Naturalisme Català.

EL NATURALISME I NARCÍS OLLER

El naturalisme neix a França als anys 80 de segle XIX.

Causes:

• La il·lustració francesa
• El positivisme d’August Comte
• La novel·la realista de Balzac
• Circumstàncies sociopolítiques:

1. Ensorrada de l’Antic Règim (món anterior a la Revolució Francesa).
2. Societat burgesa en general.

Bases ideològiques:

1. Rebuig de la metafísica i la psicologia.
2. Determinisme: les persones són com són degut a la herència i a l’ambient que les envolta.

Naturalisme i novel·la:

1. Reflectir i explorar les lleis que regulen les manifestacions de la realitat externa.
2. Implicació de l’individu com a membre d’un medi que el determina (l’individu no sap que està immers en aquest determinisme).

Naturalisme i la literatura catalana:

• Distància bàsica entre el naturalisme francès i el català, la visió determinista del món.

Causes d’aquesta diferència entre naturalismes:

1. Situació deplorable de la ciència a Espanya.
2. El fracàs del positivisme en l’àmbit peninsular.

Josep Yxard (crític):

• Un dels primers crítics a parlar del naturalisme a Espanya.
• També va aconsellar a Oller a acostar-se al modernisme.

Joan Sardà:

• Va assimilar el naturalisme com a una necessitat històrica i també, finalment, es va acostar al modernisme

Idees literàries del naturalisme català:

• Assumpció estètica del naturalisme amb la conservació d’elements romàntics
• Teoria de la versemblança (explicar una cosa que sigui creïble). Això va fer que s’usés el català com a llengua literària. Per primer cop, la literatura catalana naturalista té una intensió estètica.

NARCÍS OLLER

Estil de l’escriptor:

1. Escriure novel·la amb sentit de totalitat, és a dir, que la novel·la és un tot,sense fragments.
2. En les novel·les d’Oller hi ha un reflex de la dinàmica històrica, que reflecteixen la realitat del món.
3. Creació d’un llenguatge narratiu.

Naturalisme i les teories estètiques:

• Estètica bàsica: El Realisme, i només parcialment accepta el naturalisme, no acaba d’assumir algunes idees que van lligades a aquest corrent tan radical.
• Limitacions narratives:

-Tradició novel·lística catalana molt pobra.

-La formació cultural romàntica, oposada totalment al naturalisme.

• Espaiament entre novel·les

• Renovació novel·lística en la crisi del naturalisme

• Més que novel·lista va ser contista (narrativa breu), útil per:

1. Atansar-se als models modernistes
2. Conte com a camp d’experimentació

Les novel·les de l’autor:

1. La papallona (1882). Afany d’observació i documentació i retrat meticulós del marc urbà.
2. L’escanyapobres (1884). La millor síntesi narrativa entre realisme i imaginació. Tema de l’avarícia. Impacte de la Revolució Industrial en el món agrari català.
3. Vilaniu (1885). Una novel·la amb molta descripció i poca acció, amb elements costumistes i melodramàtics.
4. La febre d’or (1890-1892). Novel·la dividida en 3 volums, la més extensa d’Oller. Amb una dimensió documental i històrica molt important. Reflex de l’evolució i la dinàmica econòmica de la Barcelona dels anys 80 del segle XIX.
5. La Bogeria (1899). Manifesta la crisi de la novel·la naturalista. Novetats tècniques com el narrador testimoni, tot i que n’assumeix alguns elements, cosa que fa que sigui una novetat.
6. Pilar Prim (1906). Va ser la ultima novel·la de oller.

Pòstumament es van publicar unes memòries on explica com fa les seves obres. Era ràpid escrivint però amb pilar prim es va allargar.

A novel·la del segle XIX entra en crisi, hi ha un canvi de gustos literaris. I hi ha uns nous narradors amb llenguatge molt mes ric que el d’Oller.

El fil del tema parteix d’una injustícia determinada: l’us de fruit condicional. És poder gaudir d’una cosa que no es teva.

Característiques: la pilar prim es òrfena des de la infantesa. La van casar als 18 anys per consell d’una tieta. Però amb el temps, Pilar té dos fills: una filla de 19 anys Elvira i un noiet de 10 anys Enriquet. Esta sotmesa a la vigilància, d’un cunyat despòtic l’Orteu. I l’entramat de la novel·la consisteix a lo següent, a prendre consciència d’aquesta injustícia. I per tant, revelar-s’hi i conquerir la llibertat.

Argument i estructura

La novel·la, Pilar prim, s’inicia a mitjans de juliol a l’estació del nord de Barcelona. Pilar i els seus fills emprenen el viatge cap a Puigcerdà. L’objectiu és curar al seu fill que està malalt. Al compartiment coneixen al Marcial Deberga.

Primer no connecten gaire, però després el comencen a admirar.

Marcial es un galant de 30 i tants anys. Que va a Ribes, a estiuejar. Descubreixen una coneixença familiar i el convida a visitar-les a Puigcerdà.

Els dos primers capítols els ocupa el viatge a Puigcerdà. Al primer capítol apareixen els personatges principals i es citen els cunyats ortal.

...