PLATO TRABAJO CRIS

Plató

Plató va construir el primer gran sistema filosòfic (discurs que posa en coherència tots els trets de la filosofia en un sol llenguatge), basat en la teoria de les idees i amb la finalitat de construir la República ideal. Aquest sistema inclou la teoria metafísica, gnoseologia, antropologia, ontologia i política. Tota la filosofia de Plató va estar marcat pels seus orígens familiars i l’experiència de la condemna de Sòcrates.

El pensament de plató es divideix en cinc etapes:

• Diàlegs socràtics de joventut (399-389 a.C.): el tema central dels quals és la virtut i els valors morals en general.
• Diàlegs de transició (388-385 a.C.): etapa en la qual desenvolupa el primer esbós de la teoria de les idees, funda la seva primera universitat i fa el seu primer viatge a Siracusa.
• Diàlegs de maduresa (385-370 a.C.): a més a més d’escriure La República, Plató desenvolupa els seus primers mites i la teoria de les   idees. Es dedica de ple a la docència.
• Diàlegs crítics (369-362 a.C.): Plató posa en dubte les seves pròpies teories i         els diàlegs es tornen més lògics i hi trobem un nou mètode analític. Torna a fracassar en intentar construir l’Estat ideal després de viatjar a Siracusa.
• Últims diàlegs (361-347 a.C.): és l’únic diàleg que no apareix Sòcrates. Hi apareixen les lleis de com hauria de ser un Estat. Empresonen a Plató, després del seu tercer i últim viatge a Siracusa. Es creu que va morir confós, desil·lusionat i espantat.

ONTOLOGIA (Teoria de la realitat)

Plató opta per una posició dualista, és a dir, l’existència de dos nivells de realitat. D’una banda, afirma l’existència d’un món material, imperfecte i en canvi permanent que descobrim pels sentits. En diu món sensible. Però d’altra banda, afirma que també és imprescindible acceptar l’existència d’un segon tipus de realitat, immaterial, perfecta i immutable, una realitat a la qual no s’accedeix pels sentits, sinó pel pensament. En diu món intel·ligible o món de les idees.

Ara bé, pensa que el món sensible és una aproximació imperfecta al món intel·ligible.

EPISTEMOLOGIA (Teoria del coneixement)

Plató separa el coneixement en dos nivells: opinió, que fa referència al coneixement sensible, el qual, no és fiable ; i ciència, que és el coneixement veritable que obtenen aquells que són capaços d’accedir al món de les idees, grau suprem de realitat.[pic 1]

La epistemologia de Plató, es doncs paral·lela a la seva ontologia.

Plató estableix graus de coneixements:

• En el món sensible, hi posa els objectes materials i les seves imitacions (imatges), sobre els quals es pot tenir, creença i imaginació.
• En el món intel·ligible, trobem en primer lloc les realitats matemàtiques, a les quals correspon el pensament discursiu; i en segon lloc, les idees, que corresponen al coneixement dialèctic.

DUES VIES PER ARRIBAR AL CONEIXEMENT: la via eròtica (camí de la veritat i la bondat; i no accessible per a tothom), i la via dialèctica (recorre de manera ordenada el món intel·ligible, saltant d’un nivell a l’altre fins arribar a entendre el Bé).

...