Meditaciones Descartes

Meditació I:

De les coses que es poden posar en dubte

❖ Dubte sobre les opinions admeses fins llavors com a veritables

❖ Exercici de destrucció de les velles opinions

❖ Els sentits ens enganyen: no ens podem refiar d’aquells que ens han enganyat almenys un cop

❖ Encara que les coses generals puguin ser imaginàries, caldrà admetre que hi ha coses simples i universals que existeixen

❖ Déu és summament bo i seria contrari a la seva bondat que m’hagi creat de manera que sempre m’enganyi

❖ Hipòtesi del geni maligne: escepticisme universal

❖ La seducció de les velles opinions és tan forta que em costa no recaure-hi

Meditació II

❖ existeixo mentre estigui pensant

❖ Sóc jo qui dubta, qui entén, qui desitja, qui sent, qui percep

❖ Exemple de la cera: el que coneixem distintament en un bocí de cera no són les qualitats sensibles, que canvien

❖ No puc entendre la cera sense una ment humana

❖ Encara que tot el que pensi sigui fals, n’hi ha prou amb pensar per ser (racionalisme)

❖ Diferència entre percepció sensible i coneixement racional: concebem els cossos només amb l’enteniment

Meditació III: De l’existència de Déu

❖ Sóc una cosa que pensa, dubta, afirma, nega, coneix, estima, odia, vol, no vol i sent

❖ Encara que les coses que penso no siguin res, el que és cert és que les penso

❖ Necessitat de demostrar l’existència de Déu abans de tirar endavant

❖ Les idees en si no poden ser falses

❖ Els judicis poden ser falsos (error de judici: pensar que les idees que hi ha en mi són semblants a les coses que hi ha fora de mi)

❖ Les idees sensibles són involuntàries i s’assemblen als seus objectes, però hi ha casos en què són diferents (el sol l’experimento com a petit però l’astronomia diu el contrari)

❖ El més perfecte no pot dependre del menys perfecte

❖ Déu: substància infinita, eterna, immutable, independent, omniscient, omnipotent i creadora

❖ Déu: idea clara i distinta, , ésser amb totes les perfeccions

❖ Hi ha d’haver una primera causa

❖ No pot ser enganyador, ja que l’engany implica defecte i Déu és perfecte

Meditació IV: De la veritat i la falsedat

❖ El coneixement del jo i de Déu és superior que el de les coses externes

❖ Déu no pot ser enganyador: puc tenir coneixements vertaders sobre el món

❖ L’error depèn de mi

❖ Cal considerar la totalitat de la creació com a perfecta, no les criatures particulars

❖ Les causes de l’error són l’enteniment i la voluntat, concretament “el fet que no retinc la meva voluntat dins els límits de l’enteniment”

❖ Dualisme: no només existeixo com una cosa que pensa sinó que tinc alhora una idea de la naturalesa material

❖ La imperfecció és pròpia de l’ésser humà i del mal ús de la llibertat

❖ Déu

...