Els Primers Freds

1. CATALOGACIÓ

1.1. Nom / títol: Els primers freds

1.2. Autor: Miquel Blay

1.3. Època: 1892

1.4. Dimensions: 2’93 x 1’95. Dimensions humanes

1.5. Lloc actual: MNAC

1.6. Materials i tècnica: Marbre blanc. Escultura exempta.

2. ESTIL O MOVIMENT

2.1. Característiques generals

Els Primers Freds són d’estil realista.

L’escultura realista té les següents característiques:

• L’escultura es fa independent de l’arquitectura i esdevé més lliure

• L’escultura monumental deixa espai a la petita figura per decorar la llar.

• Realitat més propera i quotidiana, en lloc dels temes històrics, polítics, religiosos i mitològics.

• Personatges humils.

• El sofriment i la mort, com a conseqüència de la misèria social, o simplement, com a realitat quotidiana.

• Naturalisme i espontaneïtat, que reflexa la realitat amb la màxima fidelitat.

• Hi ha diferències entre artistes

Dins el realisme trobem les següents escoles:

• Realisme combatiu, en què es posicionen a favor de les classes populars. Destaca Coubert amb L’enterrament d’Ormans

• Escola de Barrizon, pinten paisatges reals

• Realisme testimonial

Dins a Catalunya trobem l’escola paisatgística a Olot

2.2. Relació amb altres estils o èpoques: elements de continuïtat i canvi

El realisme tranca amb el romanticisme perquè aquest últim fuig de la realitat i el realisme no. jJa no exaltaran ideals, ni el món dels somnis sinó que abandonaran les idees abstractes i defugiran de l’evasió romàntica i se centraran més amb la realitat social, sobretot la més humil.

També trenca totalment amb el neoclassicisme ja que rebutja plenament la idealització de la realitat.

D’altra banda, el realisme connectarà amb l’Impressionisme perquè s’apropen a la realitat quotidiana i el Modernisme, que seran moviments molts seguits.

3. CONTEXT

3.1. Context general històric- social- cultural o relació amb l’estil

Àmbit geogràfic

Sorgeix a França i s’estén per Europa Occidental i América.

Època

Segona meitat del segle XIX (sobretot entre 1840 i 1880)

Societat i cultura

• Sorgeix en un moment en què la burgesia s’ha assentat en el poder amb els règims liberals i la industrialització ha provocat ja l’aparició d’un proletariat nombrós que pateix les conseqüències d’un capitalisme salvatge: jornades de treball esgotadores de 14 i 16 hores, pèssimes condicions d’habitatge i de treball, explotació de la dona i dels infants.

• Les primeres organitzacions obreres (clandestines) són la resposta d’aquesta nova classe social que pren protagonisme en les revolucions de 1848.

• A partir de les mobilitzacions obreres apareixen les teories del socialisme utòpic (Saint-Simon i Owen) i del socialisme científic (Karl Marx i F. Engels: Manifest Comunista, 1848).

• La filosofia positivista de Comte influeix en el moviment, en la mesura que considera l’observació i l’experiència com fonts úniques del coneixement.

• Aquesta actitud també afavoreix el desenvolupament de la ciència i de la tecnologia en general i, especialment, de les ciències naturals (Mendel, Darwin).

• El descobriment de la fotografia i la difusió de la premsa posen a l’abast de la gent les cròniques i imatges de la realitat de cada dia...: tot tendeix a posar la realitat quotidiana al centre de les preocupacions intel•lectuals, tot afavoreix l’esperit de canvi i la intervenció conscient de les persones en el procés de canvi.

• Davant de tot aquest panorama l’art abandona els temes polítics com La llibertat guiant el poble o La Marsellesa, que havien estat emblemàtics per una burgesia que ha deixat de creure en els principis inspiradors de la Revolució Francesa i es concentra en els temes de caràcter social.

Relació amb l’estil i l’obra

El realisme és la reacció davant la situació de misèria dels obrers i la seva presa de consciència. No és res més que el reflex de la societat que ha quedat després de les revolucions burgeses i la industrialització .

3.2. Context específic de l’autor/de l’obra

Miquel Blay va néixer el 1866 a Olot. Va començar el seu aprenentatge a l’Escola de Dibuix i Pintura d’Olot, una escola de pintors paisatgístics.

El 1888 va anar a París per formar-se i va viure allí fins l’any 1906. Entre el 1890 i el 1894 l’escultor va visitar Roma, període de temps en què va adquirir una sòlida formació artística que li va valer el reconeixement de la seva obra i l’obtenció de nombrosos premis nacionals i internacionals.

El 1906 es va instal•lar a Madrid, va abandonar l’estil modernista de la seva primera etapa i es va caracteritzar per un academicisme pròxim al realisme.

Nomenat acadèmic espanyol a Madrid (1909) i, posteriorment, a Roma (1924), va rebre nombrosos encàrrecs públics que va compaginar amb la seva tasca com a mestre escultor.

Va morir el 1936 a Madrid.

4. ASPECTES FORMALS

4.1. Composició

Elements i distribució del conjunt

El conjunt està format per dues figures: un ancià i una nena amb el rostre nus. La noia està repenjada sobre l’espatlla de l’ancià i els dos estan sobre un banc.

L’ancià té les espatlles caigudes, la mirada caiguda i perduda i té les mans agafades sobre els genolls. Té els genolls junts però les cames obertes i els peus arrelats al terra. Porta barba i té el cap lleugerament inclinat i la mirada perduda i cap el terra. Podem observar arrugues en la seva pell en els braços, la cara i els peus. Té les mans entrellaçades i les espatlles caigudes. Tot ell està encongit.

La noia està repenjada sobre l’ancià i mira cap al cel i té la seva ma esquerra sobre la dreta. Té les cames juntes i els peus de puntetes. Porta el cabell llarg.

A la dreta de l’home hi ha una fulla d’un arbre.

Proporcions

L’escultura manté les proporcions reals. L’ancià té més dimensions que la nena i tot ell té unes proporcions universals. La nena té les dimensions petites. Blay ha sabut fer les seves proporcions com qualsevol nen del carrer.

Eixos organitzadors o de simetria

En l’obra general no hi ha simetria perquè Blay ha sabut representar les proporcions ideals dels personatges i per tant, són de diferents mides. Però si dividíssim cada figura per la meitat, hi hauria una simetria quasi perfecte (inclinació del cap).

Tipologia

Es tracta d’una escultura exempta, ja que

...