SOCRATES. Les acusacions a Sócrates

SÒCRATES

Recordareu que quan parlàvem dels presocràtics dèiem que els dèiem així perquè són anteriors a sòcrates aquest fet ens dóna una pista i és que el filòsof sòcrates va marcar un abans i un després. Normalment el considerem un dels majors filòsofs de tots els temps, va ser el mestre de Plató i va tenir una influència enorme en la història del pensament.

Gandhi el major representant del pacifisme demana als seus contemporanis que visquessin segons els valors de sòcrates, i Martin Luther King va reconèixer la influència que el pensament de sòcrates va exercir en ell.

Abans hem de dir que és complicat parlar de Sòcrates per dues raons, la primera és que a sócrates li agradava fer filosofia oralment i no escrivint així que manquem de textos propis, i per a conèixer la seva manera de pensar ho hem de fer a través dels textos d'uns altres i aquests no són coincidents. Per exemple: Aristófanes va fer una comèdia anomenada “als núvols”, on el ridiculitza i el presenta com un simple xerraire, tot i que que en general se sol parlar de sòcrates com a antítesi dels sofistes.

La segona raó per la qual és complicat exposar el seu pensament és perquè Plató (el deixeble de sòcrates) escrivia els seus diàlegs convertint a sòcrates en portaveu de pensaments, així que no queda clar com diferenciar la posició genuïna de Sòcrates de la del seu deixeble Plató.

Sòcrates va ser fill d'un escultor i d'una llevadora, des de petit cridava l'atenció per la seva facilitat de paraula per la seva gran intel·ligència i per l'agudesa dels seus raonaments. Es va casar amb una dona que segons diuen, tenia un caràcter fort. Expliquen que una ocasió després de discutir la seva dona li va tirar una galleda d'aigua al cap. Sòcrates, serè, va comentar després de la tempesta, bé la pluja. Sòcrates recomanava els homes que es casesin, deia: casa't, si dónes amb una bona dona seràs feliç, i si no, et faràs filòsof la qual cosa sempre és útil. Sòcrates considerava que qui fa el mal és perquè no coneix el bé, dagut a que si li ensenyem corregira ja el seu propi error. Per exemple: un senyor descobreix una manera de guanyar diners estafant i enganyant a altres persones, i el creu que està fent bé mentres guanyi diners, però les conseqüencies que podria tenir aquesta acció son que els qui descobreixin l'estafa es sentiran malament i probablement tindran mals sentiments cap a l'estafador i el propi estafador podria tenir la seva consciència intranquil·la, Sòcrates diria que aquest senyor va fer el mal per a aconseguir un bé en aquest cas diners, però va cometre un error de càlcul, va ser una víctima de la ignorància. Si hagués sabut el que és el bé, ho hauria preferit de una altre forma. si s'hagués adonat que fer el bé als altres és també fer el treu propi bé, hauria actuat virtuosament i s'hauria sentit bé en si mateic.

Una de les coses que Sòcrates deia era que el millor coixí per a dormir és una bona consciència, deia que és preferible sufrir una injusticia abans que cometre-la, perquè sofrir una injustícia no ens fan justos, però cometre-la si.

Una altra idea revolucionaria de Sòcrates és que hem de lluitar per ser felices però, la felicitat no està en les possessions ni en coses extermes, sinó en el nostre interior. La felicitat és l'ordre l'equilibri de l'ànim i de la raó. La manera de fer filosofia de Sòcrates era molt especial ja que ell es presentava davant els altres com algú que no sap i ha de ser instruït, i d'aquí surt la seva frase famosa de: “només sé que no sé res”.

El seu mètode d'ensenyament s'articulava en dos moments, com son: l'irònic refutatiu, i el maièutic. Sòcrates no donava la seva opinió directamente sinó que feia preguntes i preguntes fins que el seu interlocutor s'adonava de la seva pròpia ignorància i arribava a les seves pròpies conclusions. Sòcrates creia que el més important per a nosaltres és l'ànima, el que ell entén per ànima és no la raó, el jo conscient, la personalitat intel·lectual i moral, la virtut de l'ànima. Respecte aquest últim Sòcrates creia que el vici és la ignorància, així realitza una revolució dels valors doncs a diferència dels sofistes no intenta utilitzar les paraules per a aconseguir riquesa, poder o fama, sinó simplement coneixement. Insistia que no hem de preocupar-nos tant del cos o de les riqueses com de l'ànima ja que aquesta serà la nostra major virtut. La vida de Sòcrates té un tràgic final, va ser acusat de no creure en els déus de la ciutat i de corrompre els joves amb la seva manera de pensar, per això va ser condemnat a mort. Segons expliquen els seus amics havien organitzat tot per fer una fugida però ell es va negar, deia que la violència és impia i que és preferible morir sent fidel a la llei abans que morir corrompent-la.

TEMA PRINCIPAL

Introducció: El tema que he volgut triar ha estat el de les causes del judici, en el que explicare les persones que el van acusar, les causes que donen aquestes persones, també tocaré una mica la branca de la tranquil·litat i la forma de defensar-se davant aquestes persones.

Les acusacions a Sócrates:

Els propis adversaris de Sòcrates mai li van imputar la comissió dels delictes que es castigaven en aquell llavors amb la pena de mort com són el saqueig de temples, el robatori amb escalament, l'esclavitud d'un home lliure i la traïció a l'Estat.

Sòcrates va enfrontar a dos tipus d'acusacions: a) acusacions antigues;

b) acusacions recents (Melito, Anito i Licón).

A les acusacions antigues Sòcrates les temia en major mesura, perquè l'acusaven persistentment de mentider, des de fa molts anys i sense donar-li la cara, i li havien creat la mala fama en tota circumstància i lloc, sense poder saber qui eren i quants eren; aquest tipus d'acusacions provenien de persones “moguts per enveges i que jugaven brut”.

Amalgamant les acusacions antigues i recents es conclou que Sòcrates va ser acusat en el 399 abans de Crist per haver comès, suposadament, una sèrie de delictes, com els següents: Acció en contra de la religió i impietat; actuació en contra de les lleis pàtries; endormiscament de l'ànima i del cos dels seus oponents; conversió en bona la pitjor causa; corrupció de la moral de la joventut, allunyant-la dels principis de la democràcia; creació constant de dubtes i dificultats en la població; dir que el sol és una pedra i la lluna una terra; dedicació a enganyar a la gent per la seva facilitat

...