Historia De Las Crisis

4.1. Crisis del 1634. Les tulipes a Holanda

A principis del segle XVI els holandesos es van tornar bojos amb la flor que els faria passar a la història: la tulipa que es va posar de moda i la gent pagava alts preus per una flor. La paranoia va arribar a 1637 amb l'establiment d'un mercat de futur. El van batejar com el negoci de bens, i en ell ja no compraven bulbs reals sinó promeses de bulbs que plantarien en la següent primavera. Aquesta va ser la primera bombolla borsària de la història. No va tindre èxit i va ser un fracàs pels inversos de les tulipes, va crear una gran pèrdua de diners i a causa van patir la primera gran crisis de l’historia.

4.2. Crisis del 1720. La bogeria del daurat americà

Fer-se ric en poc temps no és una pràctica dels temps moderns. Ja en el segle XVII els europeus de totes les classes socials guanyaven diners a cabassos comprant participacions en les anomenades companyies d'accions: Mississippi Company, a París, i South Sea Company a Londres eren els blue xips de l'època, els blue xips són las accions d’empreses que són nacionalment reconegudes i tenen una posició financera sòlida i estable en general venen productes o serveis d’alta qualitat i amplia acceptació en el mercat. Mentre aquestes companyies invertien a l'altra banda de l'Atlàntic, a Europa es van arribar a emetre bitllets, suposadament avalats pel seu valor en or, i es van concedir milers de crèdits per a compra les seves accions.

Però el negoci real a l'altre costat de l'oceà no era suficient per compensar els alts preus de les accions. Un altre cop, la manca de confiança va desencadenar la catàstrofe financera. Va començar la venda massiva, i es van succeir situacions dantesques: 15 persones van perdre la vida davant del Banque Royale de París, i el mateix Isaac Newton, va perdre més de 20.000 lliures de l'època.

4.3. Crisis del 1836-1857. El ferrocarril, l'especulació a tota màquina

Any 1830. Una màquina de ferro, anomenada ferrocarril, va aconseguir recórrer 56 quilòmetres en a penes una hora i mitja. El recent inventat ferrocarril va desencadenar totes les passions.

Els empresaris que es van dedicar a muntar aquest tipus de companyies sense pensar en les milionàries inversions que requerien, i els especuladors que compraven accions a cabassos a la recerca de beneficis estratosfèrics. Ningú va tenir en compte les despeses del ferrocarril. Cada setmana es coneixien nous projectes, i es venien més accions. Però ni tots eren tan rendibles i totes les accions tan reals. Al juny de 1845, un informe del Parlament britànic va revelar que 20.000 especuladors havien subscrit accions ferroviàries per valor de 2.000 lliures, cada un, amb la intenció de vendre-se-les l'endemà. Les conseqüències de la noticia van ser caiguda en picat dels valors, inversors arruïnats, famílies al carrer.

4.4. La Crisi del 1929

A partir del 1925 l’economia nord-americana va experimentar un període de fort creixement conegut com Els feliços anys 20, impulsat per la incorporació de millores tècniques (cadenes de muntatge, millores energètiques, noves formes d’organització del treball, etc.) en diversos sectors econòmics com el de l’automoció i també per la generalització d’alguns productes com els electrodomèstics i l’automòbil. Com a conseqüència, es va produir un increment de la productivitat i un augment exagerat de la producció (superproducció). El problema era que el mercat no es podia vendre tot el que es produïa.

Com que les empreses no venien tot el que produïen, a partir del setembre de 1929 va començar una tendència a la baixa de les cotitzacions a borsa, que va culminar el 24 d’octubre del 1929, conegut amb el nom de Dijous Negre, en què es va produir la fallida del mercat de valors de Nova York. Aquesta fallida va afectar el sistema econòmic tant del país com de la resta del món.

Al 1933 per a reactivar l’economia el president dels Estats Units, Franklin D. Roosevelt, va dur a terme un programa de reactivació econòmica anomenat New Deal, que consistia

...