Tòquio al cor

 Tòquio al Cor

Quilòmetre 1:

Ell li agrada corre molt, explica que cada cop que corre després les idees li flueixen millor, dels seus amics és l'únic que li agrada córrer, ha començat a fer un Excel on anota totes les proves que corria. Li van regalar la pel·lícula Forrest Gump i això el va motivar encara més per seguir corrent. Li agrada sentir tota la tensió en les cames, les gotes de suor que li queien, etc. Sempre ha d'intentar millorar tots els seus temps si no s'enfada, ja que no ha pogut millorar tot el temps.

Quilòmetre 2:

Ell tenia moltes ganes que hi hagués uns jocs olímpics a Barcelona, la seva casa, s'imaginava participar en aquell campionat i veure tot el públic com l'aplaudia i com guanyava la medalla daurada. Però al final el resultat de les votacions van ser adverses, ja que les olimpíades van ser a Tòquio. Hi havia molta gent a la Puerta de Alcalá esperant que les olimpíades fossin a Madrid però no va passar, ja que ja hi va haver unes olimpíades a Barcelona l'any 1992. Després de veure que els jocs no eren a Madrid el protagonista va anar a la seva habitació i es va a dedicar a buscar informació de Tòquio. Després es van dedicar a entrenar 3 dies a la setmana. Després van veure que ells no podrien participar per la marca que estaven lluny d'aconseguir-ho.

Quilòmetre 3:

El protagonista parla amb el seu professor d'educació física sobre córrer als jocs olímpics. El seu professor d'educació física li va dir que era molt difícil d'entrar a una competició olímpica costava molt i que ell no hi podia fer res, per anar a una competició olímpica hauria de anar a un centre d'alt rendiment. El professor tenia un amic dintre d'aquest centre i que intentaria aconseguir-li un lloc en aquell centre.

Quilòmetre 4:

L'Antoni era una de les persones que treballaven al CAR el Centre d'Alt Rendiment, l'Antoni era l'entrenador del Joan. L'Antoni li va dir que això no era un dia que et despertaves bé i tot anava bé això era constància i disciplina.

Quilòmetre 5:

A en Joan primer li diuen que no serà fàcil, però ell ja ho sabia i cada cop havia d'anar disminuint distància. En Joan fa el seu primer amic en el centre, L'Esteve. Ell es dedicava a fer els 10000 metres. En Joan li va preguntar a l'Esteve havere si sabia qui era l'Anna, ell va dir que si i que era una noia que també li agradaven les curses llargues.

Quilòmetre 6:

En Joan va suspendre 1 assignatura per primer cop en l'ESO, això ni li va passar mai, ja que era bon estudiant, sempre estava entre el 6-8. Ell li va dir a la professora que no li digués als seus pares, ja que ell no volia deixar de correr. La seva professora li va oferir anar a un altre centre on es basen més en l'esport que ho podria combinar millor amb l'institut.

Quilòmetre 7:

En Jan, es va enamorar de l'Anna, una noia que també estava als entrenaments, per primera vegada en Jan va dirigir-li la paraula però no de la manera més bona. Després quan en Jan va arribar a la meta l'Antoni el va renyar per segon cop d'avant de l'Anna.

Quilòmetre 8:

A en Jan li va malament les coses, ha suspès, s'ha pegat amb un altre noi perquè se'n en riuen d'ell, etc. L'Elena li recomana un llibre d'en Haruki Murakami, un llibre que tracta que parla quan corre.

Quilòmetre 9:

L'Anna va tornar a casa amb autobús i com que en Jan sempre anava amb autobús van anar junts, allà l'Anna li va explicar que els estudis li anaven meravellosament bé però en Jan no es va atrevir a dir-li com li anaven a ell. L'Anna li explicava que ella no competia en lo mateix que ell i que ella no necessitava tant esforç,

Quilòmetre 10:

El pare d'en Jan volia anar a córrer després de molt temps després de la lesió que va tindre els tres lligaments trencats. Van fer uns 9 km a un bon ritme i després en van fer 3 més en un ritme més baix. En acabat el seu pare li va dir que va veure que parlava molt amb l'Anna i que feia tard a casa molt sovint pel fet d'estar parlant amb l'Anna.

Quilòmetre 11:

L'Antoni aquell dia estava diferent, no feia cas i no havia fet la xerrada al Jan. El Jan va aconseguir millorar 2 marques i ell es va sentir molt orgullós, però l'Antoni li va dir que els ritmes que portava i les distàncies tan curtes que feia eren una merda. I també li va dir que si continua així podria arribar a ser dels últims d'una marató de veritat.

Quilòmetre 12:

El Jan ha millorat en tots els aspectes, en l'aspecte esportiu ha començat a millorar i en l'aspecte escolar també havia millorat, ja que ara ja no suspenia, les seves notes anaven entre el 6 i el notable. El Jan es va pensar de fer de professor d'educació física, però en la vida sempre hi ha alts i baixos, així que hauria de seguir i provar.

Quilòmetre 13:

En Jan i l'Anna estan a casa en Jan on estan mirant un pel·lícula, allí en Jan li diu que quan ell vagi als jocs olímpics de Tòquio l'Anna hi hauria d'estar allà. En marxar en Jan acompanya a l'Anna a casa seva i quan estan a punt de acomiadar-se en Jan i l'Anna es donaven un petó, un moment molt màgic.

Quilòmetre 14:

L'Antoni havia inscrit al Jan en una mitja marató. En Jan no tenia gaires esperances de poder arribar al podi, ja que hi havia grans atletes que havien fet moltes mitges maratons i maratons senceres. Ell era la primera vegada que competia. En Jan al final va quedar 3r de la mitja marató, ell sent un benjamí i els altres sent adults.

Quilòmetre 15:

Encara que estiguessin de vacances el centre d'alt rendiment enviava feina, i al tornar, comprovava que s'hagués fet tot. Li demanaven que estiguessis al mateix pes que sempre, per això havia de fer una dieta. Com sempre els pares l'ajudaven en tot. L'Anna patia d'una cardiopatia congènita, bàsicament que no oxigenava gaire bé la sang, per això no correia durant molta estona ni participava en curses.

Quilòmetre 16:

A en Jan li regalen la pel·lícula de Forrest Gump una pel·lícula d'un home que va córrer durant 3 anys seguits, li va agradar tant que la va repetir 3 cops en un mes.

Quilòmetre 17:

En Jan abans no li agradava mirar gaire l'atletisme i preferia passar temps a la PlayStation o al Facebook, fins ara que no parava de mirar campionats i jocs olímpics. Ell estava convençut que podia arribar als jocs olímpics de Tòquio.

Quilòmetre 18:

Explicava que molts atletes per exemple l'Usain Bolt guanyaven més de les col·laboracions que de l'atletisme per això van a l'esport que realment els hi agradava com el futbol o altres esports.

...