BASES PSICOLÒGIQUES DEL COMPORTAMENT: Aprenentatge i Memòria

BASES PSICOLÒGIQUES DEL COMPORTAMENT: Aprenentatge i Memòria

I. La psicologia com a ciència:

1. Els inicis

Estava sempre focalitzada al mon de la filosofia. Es separa d’aquesta com a disciplina científica i es focalitza en la psicologia. En inici estudia el fenomen de la consciència psicològica, vol saber com funciona. Els investigadors discuteixen sobre quina es la seva funció. Alguns la visualitzen a partir de la funcionalitat.

1. La psicologia en la primera meitat del segle XX. Psicologia nord-americana. El tema principal és l’aprenentatge.
2. Àrees d’actuació
3. Mètodes, procediments i tècniques d’investigació

Aprenentatge: capacitat que tenen els organismes vius de captar informació del medi. Els nord-americans començaran a estudiar les relacions que s’estableixen entre els estímuls del medi i el comportament de l’organisme (Estudi de les Relacions ER), les conseqüències que generen les respostes sobre l’entorn. Volen explicar-les a partir de lleis físiques, sense utilitzar processos mentals.

Segons l’evolucionisme de Darwin, si l’organisme aprèn les estratègies necessàries per vincular-se amb el medi assegura la supervivència.

II. Aprenentatge

1. Habituació, sensibilització i aprenentatge. Facilita a l’ésser viu l’adaptació a l’entorn.
2. Condicionament clàssic (adquisició, generalització, discriminació i extinció; condicionament de primer i segon ordre; contracondicionament; condicionament inhibitori)

Distingir entre conductes apreses (condicionades) i conductes no apreses (respostes fisiològiques – les produeix el nostre organisme – conducta reflexa).

Exemple: experiment de la salivació dels gossos al so d’una campana.

Conducta reflexa (no condicionada): l’organisme està programat per actuar davant de determinats estímuls.

Aprenentatge associatiu: aprenentatge per condicionament marcat per una associació entre estímuls (medi) i respostes (organisme) o respostes i conseqüències (medi). E-R-C.

Condicionament clàssic: forma d’aprenentatge associatiu on s’estudien els vincles entre estímuls i respostes, com es forma. També és conegut com condicionament de resposta o condicionament respondiente o De Pavlov.

La conducta es adquirida i generalitzada en estímuls. Després es podrà exigir a l’organisme més aprenentatge, hi ha una discriminació d’una determinada conducta. En algun moment aquestes conductes apreses poden no ser útils i per tant extingir-se.

1. Condicionament instrumental/operant/Skinner (adquisició, generalització, discriminació i extinció; reforços condicionats, programes de reforçament, condicionament aversiu, escape i evitació).

1. Factors cognitius en l’aprenentatge. Memòria. (Insight, A. Observacional, Memòria).

BIBLIOGRAFIA BÀSICA LLIBRE: Puente Ferreras, A. (2011). Psicologia contemporània bàsica y aplicada. Madrid: Priamide.

• Capítol 1, pag 31-55
• Capítol 3, pag 73-80 i 87-97
• Capítol 10, pag 267-294
• Capítol 11, pag 295-319
• Capítol 13, pag 346-379

LA PSICOLOGIA COM A CIÈNCIA

Com a disciplina científica no te la mateixa antiguitat que la psicologia (coneixements).  Al segle XIV i endavant es van fent determinats estudis, principalment filosofia. D’aquesta es van anar independitzant algunes matèries (medicina, física, química,...). Cap al final del s.XIX un grup d’investigadors/professors universitaris comencen a reclamar la psicologia com a disciplina científica independent de la filosofia. Aquestes persones tenen una formació filosòfica, però una característica pròpia de la època es que una bona part d’aquests professors a mes de filosofia, tenien mes carreres universitàries (doble formació, especialment en medicina). Una casuística pròpia d’aquesta psicologia es que serà en inici una disciplina estrictament acadèmica, globalment parlant es en origen una disciplina estricament acadèmica, no es pensa en una aplicació practica. Quan es van fent aquests nous camps de treball a partir de la filosofia, abans de la psicologia i després de la medicina, es va crear la fisiologia, s’interessaven pel funcionament de l’organisme en sentit mèdic i intel·lectual. Això donarà peu a una altra forma de psicologia que coexisteix entre el 1850-1900, psicofísica/psicofisiologia. Influencia el pensament del que serà la psicologia científica.

Psicofísica/Psicofisiologia: estudi del funcionament dels organismes. Professors de psicologia que investiguen una determinada temàtica, no es una carrera universitària. Exemple: s’estudiaven els ombralls sensorials (intensitat que te un estímul per ser apreciat per l’organisme), ombralls diferencials (quan puc saber que dos objectes no son iguals en pes, separar que no son iguals – quantes cullerades necessita un cafè per ser dolç).

Aquests precursors de la psicologia no disposen d’avenços tecnològics ni precedents psicològics, no poden inspirar-se en treballs anteriors.

Què és la psicologia?

Un cop que s’inicia com a ciència independent de la filosofia i apareixen noves carreres, s’ha de definir que entenen per psicologia, una definició d’estudi que marcarà l’objectiu de treball. El concepte que tenen de psicologia implica que estudiaran i fins a quin punt estàs fent psicologia.

Molts autors expliciten uns determinats objectius que ha de tenir la psicologia com a estudi.

Psicologia: estudi científic de la conducta i dels processos mentals (Puente Ferreras, A.). si no utilitzes una metodologia científica, no estàs fent psicologia. Separa la conducta (comportament) i els processos mentals. No explicita de quins essers tractarà, per tant deixa clar que es centrarà en l’ésser humà.

Ciència: és una forma d’abordar l’evidencia. Concretament, és un conjunt d’instruments i procediments dissenyats i consensuats per els investigadors d’una determinada disciplina per evitar que ens enganyem a nosaltres mateixos. Els psicòlegs s’han posat d’acord en un procediment d’investigació, d’utilització d’una sèrie d’eines, que s’utilitzaran universalment per abordar aquest estudi. Si utilitzen eines no consensuades... aquella investigació no serà considerada científica i no s’incorporarà al cos de coneixements de la psicologia com a ciència.

...