Historia Del Pensamiento

HISTÒRIA DEL PENSAMENT CONTEMPORANI

Modernitat: comença en el segle XIV, a la independència d’EEUU i la revolució francesa dura fins els anys 1960/1970. Els últims moderns van ser el hippies. La paraula modernitat ve de la paraula llatina modernus de la qual ve la paraula catalana “modern”. Aquesta es va utilitzar el segle V/VI d.C. que ve de l’adverbi llatí modo que significa recent. Petrarca va ser el primer modern. Una de les característiques de la modernitat és l’individu.

Renaixement: els romans creien que els bàrbars els havien dominat (catedrals gòtigues...) tornaven a néixer, renaixement. Admiració pel món romà, tornar a l’època romana era oposar-se als bàrbars. La pintura romànica no volia pintar el cos, és simbòlica, pinta coses que no es veuen: pinta sentiments, la fe... No te dimensions. El romans pintaven cossos, home i dones, tenen dimensions.

- 1453 els turcs ocupen Constantinoble.

- 1440/1450 s’inventa la impremta, el llibre es torna barat, a l’abast de tothom.

- Descobriment d’Amèrica segle XV.

- Protestantisme. 31 d’Octubre Luter de 16.. va clavar una protesta a l’església de Pittenberg, diu que interpreta la Bíblia

- 1519 Magallanes dóna la volta al món. El món no és pla.

Galielo Galilei perfecciona el telescopi, observa planetes i dedueix que la Terra i els planetes volten al voltant del Sol. L’interpret de la Bíblia li diu que s’equivoca. Al mateix temps apareix Descartes i diu la raó i la ciència.

Canvi climàtic provoca males collites.

1610 assassinat d’Enric IV de Navarra, després comença la guerra dels 30 anys. A Catalunya acaba amb el tractat dels Pirineus perdent la Catalunya nord.

La guerra dels 30 anys 1618 i acaba 1648, però a Catalunya acaba més tard i perd gran part del territori que passa a ser propietat de França.

A l’edat mitjana apareixen moltes creences, i axò els renaixentistes ho volen eliminar.

Descartes funda la filosofia moderna. Tot, quan naixem tenim idees: les idees innates (racionalistes). El científics deien que quan naixem, neixem sense idees, les anem adquirint (empiristes). Les idees dels dos es van escampant i apareix la declaració d’independència d’EEUU.

Descartes s’havia comprat armes i treballava lluitant per un noble, però va deixar les armes per anar a estudiar. Deia que em de trobar veritats en coses qe siguin clares, evidents i no en poguem dubtar, com les matemàtiques. Utilitza el dubte metòdic. No podem dubtar de que existim. Per Descartes tenim unes idees innates que tots som iguals, el desig de felicitat i per tant el dret de felicitat.

INDEPENDÈNCIA EEUU

REVOLUCIÓ FRANCESA

Participació. La independència és una cte de democràcia, el poble ha de ser gobernat per la gent del poble.

Substitució. Els burgesos volen i acaben substituint la noblesa. Lluita de classes i triomf del tercer estat.

Cada colònia es forma un estat amb la seva constitució. Cada colònia és federa.

Centralització, la comença Lluis XIV.

En els dòlars posa “in God we trust”. Hi ha separació completa entre estat i religió, però no és antireligiosa.

Anti religiosa. Perquè els grans eclesiàstics eren com grans nobles, tenien molt poder, i perquè la religió controlaba el pensament.

Karl Marx 1847 viu a Brussel·les diu que totes les revolucions són còpia de la francesa, però la original és la americana. Marx es fixa més en la francesa perquè per ell la idea de classes es fonamental i a la francesa es substitueix a la noblesa. La modernitat s’ha transformat.

Característiques:

- La primera característica de la modernitat és el desencantament del món (Max Weber).

- Mite de progrés. Progrés vol dir el futur serà millor. Em de trencar els esquemes perquè el futur vingui més ràpid (revolució). Quan hi ha una revolució el futur que havia d’arribar en anys arriba en pocs mesos.

- La llibertat subjectiva.

- Exaltació de l’heretgia. Un heretgia es negar una veritat religiosa, un dogma, Luter era un heretge. La heretgia és anar contra el sistema.

La il·ustració dóna un movimetn polític i social que transforma Europa i Amèrica del Nord.

4 de juliol 1776 - Declaració d’independència d’EEUU

20 d’agost 1789 - Declaració dels drets de l’home i del ciutadà

Aquests textos son fruit de la il·lustració.

D’aquestes revolucions surt el desencantament del món (Max Weber) el món ja no té misteri, ja no calen Déus. Mite de progrés. Llibertat subjectiva.

El saber per la seva unitat, els renaixentistes sabien de tot. Es perd la unitat cultural.

Ciutats entre muralles:

La va definir George Simmel. Al 1875 Barcelona ensorra totes les muralles, les muralles pertanyien a l’exèrcit, la gent de la ciutat va conseguir tirar a terra les muralles.

Al 1863 Londres ignaugura el primer metro. Al 1879 Berlín ignaugura el primer tranvia elèctric.

Tracte monetari (Simmel). Aquesta ciutat freda, de desconeguts, és útil perquè la gent de poble que és heretge és criticat i se’n va a Barcelona, Londres o París on és lliure.

En aquesta ciutat apareix la publicitat. La primera agencia apareix a Londres el 1836 creada per R.F. White and son. El negoci té èxit i al 1845 a Paris és funda la Societat General dels Anuncis. En la publicitat s’inventa la marca, s’inventa Levi’s el 1873. Agafen creatius.

1816, 9 de maig, Niepce aconsegueix un grabat a través de la llum del sol(eliograbat), és molt semblant a la fotografia. 1839, Daguerre, primera foto.

1860 Flauvert amb Maxime Ducan fane a un viatge a Egipte, van fer un reportatge fotogràfic.

1870 Cameron fotografia els homes de la època, quan fotografia.

1895 els germans Lumiere inventen el cine. El cine serveix per presentar-ho en fires i festes major. A Nova York veuen que hi ha negoci i monten la primera industria cinematogràfica.

1910 als empresaris de Wall Street se’ls acodeix traslladar la indústria cinemaogràfica a California però hi havia molt espai, era més barat, no s’havien de pagar patents i el clima era bo. Tot el contrari que a Nova York. Comença l’era de Hollywood i encara dura. Fan cine comercial .

Cine Europeu és un cine que prete ser artístic o polític. És més minoritari. El cine polític genera anticossos.

Schleiermacher, romàntic, amb la raó sola no s’arriba a certs

...