Educació 3-7 Anys

ETAPES DEL DESENVOLUPAMENT INFANTIIL (TENDRIAMOS QUE METER ALGO COMO UNA INTRODUCCIÓN QUE HABLARA EN GENERAL DE QUE HAY TANTAS ETAPAS Y QUE NOSOTROS EXPLICAREMOS LA DE 3 A 6 AÑOS!!!)

Separar el desenvolupament evolutiu en una sèrie d'etapes és artificial, ja que el 

desenvolupament és un procés que guarda certa continuïtat. 

Les etapes delimitades corresponen a canvis més o menys fonamentals 

que donen el seu caràcter específic a tot un procés. 

La finalitat d'aquesta diferenciació en etapes és purament pedagògica i 

il·lustrativa. 

Com defineix l'autor Osterrieth, una etapa del desenvolupament és “un moment del 

desenvolupament caracteritzat per un conjunt de trets coherents i estructurats, que íntegrament 

constitueixen una mentalitat típica, però passatgera”. 

A continuació ens centrarem a estudiar les següents etapes evolutives d'un 

nen/a: 

- Etapa de 3 a 6 anys 

- Etapa de 7 a 10 anys 

- Etapa d'11 a 14 anys

-HAY MÁS ETAPAS QUE SON LAS DEL DOSSIER DE C7! PONEMOS EL QUADRO DE LA SEGUNDA DIAPOSITIVA EN VEZ DE LOS TRES GUIONES ANTERIORES VALE?? SI NO SABEIS HACER EL CUADRO NOS HABISAIS Y LO HACEMOS NOSOTROS!

ÍNDEX

1. DESENVOLUPAMENT PSICOLÒGIC

1.1.- Introducció

És una etapa caracteritzada per nombrosos i importants canvis en 

la vida del nen/a.

En aquest interval d'edat serà quan el nen passarà de conèixer bé i 

controlar la seva realitat familiar a trobar-se amb el món exterior. Llavors s'adonarà que la realitat exterior és ineludible. Fins a aquest moment el 

nen només contemplava un món construït a la mesura dels seus desitjos i les 

condicions exteriors no les contemplava. 

Que descobreixi la realitat exterior porta amb si un enfrontament 

entre el principi del plaure, entès com a benestar per satisfacció de les seves 

necessitats, i el principi de realitat.

És un pas important per al futur desenvolupament, que el nen aprengui que hi ha 

un món exterior a ell. Això és necessari perquè el seu psiquisme maduri 

adequadament. 

L'etapa dels tres als sis anys és una etapa pròpia de pors. 

Les pors podrien ser enteses com a fruit de la riquesa imaginativa. Sobretot 

són pors que tenen a veure amb por a ser atacat o danyat i por a les 

pèrdues o separació. En aquesta edat és normal la facilitat que tenen els nens per frustrar-se i les abundants rabietes (sobretot entre els tres i quatre anys).

1.2 .- La Intuició

La característica fonamental d'aquest període serà la intuïció. El nen passa 

a tenir un pensament de caràcter intuïtiu com a anterior a l'adquisició de la lògica 

en una etapa posterior. Piaget definirà el pensament intuïtiu com “Aquest 

esquematisme prelógic, que imita encara de prop les dades perceptives, 

centrant-los a la seva pròpia manera, és el que pot cridar-se pensament intuïtiu” 

El pensament del nen en aquesta edat es basa cada vegada més en el llenguatge 

parlat. Això li permet tenir una major claredat, coherència i capacitat de 

comunicació. 

També passarà a designar els objectes i a definir-los pel seu ús. 

Un major maneig del llenguatge ajuda al petit a afermar-se i sentir-se més segur en 

el coneixement de la realitat. 

Els progressos són molts en aquesta etapa, conseqüentment produint un augment en la seva capacitat!!! IMPORTANT POSSAR! 

En relació amb els objectes, el nen/a ha anat arribant a poc a poc a la conclusió 

que aquests, encara desapareixent de la seva vista, romanen com a tals en algun lloc: 

és la fase de consciència de permanència de l'objecte. 

En la ment del nen/a alguna cosa roman, encara que ell, després d'haver-ho percebut, 

ara no abast a veure-ho; però no té una idea clara del que significa la 

conservació d'una sèrie d'objectes. 

En aquestes edats el nen/a passa bona part del seu temps aprenent  habilitats noves, desenvolupant la seva capacitat de pensar i trobant maneres d'expressar 

la seva creativitat. 

1.3.- Llenguatge

Durant l’etapa anirà progressant a poc a poc, convertint-se en un adequat sistema de comunicació i intercanvi amb els altres, especialment amb l'adult. 

Cap al tercer any el nen pregunta contínuament per què, sense voler demanar 

d'aquesta forma una explicació de la causa realment, sinó de la fi pel qual serveixen els 

objectes. 

Una mica més endavant podria fins i tot fascinar als adults amb la seva facilitat i 

soltesa per expressar-se amb tota propietat. No obstant això, pot ser enganyós la 

majoria de les vegades, ja que malgrat la perfecció amb la qual empra la tècnica del 

llenguatge, el seu psiquisme no està en condicions de respondre al mateix nivell. Per exemple, utilitza “*preconceptes”, és a dir, les paraules signifiquen el que ell entén d'elles, 

que no coincideix necessàriament amb el que un adult pugui entendre per aquestes 

paraules.

A poc a poc el seu llenguatge anirà perdent aquest caràcter i anirà adquirint la seva 

dimensió social, la qual serveix com a sistema de comunicació i 

...