Narrativa Audiovisual PAC1 UOC

Turons com elefants blancs

NARRADOR: En el text que ens ocupa, aquell qui organitza i explica els esdeveniments de la història és un narrador heterodiegètic. Un autor textual que explica una història a la qual és aliè, no integrant l’univers diegètic presentat. En cas de tractar-se d’un narrador autodiegètic, aquest hauria de ser el personatge central de la història. Podria donar-se aquest cas en el supòsit que Jig o l’americà fossin el narrador i el prisma a través del qual es fes arribar la història fos la seva pròpia experiència (en primera persona). El narrador homodiegètic en canvi, podria donar-se en cas que tot i no ser el protagonista de la història, aquest expliqués els fets com a subjecte actiu, i a partir dels seus coneixements directes. Per exemple, com a una altra de les persones assegudes al bar, que presenciés el diàleg de la parella. La veu del narrador es tradueix en diverses opcions de narrativa. En aquest cas, veiem com l’autor decideix parlar-nos d’un fet a través del narrador, sense nombrar-lo explícitament i deixant espai per la imaginació del lector. Com deia Plinio Apuleyo en referència a la tècnica de Hemingway: […] un cuento, como el iceberg, debe estar sustentado en la parte que no se ve: en el estudio, la reflexión, el material reunido y no utilizado directamente en la historia.

FOCALITZACIÓ: Tot i que el text es basa principalment en la conversa mantinguda entre Jig i el noi americà (discurs citat), com dèiem no són ells qui narren els fets. La mateixa escena podria ser interpretada i narrada de manera diversa segons el punt de vista del narrador, comportant entre d’altres una posició afectiva, ideològica o ètica diferent. La focalització en tercera persona del nostre text, ens explica el que va passar en una ocasió concreta a l’estació, i no el que s’esdevenia cíclicament o de manera repetitiva (variable de freqüència). Els fets es narren sota els efectes d’una notable limitació de coneixement, que permeten al narrador descriure’n les característiques superficials i materialment observables, sense accés però als pensaments dels personatges. No seria així en el cas d’una narració omniscient, a través de la qual es tindria accés als pensaments íntims i motius ocults dels personatges. Parlem doncs de focalització externa. Personalment, m’hauria agradat llegir una versió del text amb focalització variable o focalització omniscient. En diversos moments de la lectura em preguntava què devia estar pensant el personatge en concret, o les persones que presenciaven l’escena. Com que no se sap què pensen, tot el que succeeix són sorpreses a través de les quals el lector espera donar un sentit global als esdeveniments. En el nostre cas, no existeix la figura del narratari. No seria aquest el cas si algun dels personatges narrés alguna història, per exemple relacionada amb alguna d’aquestes dones que coneixen i que van avortar.

ESPAI: Com a un dels tres eixos que segons Greimas configuren l’univers diegètic, l’espai queda ben descrit en el text. La història transcorre al bar d’una estació de ten. Tot i que podríem dir que l’estació és un lloc de pas des del qual es poden prendre trens en diferents direccions i entendre que es vol establir un paral·lelisme amb la situació d’inflexió que viu la parella (sobretot la noia), en tot cas la metàfora no apareix

...