Utopia

2.1 ¿ Q uè és una utopia?

És un neologisme que prove del grec, que va ser inventat per Thomas More al segle XVI .

Aquesta paraula la va utilitzar per primera vegada en descriure una republica imaginaria, en

que la seva societat esta organidzada segons uns esquemes comunistes,

En aquesta soscietat reina la tolerança i la bondad humana del home, es adir un món perfecte

en la subconciensia humana.

Sobre el terme utopia

La paraula utopia com hem dit abans soreix del grec, on (u) significa "enlloc" i topos"lloc".

Utopia és per tant el "lloc d’enlloc" és el lloc que encara no existeix segons More.

Però aquesta paraula és molt complexa i permet també una altra etimologia. En anglès "sona"

com "eutopia" i ,per tant, pot venir també de d’eu, "bé", "felicitat" i topos, "lloc". Per tant la

parula podria tenir un significat com el "lloc del bé" o el "lloc de la vida bona (felicitat)".

Aquesta paraula està emparentada amb ucronia: el "país del mai per mai", "el país d’enlloc".

Martin Buber comença Camins de utopia afirmant que una utopia és un quadre , la imatge

plàstica o la visió d’un desig o d’un haver de ser que d’alguna manera ens mereixem.

Per tant utopia és una anàlisi sociomoral, és a dir, se’ns descriu un espai físic fictici

(sovint una illa apartada) en què es tracta de realitzar una societat altament moral, regida per

sentiments altruistes. Tota utopia arranca d’un contrast entre allò que realment succeeix i allò

que ensmereixem que succeeixi. Les utopies són producte de la voluntat humana no es poden

imposar sinó que provenen de l’associació voluntària d’uns humans que volen viure d’una

manera radicalment diferent per tal de ser més feliços.

Construcio utopica

Una utopia és construeix a través del treball humà i no per la voluntat dels déus. Es construeix

amb el fi d'assolir una comunitat en què els membres visquin en harmonia amb ells mateixos i

amb els altres i amb la natura. És important insistir en l’aspecte constructiu de la utopia: no

provenen de les divinitats (si fos així serien escatologies), sinó de l’esforç humà. Una millor

organització del treball, però, no condueix la comunitat utòpica al productivisme sinó, ben al

contrari, a l’oci perquè els beneficis d’allò edificat per tots han de revertir també a tothom. La

conversió del treball en joc és una de les característiques més engrescadores

...