Flexibilidad Laboral

¿La flexibilitat laboral afecta a la competitivitat d’un país?

Existeixen diversos punts de vista i perspectives al voltant de si la flexibilitat laboral podria potenciar la competitivitat d’un país. Te bastant sentit que així sigui, però per començar, ¿què és la competitivitat d’un país i de què factors depen?. La competitivitat d’un país básicament és la capacitat que tenen els bens i serveis produïts en aquest per fer-se un lloc en els mercats internacionals, així que quant més competitius siguin aquestos productes major capacitat exportadora tindrà la regió per exportar, provocant un saldo positiu a la seva balança per compte corrent. ¿Però de què depen la competitivitat d’un país? Bàsicament depen del seu nivell de preus i del valor de la seva moneda respecte a les monedes de la resta de països, quant menors siguin els preus dels productes o el valor del tipus de canvi de la seva moneda major serà la competitivitat d’aquestos bens, aquesta equació és l’anomenat tipus de canvi real.

¿Com podria afectar la flexibilitat laboral en aquestos factors? El tipus de canvi nominal està relacionat amb la política monetària., així que és improbable que gràcies a la flexibilitat laboral es pugui afectar a la competitivitat en aquest sentit, ara bé, si que existeixen bastants indicis sobre que la flexibilitat laboral pugui afectar el nivell de preus. Bàsicament el que provoca la flexibilitat laboral és un major dinamisme de la economia, es a dir, zones on hi ha un excés d’oferta de mà d’obra compensen la falta d’oferta de mà d’obra d’altres regions del país provocant un equilibri positiu per aquesta economia, així que aquestos fluxos actuen com un estabilitzador automàtic de desequilibris provocats per la dispersió de l’oferta laboral.

El fet de que la flexibilitat laboral actúa com un estabilitzador automàtic de la regió es positiu des de diversos punts de vista, que afecten directament sobre el preu dels productes elaborats en aquesta economia. Primerament, el dinamisme laboral provoca una millor asignació de recursos humans, que provoca una especialització de les regions que poden aprofitar els avantatges competitius que disposen, provocant una millor asignació de recursos de tot tipus, no només de capital. Aquesta especialització provocada per la flexibilitat laboral a la fi i al cap el que provoca és un descens del preu del ben produït. Un clar exemple podria ser el del auge industrial de Catalunya, que va poder aprofitar els aventatges competitius dels que disposava gràcies a l’utilització de recursos humans ociosos d’altres regions espanyoles.

En segon lloc, altre benefici d’aquest estabilitzador económic és l’estalvi de subsidis d’atur per part de l’Estat. Sí existeix una flexibilitat de mercat, com hem comentat anteriorment, recursos humans ociosos, és a dir, aturats, emigraren a altres llocs nacionals on es demanda mà d’obra. Per tant, aixó suposa un estalvi en els ingressos de l’Estat, el que podria implicar un descens de les cotitzacions laborals ja que no necessita tants recursos per finançar el seu gast, lo que en últim lloc suposa un descens del preu dels productes.

En aquest primer enfocament ens hem centrat molt en una perspectiva més bé macroeconòmica. És una perspectiva que donen suport tant com el FMI com la Comisió Europea. A fi i al cap aquesta perspectiva el que promulga és la plena utilització de capital humá d’un país, amb un potencial que s’está malversant, d’aquesta manera s’aconsegueix una major producció. Ara bé un dels problemes que pot implicar la flexibilitat laboral és la pèrdua de capital humá degut a que aquest capital decideix marcxar a l’extranger.

Fins al moment ens hem centrat en la flexibilitat laboral geogràfica, tot i que també podem entendre com flexibilitat laboral el dinamisme d’una economía en la entrada i sortida dels traballadors dels seus llocs de treball.

Aquesta flexibilitat laboral es veu reflectida en la flexibilitat dels salaris. Si una economia és molt flexible els salaris també ho serán, ja que si el empleat decideix no baixar-se el sou pot ser acomiadat i es contracta a un altre. Aixó el que provoca es un abaratiment dels costos laborales i un major ajustament dels salarios sobre les expectatives del rendimient de les empreses. Al augmentar els salarios en funció de la productivitat, el cost unitari laboral es manté constant, així que la competitivitat del país es manté constant o inclus augmenta en caso de que els salaris no augmenten en la mateixa cantitat que la productivitat. Un dels clars exemples del triunf de la política de flexibilització de seu mercat laboral és Alemanya. Davant la seva entrada a l’Euro, i la pèrdua de la seva política monetaria, és a dir, la via del augment del tipus de canvi a través de la devaluació, va augmentar

...