El Violí D'Auschwitz

I

Uns músics van tocar a la ciutat de Cracòvia, i després es van quedar a escoltar a una orquestra. El narrador es va fixar en la violinista que feia de solista i, sobretot, en el seu violí, era una dona gran, amb molta afinació. No sabia quin tipus de violí era aquell, i a l'endemà, decidit s'ho va preguntar. Se'l va deixar provar, i li va dir, que sent tan bó, no l'extranyava que no es volgués desprendre per res del món d'aquell violí. Ella, a més, li va dir que era l'únic record que li quedava de la seva família, que se l'havia fet el seu oncle Daniel amb les mides de Stradivarius, i com que va posar una cara trista, no va seguir parlant d'aquest tema. La Regina el va convidar a casa seva i van estar parlant de música, després van acabar tocant. Els dos músics que acompanyen el narrador, l'esperaven a l'hotel, però abans de marxar, va invitar la Regina a sopar l'endemà a l'hotel. Al acabar de sopar tots quatre, la Gerda li va donar unes fotocòpies de part de la Regina, i els va explicar la historia de la família de la Regina. La gira del trio s'acabava, faltava només un concert a Varsòvia. Quan era a l'aeroport, es va llegir les fotocòpies de la Regina i li va semblar molt interessants. Estava tant capficat en la historia que ni va sentir el vol. Era la historia del

violí de seva amiga Regina, una historia que mai podria oblidar.

II

En aquest capítol comença l'historia de l'oncle de la Regina, en Daniel. Va sortir de la cel•la d'arrest, quan ja havien passat quatre dies.El seu únic delicte havia estat dormir-se i no sortir a l'hora un d'aquells matins. A més, com a càstig el van fuetejar.Entre els presos més antics, es parlava de altres camps encara pitjors i d'altres que n'eren el paradís, on donaven suplement de menjar i no maltractaven a ningú. En Daniel, però, no volia fer-se il•lusions, no volia pensar en això, tenia que concentrar-se en la seva feina i avui li costava. La jornada laboral variava segons on i quan treballava, el menjar també era el just per sobreviure, i la llitera del barracot, que era insuportable, era tova comparada amb la cel•la de càstigs.El segon dia de feina després de la sortida de la cel•la de càstig arribà molt cansat al barracot. Es va sorprendre al veure arribar nous obrers. Coneixia a un mecànic que vivia al mateix carrer.Era quasi un amic i li duia notícies de l'Eva. Va explicar-li que l'Eva estava força bé, i que la seva neboda, la Regina, segurament es salvaria, perquè l'havia acollida un músic alemany dels Sudets, client d'en Daniel.

III

En Daniel diu que ja havien acabat l'hivernacle i la

seva feina de la prestatgeria també. Finalment van enviar als quatre treballadors de l'hivernacle al taller.Van manar en Daniel a que anés a casa de l'Sturmbannführer. Quan era allí es va adonar de que s'estava celebrant una festa, però continuaven treballant.De sobte, va escoltar un soroll i uns crits. Va entrar a veure que passava i aviat es va adonar de que havia interromput la festa, va veure el violí que tocava i la cara d'espant d'un dels músics, Bronislaw, ja que el violí sonava malament i el més probable es que el castiguessin.Daniel s'adreçà al comandant i li digué que la culpa no era del músic, sinó del violí que tenia una esquerda, i que ell el podia arreglar.El comandant va escriure en un paper. Les SS van acompanyar al violer a fora, i li van dir que si el violí estava arreglat a la matinada següent, el comandant li perdonaria el càstig.En Daniel s'hi va passar tota la nit treballant, el vigilant que hi havia es va dormir aviat. Al matí següent, el vigilant va dir que anés a casa del comandant.El comandant li va dir que el violí estava bé i que tornés al treball. Abans però, va dir ben alt al seu ajudant que havia castigat al violinista, perquè en Daniel ho escoltés.L'endemà, al vespre, hi havia novetats, però en Daniel no les volia sentir, perquè sabia que

eren males noticies i el desvetllarien, i ell havia de descansar.Al matí següent, en Freund, el mecànic li va explicar les males notícies. Li va dir, que pel que sembla agafen als presoners per fer experiments. Els fiquen a una banyera amb aigua gairebé congelada fins que perden el coneixement. Després per retornar-los els fiquen entre dos dones nues i els posen el termòmetre. Se'n van emportar a un del nostre barracot. Segons ells ho fan per aplicar els resultats als aviadors alemanys.I al seu company de barracot no el van tornar a veure mai més.

IV

En Daniel ja havia deixat les tapes del violí ben encolades. Va començar a serrar amb cura, i aviat va tenir la primera part acabada. Aquella vegada era diferent de les altres, no estava somniant. Estava treballant en la construcció d'un violí per ordre del comandant.També era destinat a una nau de la sucursal de la I.G. Farben per treballar a la tarda. La seva sorpresa va ser quan de un dia per l'altre li van dir que havia de construir un violí com un Stradivarius. El primer que va fer va ser anar més lent perque habia d'ordenar tot el material que van posar a la seva disposició, probablement robats d'algun taller, tampoc no li van dir quant de temps tenia per fer-lo, i no li deixaven preguntar.No sempre tenia tots els

matins sencers per dedicar-lo al violí, doncs a vegades havia d'arreglar d'altres.Sabia que no es podia esgarrar les mans treballant per la tarda perquè havia de construir al matí següent el seu estimat violí. Mentre la primavera s'anava acostant, en Daniel, que treballava de valent ja duia el violí força avançat.Va sentir el soroll de dos veus conegudes. Eren el comandant i Rascher, que venien a vigilar com anava el violí.En Daniel no treballava tranquil amb aquells ulls mirant-lo però al final se'n van anar.El treball anava bé, i la visita d'aquells dos no havia anat pas tant malament, encara que va veure com dos kapos duien a un pres al mig

...