Parmenides

PARMÈNIDES (540-470 aC)

La seva filosofía:

Dues qüestions fonamentals:

a) Qüestió epistemològica (sobre el coneixement)

b) Qüestió ontològica (sobre la realitat)

(a) Hi haurà diferents nivells o vies de coneixement:

1a via: la de l’Ésser: via de la veritat: veritat lògica: <l’ésser és i no pot ser que no sigui>: hi arribem des de la raó.

2a via: la del No-Ésser: via de la doxa (simple opinió –doxa-): veritat sensible: <les coses són i no són>: ens l’ensenyen els sentits.

3a via (falsa via): la perplexitat dels ignorants: via de l’error: falsedat i error: <el no-ésser és>: resultat de la ignorància.

(b) La realitat és l’Ésser:

El que hi ha és. Només hi ha Ésser. No hi ha més que un únic Ésser. El que no existeix no ha existit mai; el que existeix, ha existit sempre. Per tant, a partir de l’única realitat que existeix, que és l’Ésser, és impossible que existeixi la pluralitat.

L’Ésser coincideix amb el pensament, és a dir, només allò que pot ser pensat existeix.

Característiques de l’Ésser: parteix de la seva tesi de la realitat:

“L’Ésser és i no és possible que no sigui; el No Ésser no és i és necessari que no sigui”.

A partir d’aquest principi deduïm les propietats de l’Ésser: l’Ésser és U (indivisible)¸únic (només hi ha Ésser); sencer (tot és ple d’Ésser); etern (no té ni principi ni fi i no pot deixar d’existir); esfèric (és perfecte); immutable (tota transformació suposa un trànsit vers una cosa que no és té. L’Ésser és perfecte i res li manca).

Totes aquestes propietats de l’Ésser neguen la possibilitat que el No Ésser sigui, que existeixi. Afirmar-ho seria contradictori.

S’estableix una distinció entre els éssers sensibles i l’Ésser:

Essers sensibles (realitat aparent) L’Ésser (realitat autèntica )

Són plurals és Ú

Moviment i discontinuïtat ni moviment ni discontinuïtat

El que és manifest als sentits el que es fa present a la raó

L’objecte de l’opinió l’objecte de l’episteme (ciència

Conclusió:

a) el moviment com a pas del No Ésser a l’Ésser no és possible.

b) pensa l’Ésser (la realitat) com una unitat estàtica (que exclou junt amb el moviment tota la pluralitat)

c) s’arriba a una formalitat i abstracció de la realitat. A partir d’un axioma inqüestionable deduïm tota la realitat (lògica), és a dir, les propietats de l’Ésser.

...