Hora De Juego

HORA DE JOC LINGÜÍSTICA:

B.Z. és un nen de 5 anys, complerts a finals de Novembre.

Té un germà gran de 10 anys, Pablo.

El pare és advocat i la mare administrativa.

En primer lloc, abans de començar l’hora de joc he decidit que la manera de dur a terme l’observació serà prenent notes a una llibreta de manera que així podré guardar i mantenir la major quantitat d’informació possible sense perdre detalls. D’aquesta manera tindré la possibilitat de dur a terme una observació més precisa i concreta, és a dir, un procés d’introjecció.

Abans de començar amb la redacció de l’hora de joc lingüística, m’agradaria remarcar la importància que té el joc dins la vida d’un infant.

El joc és la manera més útil que té un nen d’expressar les seves emocions i sentiments, de reproduir situacions que viu en la seva vida quotidiana ( joc simbòlic), de buscar solucions per resoldre els petits problemes o conflictes que es va trobant i per últim, és la millor manera de fomentar la imaginació i creativitat dels infants.

D’aquesta manera es pot dir que per comunicar-se, el nen utilitza en primer lloc el joc, mitjà d’expressió del nen per excel•lència; més tard, el dibuix i per últim, el llenguatge.

• A continuació passo a detallar l’hora de joc lingüística:

Arribo a les 11 del matí a casa dels nens; primer li explico al B.Z. en què consistirà la sessió; li comento que he portat una capsa amb joguines i que ell podrà jugar amb tot el que hi ha dins, mentrestant jo l’observaré i prendre notes però no podré jugar amb ell com la majoria de dies; m’escolta i sembla que ha entès les condicions de la sessió.

Per una altra banda, com no tinc la possibilitat de quedar-me a soles amb ell, li comento al germà gran que no pot intervenir en el joc, que si vol quedar-se serà per observar la sessió; ell accepta i es manté neutral mentre observa el seu germà com juga.

Li dono la capsa al nen, la mira una mica estranyat i comença a jugar.

En primer lloc treu les cassoletes, els ganivets, culleretes... i juntament amb això agafa un ninot petit i diu: “vaig a cuinar”. Fa veure que posa al foc una cassoleta, juga a cuinar i diu: “ vaig a cuinar un pollastre a la cassola” agafa el ninot petit i fa veure que és el pollastre i ho posa a la cassola. Espera uns segons i diu: “ja està” treu el ninot i fa veure que s’ho menja, diu: “ que rico”

Quan acaba, agafa totes les joguines de la cuineta i les apila i les tapa amb una capsa.

Treu la capsa i se li cauen tots el joguets, en aquell moment emet onomatopeies com: ahhh, joooo...

Torna a fer aquest mateix joc d’apilar les joguines i llençar-les a terra.

Durant aquest temps d’observació la interacció entre el nen i jo és molt poca, em mira i riu.

Recull les cuinetes i les fica a la capsa. Agafa els cotxes.

En segon lloc, treu el cotxes de la capseta on estan, agafa dos i els posa en fila, i desprès dos més i els torna a posar en fila, diu: “vamos a salir brruuumm” fa el soroll dels cotxes i fa veure que fan una carrera, de sobte els fa xocar i fa veure que tenen un accident, en aquell moment diu: “ ahora a remolcarlos y ponerlos a la cárcel “. El fa xocar un altre cop.

Agafa dos, els mou i diu:” se escapa, hay que ponerlos en la cárcel!!” a continuació diu: “ vamos a casa “ i els comença a guardar a la capsa.

Torna a treure el cotxes, els llença i va a buscar-los. Els posa en fila, agafa un cotxe vermell i diu: “nos vamos, multado, maldito coche... “ (simula el cotxe The Cars, el Rayo)

Fa volar el cotxe i diu: “salto mortal, me voy a casa..” guarda el cotxes.

En tercer lloc agafa la nina i diu: “ un bebé a nacido, lo voy a tirar al container” l’agita i el tira. Em mira per veure si li dic alguna cosa, no dic res.

Més tard, agafa les construccions i diu” voy a montar una buena torre que es lo que me gusta a mí!” “Aquí está lo que yo quería”

Verbalitza tot

...