MYSTIC RIVER. PSICOLOGIA DE LA MEMORIA

MYSTIC RIVER

Des de la Psicologia de la Memòria, la película Mystic River presenta molts elements d’anàlisi que s’han anat estudiant al llarg del curs. En el relat de la història desenvolupada es narran tota una sèrie d’aconteixements, què poden ser observats, des de la memòria autobiogràfica, el testimoni, falsos records, informació enganyosa, trauma, record, emocions, reconeixement.... que donaran forma als personatges de la película.

“La memòria és la manera en que els aconteixements passats influeixen sobre la funció futura” (D.Siegel, 2007). Desde els primers díes de les nostres vides les persones perceben el contexte el cual els envolta. Ja des de el naixement, som capaços de demostrar el record d’experiències en forma d’aprenetatge conductual, perceptual i emocional, és a dir, el nostre organisme disposa d’una memòria primerenca.

Així els tipus de formes de memòria ímplicita, no declarativa o procedimental estan disponibles des de els primers moments de l’existència de la persona i quan es recuperen no es creu que comportin la sensació interna de que hi ha quelcom que se esta recordant. La memòria implicita no requereix una atenció focal per a la seva codificació i recuperació. A mesura que passa el temps, i mitjançant la repetició d’experiències i aprenentatges nous, anem codificant i emmagetzemant en els nostres diferents sistemes de memòria, per a recuperar-la de manera ímplicita o explícita.

De manera paral.lela a la mèmoria ímplicita, tenim la memòria explícita que desenvolupa un rol fonamental en la creació del sentit de l’espai i el temps, permeten a les persones recordar els esdeveniments, objectes, altres persones,.... La memòria declarativa explícita té dos grans sistemes, la memòria semàntica, que inclou els significats de les paraules, el concepte de les coses i el coneixement que tenim i altres coneixements que no es poden explicitar. I l’altra subsistema és la memòria episòdica o autobiogràfica que requereix una capacitat de reconeixement envers un mateix, és a dir el record d’objectes, persones i situacions del que hem anat experimentant al llarg de la nostra vida. La memòria explícita requereix un tipus d’atenció focal, conscient i dirigida.

Moltes de les respostes emocionals i gran part de les motivacions, que es generen en la película, són fruit de les experiències passades dels protagonistes. Les seves reaccions obeeixen al record o empremta que tenen dispositades en la seva memòria. Recordar, significa que previament, hi hagut un estímul intern o extern que ha arribat a l’organisme, que constitueix una experiència la cual ha estat codificada d’alguna manera en forma de representacions neurals. Aquesta representació neural de l’experiència ha estat emmagetzemada i posteriorment recuperada. El fet de haver dut a terme de forma adequada aquestes tres fases permet el record. No obstant, el sistema no té la capacitat de recordar tot el s’experimenta, ja que la nostra memòria de treball es saturaria de fets i imatges estranyes, i hauria un deteriorament del seu funcionament normal. Els aconteixements que es recorden són aquells que produeixen un grau d’intensitat emocional significatius, la informació restant s’oblida, és una aspecte esencial de la memòria explícita.

El personatge que sofreix abusos sexuals (quan era infant), la seva memòria ímplicita del succés romàn intacta i inclou elements intrusius com ímpulsos conductuals de fugida, reaccions emocionals,

...