Filosofia

Aquest esdevé el punt àlgid de la filosofia utilitarista (ÈTICA QUE AFIRMA QUÈ ÉS BO ALLÒ QUE ENS ÚTIL PER A SER FELIÇOS.) És l’autor en el qual trobem de manera mes explicita els principis en que es fonamenta aquesta filosofia.

Mill desprès d’haver llegit Bentham es proposà com a objectiu tractar de millorar la societat del seu temps. Se sentia cridat a convertir-se en un reformador social.

Uns anys més tard, els seus plantejaments entraren en crisi: es va preguntar si realment seria feliç en la societat que els seus plantejaments reformistes estaven dissenyant. La resposta que donà ell mateix fou que NO. Va entendre que era més feliç dissenyant reformes socials que vivint en un mon on aquestes jja estigues in plenament establertes. Ell veia que el que donava sentit a la seva existència era la lluita per assolir els ideals però es preguntava si hi havia prou amb aconseguir una societat on les lleis asseguressin la llibertat i la igualtat de tots els essers humans per tal de garantís la felicitat.

Anys mes tard va recuperar l’entusiasme, el seu apropament a la lírica i a la musica desvetllaren el seu costat mes emocional tornant-li ala confiança en la possibilitat duna vida plena. Seria el cultiu de l’art i el desenvolupament duna fina sensibilitat envers la bellesa i els sentiments humans el que permetria elevar l’home i dotar-lo duna vida excel•lent.

‘’FES DE LA TEVA VIDA UNA PETITA OBRA D’ART’’

Deia que hem de considerar la nostra vida com una obra d’art, en la qual cadascú ha d’actuar tractant de dexar-hi la seva impremta personal.

LA LÒGICA

Mill diu que si volem presentar l’utilitarisme com una autentica ciència moral, hem d’investigar de quina manera operen les ciències, quines en són les bases epistemològiques.

La lògica és per a Mill la teoria de la demostració, ja que estudia com és possible assolir coneixement. El coneixement només es pot basar en l’experiència. La seva teoria de la ciència reflecteix l’empirisme de Mill. Defensarà que no existeixen idees innates sinó que tot allò que es tingui com a tal té el seu origen realment en l’experiència, fins i tot les definicions i proposicions de les matemàtiques s’obtenen segons Mill per generalització.

Per a Mill tot enunciat general deu el seu origen a la inducció, a partir dels cassos pediculars observats. Tota ciència es basa en la inducció, entesa com generalització de l’experiència. Això significa que no hi ha veritats necessàries absolutament, sinó tan sols hipotèticament. (A = A, B= B, A diferent B)

La inducció es fonamenta en el fet que en la natura hi contemplem nombroses regularitats. Mill apel•la el fet que el cosmos sembla obeir a la llei de casualitat, la qual explicaria aquesta uniformitat.

Mill oferirà unes pautes estrictes que permetin aplicar la inducció amb el màxim de garanties possibles,

...