Frederic Chopin

BIOGRAFÍA

(Fryderyk Franciszek Chopin; Zelazowa Wola, actual Polònia, 1810-París, 1849) Va ser un important compositor i pianista polonès. Que el piano sigui l'instrument romàntic per excel•lència es deu en gran part a l'aportació de Frédéric Chopin: representant de la faceta més extravertida i apassionada, gairebé exhibicionista, del romanticisme, el compositor polonès va explorar un estil poètic, d'un lirisme tan refinat com subtil, que encara no ha estat igualat. Pocs són els músics que han fet «cantar» a l'instrument amb el mestratge amb què ell ho va fer. I és que el cant constituïa precisament la base, l'essència, del seu estil com a intèrpret i com a compositor.

Chopin va ser fill d'un mestre francès emigrat a Polònia, va ser un nen prodigi que des dels sis anys va començar a freqüentar els grans salons de l'aristocràcia i la burgesia poloneses, on va suscitar la sorpresa dels assistents gràcies al seu sorprenent talent.

Wojciech Żywny va ser el seu primer mestre, al qual va seguir Jozef Elsner, director de l'Escola de Música de Varsòvia. Els seus valuosos ensenyaments li van proporcionar una sòlida base teòrica i tècnica al talent del noi, qui des de 1829 va emprendre la seva carrera professional com a solista.

El fracàs de la revolució polonesa de 1830 contra el poder rus va provocar el seu exili a França, on es va donar a conèixer com a pianista i compositor, fins a esdevenir el favorit dels grans salons parisencs. En ells va conèixer a alguns dels millors compositors del seu temps, i també a la qual va ser un dels grans amors de la seva vida, l'escriptora George Sand.

Per la incompatibilitat dels caràcters d'un i altre, la seva relació s'ha prestat a infinitat d'interpretacions. Es van separar en 1847. En aquell temps Chopin es trobava greument afectat per la tuberculosi que com a molt dos anys més tard ho portaria a la tomba. En 1848 va realitzar encara una última gira de concerts per Anglaterra i Escòcia, que es va saldar amb un extraordinari èxit.

LA SEVA MÚSICA

Chopin ens mostra un estrany cas entre els compositors intèrprets (de piano) que ha aconseguit reputació com a gran compositor. La seva música de cambra i vocal és escassa i la orquestral comprèn unes quantes obres concertants. En totes elles, sempre hi ha un piano involucrat. Els seus amics i col•legues li van animar a abordar altres gèneres.

Les seves obres publicades inclouen 55 masurques, 27 estudis, 24 preludis, 19 nocturns, 13 poloneses i 3 sonates per a piano. Entre les seves altres obres destaquen el Concert nº 1 en mi menor, opus 11 i el Concert nº 2 en fa menor per a piano i orquestra, opus 21 (en el qual s'aprecia la influència, tant en la seva forma com en la melodia, dels concerts per a piano de Johann Nepomuk Hummel), així com una Sonata en sol menor per a violoncel i piano,

...