Psicologia: Emocions II
Enviado por Mariam Ait Allal • 22 de Febrero de 2023 • Apuntes • 1.473 Palabras (6 Páginas) • 43 Visitas
Psicologia: Emocions II
I. Podem exercir control sobre les nostres emocions?
L’habilitat per entendre les emocions altres — i per actuar des d’aquest
coneixement es coneix, des del llibre Frames of Mind (1983), d’Howard Gardner, com “intel·ligència emocional”.
La qual inclou la interpersonal i la intrapersonal.
Les competències pròpies de la intel·ligència emocional són:
| Depenen de la intel·ligència intrapersonal |
| |
| |
| Depenen de la interpersonal |
|
“Empatia”: depenen de la intel·ligència interpersonal, ja que és la capacitat de posar-se en el lloc o la pell dels altres. (entendre els altres i les seves motivacions)
En termes qualia fem servi la metàfora dels harmònics, on l’empatia seria la ressonància.
L’empatia en permet “vibrar sòlidament” amb els altres.
< Potser no puc sentir el mateix que tu sents, però això no m’impedeix entendre què sents i com et sents >
Per tant, l’empatia i l’enquadrament d’una situació són eines per a la gestió emocional.
A més la nostra actitud cap als altres (negativa o positiva) indueix comportaments positius o negatius en nosaltres i en els altres.
I nosaltres mateixos, podem també prendre una actitud activa pel que fa a la nostra regulació emocional. Però com es pot fer això?
La intel·ligència intrapersonal és capaç de reconèixer les pròpies emocions i ser capaç de controlar-les de manera escaient.
I un com ja he reconegut una determinada emoció, com puc canviar-la?
Diu William James, investigador i psicòleg, “Per sentir-se animós s’ha d’adoptar una actitud animosa i actuar com si l’alegria ja estigués present”.
És a dir, la imaginació i l’actitud poden crear l’emoció.
D’altres vegades, però, la regulació emocional es fa de manera més o menys automàtica posant en joc tota una sèrie de mecanismes de què està dotat el nostre psiquisme per fer front als daltabaixos emocionals.
Es tracta d’un seguit de mecanismes de defensa, ens diu Sigmund Freud, que s’activen per evitar, negar o distorsionar una font d’ansietat o per mantenir una imatge personal idealitzada que ens permeti viure còmodament amb nosaltres mateixos.
Aquests mecanismes de defensa són:
Negació | tractem de protegir-nos contra la realitat desagradable, negant la seva existència. (mort d’algú) |
Repressió | intentem protegir-nos, reprimint, és a dir, bandejant-lo (fent fora) de la consciència |
Formació reactiva | es mira d e controlar els impulsos conflictius exagerant el comportament oposat |
Regressió | es produeix un retrocés a situacions o hàbits anteriors i menys exigents de la nostra evolució psicològica. |
Projecció | ens protegim de l’ansietat causada per les els nostres propis impulsos, que de manera conscient considerem inacceptables, projectant-los (atribuint-los) als altres. |
Racionalització | aconseguim subministrar-nos inconscientment, certes raons justificatives del comportament que nosaltres mateixos considerem objectable. |
Compensació | tractem de reemplaçar algun defecte o manca, realitzant una activitat exitosa. (sempre defenses contra sentiments d’inferioritat.) |
Sublimació | es transformen desitjos frustrats en activitats substitutives, constructives i acceptables pels altres. |
II. Les emocions exhaureixen l’àmbit de les nostres experiències afectives?
Doncs no. De fet, hi ha tres tipus d’experiències afectives: les emocions, els impulsos i els aferraments (“apegos”, en castellà).
“Los apegosson relaciones psicológicas que enlazan profundamente a un sujeto con otra persona o con determinado tipo de experiencias o de objetos”.
En la nostra estructura psíquica, el desig ocupa un lloc central. Que som subjectes desitjants, ho sap prou bé la publicitat.
¿Com funciona la publicitat?
“Su función es crear sujetos deseantes”, diu José Antonio Marina.
Sigui com sigui, en tots nosaltres entren en joc tres categories de desitjos fonamentals, als quals cal donar satisfacció:
- Desig de benestar personal
- Desig d’ampliar les possibilitats d’acció
- Desig de relacionar-se socialment, formar part d’un grup i ser-ne acceptat.
III. Aquest equipament emocional i desideratiu és exclusiu de l’ésser humà?
Tots els éssers vius necessiten relacionar-se amb el medi, per tal de poder satisfer les seves necessitats. Per a dur a terme aquesta relació estan equipats d’un determinat sistema sensorial (que els informa sobre aquest medi); d’unes sensacions bàsiques de plaer i dolor (indicadors del grau de satisfacció de les necessitats fisiològiques, així com de la integritat de l’organisme); d’un repertori d’emocions (genèticament programades, que els donen una informació més matisada sobre aquest medi), alhora governades per dos sistemes, un sistema apetitiu (promou conductes d’acostament) i un sistema aversiu (promou conductes d’evitació)
...