Historia Tema 1

Sistema polític de la Restauració

Les forces polítiques conservadores i els militars van afavorir la restauració de la monarquia amb Alfons XII. Fins que va tornar el rei, Antonio Cánovas va regir el país. Amb això es volia fer un nou model polític superant el caràcter partidista, l’intervencionisme dels militars i els enfrontaments civils. Es volia pacificar el país i aconseguir el bipartidisme.

Constitució del 1876 (Sufragi censatari)

És una mostra de liberalisme doctrinari amb sufragi universal i sobirania compartida entre les Corts i el rei. De caràcter conservador. (Bicamerals)

La monarquia tenia un poder moderador, podia vetar lleis i el vot era censatari a causa d’una llei, també la meitat dels senadors eren designats pel rei o el govern. L’estat era catòlic establint un pressupost per l’Església. (1890 sufragi universal masculí)

Bipartidisme

El partit conservador i el liberal s’alternaven el poder en un torn pacífic i sense lluita política per posar fi a la intervenció dels militars que van quedar subordinats al govern a canvi d’una autonomia i un elevat pressupost.

Fi dels conflictes bèl•lics

El govern era més estable ja que es van acabar els conflictes carlins expulsant-los dels llocs a on s’havien fet forts: Catalunya, País Valencià, Aragó, País Basc i Navarra. Tot va acabar el 1876 amb l’exili del precedent Carles.

També es va acabar la Gerra dels Deu Anys a Cuba amb la Pau de Zanjón (1878) a on es prometien reformes polítiques com amnistia, abolició de l’esclavitud i més autonomia per Cuba, unes reformes que no es van complir.

Vida política i alternança de poders

Partits dinàstics

Hi havia el partit conservador (Cánovas) amb els grups més conservadors (menys els conservadors i integristes) i el partit liberal amb grups més progressistes (unionistes i republicans moderats). Els dos eren partits de minories i les seves bases socials eren la classe mitjana benestant i les elits econòmiques i els dos defensaven la constitució, un estat liberal i centralista. Per assegurar l’estabilitat institucional quan el partit governant tenia un desgast, el rei cridava a l’altre partit perquè formés govern i convoqués eleccions que sempre guanyava el que les convocava amb majoria.

Conservadors immobilisme, sufragi censatari i Església.

Liberals sufragi universal masculí, reformisme social i laic.

Falsejament electoral

El torn pacífic es mantenia gràcies a la “tupinada” (les trampes perquè guanyés un partit). Es practicava es caciquisme a totes les regions, sobretot rurals en les quals tenien molta influència els cacics. També s’adulterava el vot, ja que sempre guanyava el partit que convocava les eleccions amb gran majoria.

Desenvolupament del torn de partits

Hi va haver 6 governants conservadors i 4 liberals. Després que morís Alfons XII es va fer el Pacte del Pardo (1885) per garantir la continuïtat de la monarquia. El 1890 es va implantar el sufragi universal masculí però va continuar la tupinada. Cap al 1898, els partits van patir un deteriorament pel personalisme dels partits.

Govern llarg de Sagasta del 1885 al 1890 obra reformista, permet entrar al joc polític els partits opositors, absolució esclavituds, nou codi civil, sufragi universal masculí.

Forces polítiques marginades del sistema

Alguns partits van tenir presència al Congrés però mai van ser influents

...