Comentario Texto Historia Del Derecho, Justino, Llei Dels Turdetans

JUST. 44,4,1-14 : GARGORIS HABIS ( Les lleis dels turdetans)

IDENTIFICACIÓ DEL TEXT

L'original , de Pompeu de Trogue no s'ha trobat, per això es important l'obra-resum de Justí sobre les Histories Filípiques de Trogue.

El text es un mite sobre els Tartessos escrit per Marc Junià Justí, historiador romà del segle II. Coneixem molt poc sobre la vida de Justí, però si que sabem que es l'autor de l'important Historiarium Phulippixarum libri XLIV, un llibre que ell mateix descriu en el se prefaci com "una col•lecció dels més importants i interessants passatges de la voluminosa Historiae Philippicae et totius mundi origines et terrae situs, escrita en temps de Cèsar August per Pompeu de Trogue.

Les obres de Trogue s'han perdut, però el pròleg del text va ser preservat per Plini (23-79 dC) i altres escriptors. El tema principal de Trogue va ser l'ascens i la historia de la monarquia macedònica, tot i que Justí es va permetre certes llicencies en el que va resultar ser una antologia i no un resum del treball de Trogue.

El llibre de les Històries Filípiques va ser usat en gran mesura durant l'Edat Mitjana, ja que l'autor va ser confós en moltes ocasions amb Sant Justí.

CONTEXT HISTÒRIC

La llegenda s'inclou dins del període de la protohistòria. Dins de la península Iberica en aquest període hi va haver diferents pobles: ibers, celtes i celtibers. [Explicar sobre això, que es més fàcil que explicar específicament sobre els Tartessos].

No obstant de la prehistòria, tenim proves materials ( instruments que es feien servir, restes arqueològiques...), aquestes no ens serveixen per reconstruir la historia d'aquella gent, tot i que els historiadors han intentat fer-ho. Però per a fer-ho han utilitzat un camí perillós: l'evolucionisme unilineal i l'extrapolació. Els anomenats pobles primitius actuals (indis de l' amazones) fan servir estris semblants i es diu que si fan servir uns estris semblants és que tenen idees semblants a les de les persones de la prehistòria. Però aquest és un argument trampós. Per això el professor considera que no val la pena perdre el temps en explicar aquesta època.

En canvi, de la protohistòria si que tenim documents i per tant si que sabem com pensaven i val la pena estudiar-la. Simplificant, hi havia tres grans cultures en la península ibèrica abans dels romans:

- Els ibèrics (abastaven tota la franja del Mediterrani)

- Els celtes (Des de Galicia fins al Cantàbric)

- Els celtibers

D'aquests tres pobles, en tenim troballes arqueològiques, però el més important és que tenim documents escrits : epigrafies (documents escrits sobre una pedra, per exemple : una làpida). També tenim la informació donada pels historiadors i geògrafs grecs i romans que parla de la península ibèrica.

Els pobles celtes tenien informació procedent d'Estrabó (geògraf romà procedent de la península ibèrica). Estrabó diu que els pobles celtes que viuen a la Península ibèrica tenen una cultura ginecocràcia (govern en mans de les dones), la qual cosa col dir que era una cultura matriarcal, és a dir, que les dones eren les que manaven. A més, la cultura d'aquest poble es basava en els costums (no lleis, sinó costums).

Respecte dels pobles ibèrics, tenim informació de 2 orígens diferents, de 2 historiadors diferents: Estrabó i Justí. Un i altre expliquen coses diferents , però els dos parles d'una regió anomenada Tartessos,a la desembocadura del Guadalquivir i que hi ha els Turdetans.

La informació que dóna Justí és la següent: Ens ofereix una bonica i entretinguda llegenda sobre dos personatges : Gargoris i Habis. Diu que Habis va ser el primer rei de la Península ibèrica que va fer lleis. Sabem que va fer lleis i no costums, perquè el text diu que va domesticar el seu poble amb el jou de les seves lleis (va fer normes, obligant al poble).

Estrabó dóna una informació més curiosa, perquè diu que els turdetans són el poble més culte dels ibers perquè tenen una gramàtica molt bona i a més a més tenen lleis en vers (versificades, amb rima). Dóna la xifra de 6000, que pot voler dir que són 6000 versos o que són 6000 anys d'antiguitat. El professor creu que són 6000 versos, perquè si fossin anys, significaria que son d'abans els egipcis. L'arqueologia ha investigat

...