Redacció Català

Mirar més enllà de tu mateix

Si vas pel carrer un dia com qualsevol altre, normalment vas pensant en els teus problemes, plans, idees, emocions o t'imagines un moment especial per a tu. Normalment no prestes atenció al que t'envolta, a la gent que passa i a tot el que passa al teu voltant. Cada persona va absorta en el seu món, sense preocupar-se pels centenars de persones que et creues sense adonar-te.

És per això que a mi m'agrada observar la gent, perquè segons els seus gestos, la seva mirada o simplement la seva cara es poden veure moltes coses sobre aquesta persona.

L’Ada va arribar a la parada de l'autobús, va comprovar que tot faltaven 5 minuts perquè passés el seu i es va asseure al banc al costat d'una dona. Es va posar els cascos i la música perquè passés més ràpid el temps i va mirar a aquesta dona. Devia tenir uns 50 anys, portava els cabells recollits amb un monyo perfecte i els llavis i les ungles vermelles, a conjunt. Se la veia molt seriosa i l’Ada es va preguntar que li passaria pel cap. En veure la seva trista mirada intuí que segurament tenia algun problema. I no s'equivocava, el seu marit patia càncer de pulmó i el seu fill portava més de 2 anys a l'atur. En aquest moment va arribar el seu autobús, l’Ada va pujar, es va asseure i va observar a la dona que s'havia quedat a la parada mentre s'allunyava. Li va donar molta llàstima. Tot seguit es va fixar en un noi que estava assegut just al seu davant. Portava una cresta de color taronja sobre del cap i els costats completament rapats i vestia amb uns pantalons pirates dues talles més grans i una dessuadora negra amb un dibuix sàdic al mig. L’Ada va pensar en canviar-se de lloc perquè, sincerament aquest noi feia por, però va creure que quedaria molt malament així que es va posar la música i va mirar per la finestra. No podia deixar de pensar en el noi que tenia al davant, en com podia ser que hi hagués gent amb aquests gustos. Va pensar que per a gustos colors així que ho va deixar córrer. Normalment la gent que vesteix així sol tenir algun tipus de problema social o de qualsevol tipus i són poc acceptats per la societat. En venir-li al cap aquestes paraules de la seva professora d’història l’Ada, va pensar que el millor seria dir-li alguna cosa perquè no sentís que li feia por. Es va girar cap a ell decidida, li va somriure i li va preguntar cap a on es dirigia. Aleshores l’autobús es va parar, el noi es va aixecar del seient i va dir "Aquesta és la meva parada. Adéu. "I va baixar. Bé, almenys ella ho havia intentat, encara que ara que ho pensava la pregunta havia estat una mica estúpida. Després de 10 minuts l’Ada va arribar per fi a la seva parada i va baixar de l’autobús. Mentre anava caminant pel carrer va veure a dues noies assegudes en un portal, una plorant i l'altra intentant inútilment consolar-la. Veient el panorama l’Ada

...