ser la contaminació pels adobs químics.

• L’urbà i industrial:El consum d’aigua per a usos urbans i industrial presenta una demanda inferior,ja que la majoria d’indústries necessiten aigua en els processos de refrigeració de la maquinària o per netejar i eliminar residus.

L’aigua per a usos domèstics,presenta elevades exigències de qualitat que garanteixin la potabilitat.

El principal problema és la falta de garantia de subministraments,la qual cosa arriba a provocar serioses restriccions en èpoques de sequera.

La contaminació de les aigües,s’ha corregit en part gràcies a les depuradores.

1.4.Les polítiques hídriques.

Esta orientades a obtenir aigua.

La política de transvasaments.

La desigual distribució dels recursos hídrics ha plantejat la possibilitat d’una política de transvasaments,però són necessàries les obres,que porten a la oposició entre la població.

La dessalinització de l’aigua del mar.

Actualment,es mira de satisfer la demanda de les àrees deficitàries mitjançant la instal•lació de plantes dessalinitzadores,encara que resulta molt cara i consumeix molta energia.

La recuperació dels aqüifers.

Les aigües subterrànies,s’exploten per mitjà de la perforació de pous i el bombeig d’aigua.

Ha tingut molt aprofitament per regar terres.

Aixó ha provocat la dessecasió total o parcial d’àrees lacustres i palustres.

El rics més greu és la salinització del aigua dels aqüifers.La manca de pressió del aigua dolça trenca l’equilibri entre la pressió que fa aquesta i l’aigua del mar,penetra als aqüifers i provoca la salinització dels sòls de conreus i la pèrdua de la seva fertilitat.

Els plans de sanejament dels rius.

A Espanya s’apliquen plans de sanejament dels rius amb la finalitat de reduir el deteriorament progressiu de la qualitat de l’aigua.

2.ELS RECURSOS ENERGÈTICS.

2.1.Espanya,un país amb dèficit de recursos energètics.

L’augment del consum energia primària ha fet camí paral•lel amb la seva industrialització,la mecanització del camp,el desenvolupament de les comunicacions i dels serveis.Tot aixó implica la importació de recursos energètics,atès que el nostre grau d’autoproveïment,és molt baix.

Espanya,és un país dependent de les energies.

Els darrers plans energètics nacionals(PEN),han reforçat les energies tradicionals,com el carbó,la hidràulica,reduir el consum de petroli i diversificar les fonts de proveïment,augmentar el gas natural i la introducció d’energies renovables.

2.2.L’aigua com a recurs energètic.

L’aigua emmagatzemada als pantans,assegura la cotinuitat de salts d’aigua i la regulació del cabal dels rius.

A Espanya,es genera una gran quantitat de energia hidroelèctrica.El problema de aquestes centrals,és que el seu cost inicial és molt elevat,tant per a les dificultats de la construcció com pels costos socials que sol comportar la inundació de valls fèrtils.

El manteniment,resulta econòmic,tot i que la sedimentació redueix la capacitat.

L’elevada explotació hidroelèctrica dels rius espanyols no permet ampliar aquest recurs energètic.

2.3.El carbó.

A la segona meitat del segle XX el carbó va cedir el primer lloc com a recurs energètic als hidrocarburs.La seva producció depenia del preu del petroli:quan els preus del petroli pujaven,augmentava la demanda de carbó,quan els preus baixaven,el carbó perdia rellevància.

A Espanya,ha sigut sempre molt important el carbó,encara que la seva qualitat es baixa.

La zona més important de producció és a Astúries.

Les centrals tèrmiques que cremen carbó contaminen l’atmosfera,i produeixen efectes ambientals nocius,com la pluja àcida.

2.4.El petroli i el gas natural.

La producció mundial de petroli i gas natural,està repartida molt desigualment.

El petroli.

Després de la Segona Guerra Mundial,el petroli va protagonitzat el creixement econòmic dels països industrialitzats pel seu baix preu i el seu gran poder energètic.

La crisi del petroli,va posar en qüestió el possible esgotament d’aquest recurs.

La variació del seu preu,produeix trastorns econòmics greus.L’augment del seu preu repercuteix a tot el sistema productiu.

Espanya no té reserves importants d’hidrocarburs i la producció de petroli,en comparació amb el consum,és molt elevada.El nostre abastiment depèn de l’exterior.

Es procura reduir els costos amb el control de transport,amb flotes pròpies i fent el refinatge al nostre país.

El gas natural.

Consisteix en una mescla de gasos,en la que el metà forma el % més alt,i el complementa el nitrogen,el diòxid de carboni i l’età.

És una font energètica d’importància creixent a Espanya davant les dificultats que plantegen altres energies i el gas natural,produeix menys contaminació.

Espanya té reserves de gas natural,però per al proveïment depèn totalment de l’exterior,a través de gasoductes,que venen de Àfrica.

3.L’ENERGIA NUCLEAR I LES ENERGIES RENOVABLES ALTERMATIVES.

3.1.L’energia nuclear.

Espanya compta amb els recursos minerals d’urani,però l’urani que s’hi fa servir ha de

...