DESCARTES

“Cogito ergo sum” esdevé per Descartes el primer prinici de la felicitat cartesiana.

Transcrit al català significa Penso, per tant, existeixo. Amb la qual frase Descartes va eliminar el dubte de la seva existència tot evidenciant- la amb l’ús de la raó i, amb això, el qüestionament profund de les coses que caracteritzà la seva filosofia.

Aquests qüestionaments es podrien agrupar en el dubte cartesià, del qual es relleven la seva universalitat i per tant generalització, captació i acceptació per part de tothom; a més de base teòrica i d’una estructura metòdica, una característica important és la provisionalitat d’aquest, ja que l’objectiu de Descartes, al plantejar-se’l, és superar-lo i respondre’l per a arribar a les veritats que romanen en l’autèntica realitat. De vegades, Descartes o Cartesio, caracteritzava el dubte amb certa exageració convertint-lo en un dubte hiperbòlic, com per exemple, la hipòtesi del geni maligne.

Per a Descartes el principi general, el que hagués sigut l’areté per als presocràtics, és la raó: tot convertint-se en el pare de la filosofia moderna atrevint-se a abançar cap a l’autèntic coneixement paral•lelament a la religió. A l’Edat Moderna, consideraven que hi havia dues maneres d’arribar-hi: mitjançant la raó (com creia Descartes) o a través dels sentits. Totes dues postures són contràries ja que les característiques d’una són la carència de l’altre: sent racionalista, un creu en la universalitat de les idees i la possibilitat d’accedir a una autèntica realitat tot teòricament, en canvi, un empirísta que es creu les sensacions ho veu de manera relativa i escèptica i la inexistència d’una única i vertadera realitat ja que tot està basat en creences.

Amb una gran influència platònica, Descartes defensava el dualisme radical entre ment (substituint a l’ànima) i el cos. Tot i que ho divideix en tres substàncies les quals seran tractades més endavant.

Descartes, com Plató, creia en un món de les idees, tot i que més adequat a la realitat moderna reduint’ho a les idees innates que Déu ens plasmà des de la creació del món com per exemple la realitat exterior i tot el que ens envolta. D’aquesta manera, mitjançant la paraula divina, aconseguí verificar la seva hipòtesi de les idees innates i amb això l’evidència, és a dir, la captació inmediata d’una idea sense necesitat de demostrar-la. Cada concepte o idea que captem de manera evident, s’anomena axioma i si es tracta d’una evidència en àmbit matemàtic és una evidència racional.

Sense anar més enllà d’aquest àmbit Descartes no va tornar a parlar de cap religió ni cap existència superior que controlés el món, més aviat ell usava, per a demostrar les seves idees, un mètode matemàtic, ja que les matemàtiques eren la ciència model de l’època tot donant suport a una filosofia a la manera dels

...