ClubEnsayos.com - Ensayos de Calidad, Tareas y Monografias
Buscar

Les Vocals Tòniques


Enviado por   •  2 de Mayo de 2014  •  Informe  •  1.936 Palabras (8 Páginas)  •  451 Visitas

Página 1 de 8

Vocalisme i alternances vocàliques

LES VOCALS TÒNIQUES.

Estructura del vocalisme tónic.

En valencià té set vocals en posició tónica:

(á) cap, mà

(é (tancada)) febra, més

(é (oberta)) mes, rètol

(í) pi, física, ruïna

(ó (tancada)) dolç, emoció

(ó (oberta)) cor, òblida

(ú) pur, dejú, peüc

Criteris generals de pronunciació

Les set vocals tòniques es pronuncien en tots els contexts de manera clara i ben diferenciada. L’oposició entre les vocals obertes i les vocals tancades és un tret distintiu que permet diferenciar el significat d’algunes paraules: dona, nom referit a persona de sexe femení, dóna, forma del verb donar.

La distribució de la e i la o obertes

Encara que el sistema vocàlic tònic presenta e oberta i e tancada i o oberta i o tancada, només hi ha un grafema, e i o, per a representar cada una de les dos parelles respectivament, de manera que, si una d’estes vocals no porta accent gràfic, l’ortografia no permet distingir si es tracta de la vocal oberta o de la tancada. Per aquest motiu, i perquè l’obertura de la e i de la o és una característica general de la nostra llengua, és convenient donar unes orientacions generals que permet diferenciar quan són obertes o tancades les vocals e i o tòniques.

Com normal general, la lletra e es pronuncia oberta en els casos següents:

a) Quan la vocal de la síl•laba següent és una i: conveni, dèbil, ètic, evangeli, mèrit, obsequi (però és tancada en algunes paraules con esglèsia, sépia, Dénia o séquia)

b) Quan la vocal de la síl•laba següent és una u: cél.lula, fècula, ingenu, molécula, perpetu.

c) En quasi totes les paraules esdrúixoles: anécdota, cèlebre, gènere, gènesi, pérgola, rèplica, (però és tancada en algunes paraules com llémena, témpores o térbola).

d) En la major part de cultismes: acèfal, clavicèmbal, elèctrode, espécimen, telègraf (però és tancada en les paraules acabades en –edre, -ense, -teca o –tema: poliedre, castrense, biblioteca o teorema).

e) En les paraules acabades en –ecta, -ecte, -epta i –epte: col.lecta, afecte, correcte, respecte, recepta, concepte, excepte, precepte (però és tancada en les formes del verb reptar accentuades en el radical).

f) Davant de l o l.l: arrel, cel, creuel, empelt, fel, novel.la, parcel.la (però és tancada en algunes paraules com belga o selva).

g) Davant de rr: esquerre, ferro, guerra, serra, terra.

h) Davant de r seguida de consonant: cert, comerç, ert, hivern, perdre, verd, verge (en canvi, si seguix una labial o una velar, la e sol ser tancada: ferm, herba, serp, terme, cerca, cercle, perca, verga).

i) En noms i adjectius amb el grup –ndr- i en el verb cerndre: cendra, divendres, gendre (però és tancada en els infinitius acabats en –endre, com defendre, entendre, prendre i vendre, i en la seua flexió).

j) En algunes paraules que tenen el diftong eu: preu, deu, europeu, fideu, peu, trofeo, seu (però és tancada en algunes paraules com creu, greu o meu).

k) En alguns noms propis com ara Josep, Vicent, Benimuslem.

Com a norma general, la lletra o es pronuncia oberta en els casos següents:

a) Quan la vocal de la síl.laba següent és una i: elogi, lógica, misogin, mòrbid, odi, oli, tònic.

b) Quan la vocal de la síl.laba següent és una u: còmput, cònjuge, corpus, mòdul.

c) En la majoria de paraules esdrúixoles: apòstata, còlera, cómoda, cómplice, nòmada, pòlissa (però és tancada en algunes paraules com fórmula, góndola, pólvora, tómbola o tórtola).

d) En la majoria de cultismes: amorf, demagog, patogen, poliglot (però és tancada en algunes paraules acabades en els sufixos –forme o –oma, com pluriforme o glaucoma).

e) En algunes paraules acabades en –os: arròs, espòs, gros, mos, terròs (però és tancada en els adjectius acabats en el sufix –ós, com animós, enfadós o peregós).

f) En algunes paraules acabades en –osa: cosa, llosa, prosa, rosa (però és tancada en algunes paraules com glucosa, rabosa o sosa).

g) En les paraules que presenten les terminacions següents:

-oc, -oca: albercoc, foc, bajoca, lloca, oca (però és tancada en algunes paraules com boc, boca o moca).

-ofa: carxofa, estrofa, Moncofa

-oig, -oja: boig, goig, roig, boja, roja (però és tancada en la paraula estoig).

-ol, -ola: bunyol, caragol, fesol, castañola, escola, pistola, redola, revola, tremola (però és tancada en algunes apraules com bola, cola o gola).

-oldre: absoldre, moldre, resoldre.

-olt, -olta: desimbolt, solt, mòlta, volta (però és tancada en algunes paraules com molt o escolta).

-pondre: compondre, correspondre, respondre.

-ort, -orta: esport, fort, sort, tort, horta, porta.

-ossa: brossa, carrossa, destrossa (però és tancada en algunes paraules com bossa o gossa).

-ost, -osta: cost, impost, pressupost, rebost, crosta, posta (però és tancada en algunes paraules com agost o angost).

-ot, -ota: clot, devot, got, grandot, xicot, cabota, pilota, quota (però és tancada en algunes paraules com bot, nebot, bota o gota).

h) En la majoria de paraules que tenen el diftong oi: Alcoi, almoina, boira, heroí, troica (però es tancada en algunes paraules acabades en –oix, com coix o moix).

i) En la majoria de paraules que tenen el diftong uo: bou, dijous, moure, nou, ou, ploure, prou, sou (però és tancada en alguna paraula com sou (del verb ser) i en alguna altra presenta alternança en l’obertura de la vocal o, com pou.)

j) En els participis dels verbs cloure i els seus composts: desclòs, exclòs, inclòs, reclòs (però és tancada en els participis del verb fonder I composts, com fos, confós, difós o infós).

k) en els pronomsdemostratius neutres i en els monosíl.labs i els seus composts acabats en –o: açò, això, allò, bo, do, so, to, tro, ressò, ultrasò.

LES VOCALS ÀTONES

Estructura del vocalisme àton

El sistema vocàlic àton del valencià es reduïx a cinc vocals:

(a) amor, volta

(e) feliç, tindre

(i) mirar, oli

(o) posar, ferro

(u) unflar, ímpetu

Les vocals (i) i (u) tenen com a correlat no vocàlic les semivocals (j) i (w), respectivament, que formen giftong amb la vocal precedent o següent:

(j) hiena, iogurt, feia, rei

(w) pasqua, aigua, meua, seu

Criteris generals de pronunciació

Com a norma general,

...

Descargar como (para miembros actualizados) txt (14 Kb)
Leer 7 páginas más »
Disponible sólo en Clubensayos.com