Constitució 1869

Les eleccions a Corts Constituents, les primeres que se celebraren per sufragi universal directe, van donar la majoria a la coalició centrista integrada per progressistes, unionistes i demòcrates monàrquics (cimbrios). Aquestes Corts aprovaren la Constitució de 1869, la 1a Constitució liberaldemocràtica de la nostra història. Naix a l'ombra de la Revolució de Setembre i suposa un canvi polític transcendental respecte al sistema anterior. Diem que es democràtica perquè es basa en la Sobirania Nacional, sufragi universal, amplia declaració de drets (mai inclosos abans) i per la voluntat de canviar l’estructura centralista i arbitraria aixecada pels moderats. Volia evitar els seus excessos autoritaris. La nova Constitució pretenia canviar els eixos del sistema moderat i formar un règim diferent a través de dos principis democràtics bàsics: la divisió dels poders i la descentralització. Fou una constitució rígida.

CONTINGUT:

• Es la 4a Constitució espanyola. La seua ideologia_és liberaldemocrática.

• Vigència: de 1869 a 1873.

• Principis d’organització política: monarquia democràtica basada en la- Sobirania Nacional. La Constitució legitima la monarquia, sent la forma de govern de l'Estat.

• Cap de l'Estat: el rei exerceix el poder executiu mitjançant els seus ministres: "el rei regna però no governa". El rei nomena i destitueix ministres.

• Relació entre poders: hi ha una separació dels poders, ja que es un autèntic sistema parlamentari. Assegura la independència i la democratització de la justícia en regular la carrera judicial pel sistema d'oposicions i en introduir la institució del jurat.

• Poder legislatiu: sistema bicameral format per dues cambres colegislatives: el Congrés el Senat. Les Corts són el principal òrgan legislatiu: assumeixen completament l'aprovació de les lleis, tenen iniciativa legislativa, àmplia autonomia i poden presentar mocions de censura per a controlar al govern. Encara que el rei pot convocar-les i dissoldre-les, s’estableixen terminis mínims de reunió i data límit per a la seua convocatòria. El rei només sancionava o promulgava les lleis.

• Govern: els ministres referenden els actes del rei i són responsables davant les Corts. No poden assistir a les seues sessions si no son diputats,

• Sufragi: per al Congrés es universal i directe Lper al Senat es universal i indirecte (2° grau). El Senat té un caràcter de representació territorial ( 4 per província) i un caire elitista i conservador (només eren elegibles els majors de 40 anys que hagueren ostentat alts càrrecs), així es posava fre al possible radicalisme del Congrés.

• Drets Fonamentals: Molt amplis i regulats per a impedir que pogueren ser retallats per lleis posteriors. També contenen les garanties per al seu compliment. Els drets se

...