LA FILOSOFIA I LA SEVA HISTORIA

[pic 1]

1. La filosofia i la seva historia (Bou)
2. Filosofia Antiga (Bou)

1. Escoles de la Filosofia Antiga (Bou)

1. Filosofia Medieval (Ronald)

1. Pares de la Filosofia Medieval
2. Escoles de la Filosofia Medieval (Ronald)

1. Filosofia Moderna (Fran)

1. Escoles de la Filosofia Moderna (Fran)

1. Filosofia Contemporània (Ronald)

1. Escoles de la Filosofia Contemporània (Fran)

1. Webgrafia

1. LA FILOSOFIA I LA SEVA HISTORIA

El caràcter històric de la filosofia

La família, a les costes de Grècia al segle VI a.C. A partir d’aquest moment, la raó va substituir les llegendes mítiques i els filòsofs van intentar oferir respostes racionals per als nostres grans interrogants.

Al llarg del temps, l’activitat filosòfica ha experimentat la influència de les canviants circumstàncies socials, econòmiques i culturals. I també les idees filosòfiques han influït profundament en l’evolució històrica, política, social i cultural.

La filosofia a través de la història

La filosofia ha tingut un paper important en el desenvolupament dels esdeveniments històrics, i ha influït en les creences, les perspectives i les esperances de les persones al llarg del temps.

La Revolució Francesa es un exemple, degut a que van influir decisivament  les idees dels filòsofs il·lustrats del segle XVIII. Els grans esdeveniments del segle XX també són una mostra de la manera  com les idees poden influir sobre la història.

2. FILOSOFIA ANTIGA

Les preguntes sobre la natura

La filosofia antiga comença amb l’inici del pensament racional, a Grècia, i s’estén fins a la caiguda de Roma i el triomf del cristianisme.Entre els filòsofs de l’Antiguitat s’hi troben alguns dels grans pensadors de la història, com són els grecs Plató i Aristòtil.

Els filòsofs grecs estaven interessats sobretot en la natura. Aquests pensadors, que van viure abans de Sòcrates, s’anomenen presocràtics. Els presocràtics aspiraven a aclarir el fonament de l’ordre còsmic, com per exemple: Pitàgores, Heràclit i Demòcrit.

2.1 ESCOLES DE LA FILOSOFIA ANTIGA

Aquestes són algunes de les escoles de la filosofia antiga:

1. Escola eleática: Escola presocràtica creada per Piràmides, la tesi d’aquesta escola és l’afirmació de la unitat i la immutabilitat del ser.

2.Escola pitagòrica: Aquesta escola va ser creada per Pitàgores, la tesi d’aquesta eren tot el relacionat amb les matemàtiques.

3.Escola jònica: Escola grega, originària de la Jònia.

4.Escola pluralista: Escola creada per Demòcrit, la tesi d’aquesta era descubrir els orígens de l’univers.

3. FILOSOFIA MEDIEVAL

• La filosofía medieval comença al segle V de la nostra era i acaba al segle XV.
• Déu es va convertir en el centre de totes les preocupacions i interessos, per la qual cosa se sol afirmar que el teocentrisme és el tret fonamental d’aquesta època.
• La influència del cristianisme fou extraordinària, ja que va introduir idees noves que van modificar profundament el pensament i la forma de vida a Occident.
• Parlar de la filosofia cristiana és plantejar-se l’existència d’una nova forma de pensar i interpretar el món, diferent a l’anterior, però tambè influida per questa
• La gran diferència que separa Déu dels altres éssers, els filòsofs cristians van a recórrer a la distinció entre necessitat i contingència. Tots els éssers creats per Déu són contingents. Això vol dir que, encara que existeixen, podrien no existir.

3.1 PARES DE LA FILOSOFIA MEDIEVAL

▪SAN AGUSTÍN DE HIPONA  (354-430)

És el principal representant de la patrística i incorpora el pensament platònic. Va exposar sobre: Relació raó-fe, la veritat, existència de Déu, l'ésser humà i concepció de la història. de la patrística i incorpora el pensament platònic. Va exposar sobre: Relació raó-fe, la veritat, existència de Déu, l'ésser humà i concepció de la història.

[pic 2]

Considera com a predominant el “ordre considera com a predominant el “ordre del cor”. També assimila les idees d'Aristòtil, encara que barrejades amb les aportacions filosòfiques dels antics Pares de l'Església

del cor”. També assimila les idees d'Aristòtil, encara que barrejades amb les aportacions filosòfiques dels antics Pares de l'Església

[pic 3]

Les veritats sobre Déu pertanyen únicament a l’àmbit de la fe

[pic 4]

Patrística: és la fase en la història de l'organització i teologia cristiana, es va ocupar sobretot de l'apologia o defensa del cristianisme enfront de les religions paganes primer i les successives interpretacions heterodoxes que donarien lloc a les heretgies.

En els començaments del segle II de la nostra era, sorgeix el desafiament als cristians cultes de l'època, no només de viure el cristianisme, sinó d'exposar-lo i fer-lo comprensible a la mentalitat culta dels pagans.

L’Ecolastica: L'escolàstica va ser el corrent teològic filosòfic dominant del pensament medieval, després de la patrística de l'Antiguitat tardana, i es va basar en la coordinació entre fe i raó, que en qualsevol cas sempre suposava una clara subordinació de la raó a la fe

4.  Filosofia Moderna

• L’Edat Moderna comença al S.XV i es va estendre fins al S.XVIII. En aquesta etapa va sorgir una nova mentalitat a Europa.
• La filosofia moderna abasta els començaments del Renaixement.

• Després de la llarga etapa Medieval, Déu era el centre de tots, però els renaixentistes van posar al ésser humà com a valor central, que era el  antropocentrisme. Es deixarà aquesta idea de raó i fe, es tindrà molt més en compte la raó.
• La ciència també es va desenvolupar, hi havia noves formes de realitzar experiments i també en la formulació matemàtica com van ser Kepler, Galileu o Newton que van establir aquestes noves formes d’estudi.

• Amb l’utilització del mètode científic moltes branques del saber com: la química, la biologa, la geologia, etc, es van convertir en camps científics. Després dels avenços de la ciència els filòsofs de l’Edat Moderna van passar a fer-se preguntes sobre el coneixement i la ciència. El problema del coneixement, el de la veracitat.
• Què podem conèixer? Què és el que coneixem? És real el que coneixem?[pic 5]

        Keple        Galile        Newto

A l’edat moderna es van desenvolupar dos corrents filosòfics diferents que eren: Racionalisme i empirisme, que volien saber l’origen de l’ésser humà.

Racionalisme: Es creia que si es volia informació vàlida dels coneixements s’hauria de confiar en la raó.Descartes, Leibniz i Spinoza van ser filòsofs racionalistes.

...