TREBALL SOCIAL I DISCRIMINACIÓ

REGLAMENTACIÓ 🡪 Treballadores sexuals

ABOLICIONISME 🡪 No vol dir prohibicionisme, és la no reglamentació

Protecció de drets 🡪 Persona subjecte de drets. El fet de no esta regularitzat evidencia una absència de drets i per tant es produeix una sobreexplotació de les dones pels clubs, proxenetes i clients.

Connexió amb els serveis municipals.

Poder normalitzar la vida, tenir accés a prestacions.

Contrarestar les vulneracions i violències que han suposat les polítiques publiques prèvies. 🡪 Proteccions laborals. Constants agressions, físiques, verbals... (prostitució com a professió de risc).

Relacions d’igualtat entre dones.

Espais de treball dignes, condicions sanitàries i de seguretat 🡪 Dignificació del treball i eliminació de l’estigma. 🡪 Si es nega la seva condició de treballadores, elimina la condició de ciutadanes i reforça l’estigma de la prostitució.  Estigma: aïllament i vulneració de les dones.

Polítiques que lluitin contra la feminització de la pobresa.

No criminalització i persecució 🡪 Prostitutes gran acumulació de multes.

Empoderament i independència de la dona 🡪 Dret al propi cos.

Dotar d’espais, veu i capacitat de decisió. 🡪 Fer desaparèixer a les dones de l’àmbit de drets les col·loca com a víctimes, subjectes passius incapaços d’expressar les seves necessitats.

Acabar amb les màfies de la prostitució 🡪 mesures eficaces i contundents per perseguir aquestes màfies acompanyades de polítiques que atenguin la seva demanda inicial, oferint una regularització legal i laboral i evitant l’aplicació de mesures policials que les volen expulsar al país d’origen.

Prostitució = treball 🡪 transició econòmica (serveis sexuals a canvi de diners).

Reglamentació no evitaria burdels il·legals 🡪 La legalització i despenalització no acabarien amb el tràfic. Els “empresaris del sexe” tenen dificultats per a cobrir les necessitats amb dones locals i les persones migrades i/o traficades es veuen com mes vulnerables i rentables.

Indústria del sexe: educació en pràctiques de caràcter patriarcal i masclistes.

Cultura de la prostitució dificulta la possibilitat de crear una relació igualitària, respectuosa i honesta entre homes i dones, en la feina i en tots els àmbits de la vida 🡪 Relacions de dominació. Les dones son venudes als homes despullades o mig despullades i les noies aprenen que son carn per als homes. Mitat de la raça humana delegada al servei sexual de l’altra meitat.

La indústria del sexe crea la cultura dels homes i exclou en la majoria de casos a les dones 🡪 Prostíbuls encarats per als homes. 🡪 Grans empreses paguen per a fer reunions en prostíbuls.

Cultura d’igualtat entre gomes i dones. 🡪 Relació basada en la igualtat i respecte.

Dones que es dediquen a la prostitució: Dones migrades sense papers ni suports dins del país, dones d’extracció social modesta amb baixa o nul·la qualificació professional i escasses possibilitats d’accedir al mercat del treball, dones en situació de drogodependència i algunes excepcions. (no és només en les dones (97%), en els homes que es prostitueixen, transsexuals, travestis i immigrants son els mateixos patrons).

Mercat del sexe 🡪 Desigualtat de gènere en doble sentit 🡪 1. Model de sexualitat imperant en la societat patriarcal (homes tenen necessitats sexuals prenotories i requereixen la disposició de cossos femenins per a poder satisfer-los). 2. Feminització de la pobresa 🡪 Candidates a dedicar-se a la prostitució. Nivell jeràrquic de les dones el més baix possible. (no té poder ni autoritat).

Com la regularització de la prostitució pot contribuir a valorar socialment a les persones que el representen?

Estigmatització de la prostituta, no la prostitució (home ben valorat i la dona no).

Penalització de tot tipus de proxenetisme. Regularitzar equival a organitzar mitjans i persones amb un fi determinat. Regular la prostitució implica organitzar un mercat de cossos femenins per a l’ús i gaudiment de la demanda masculina. Els únics beneficiats amb la reglamentació serien els proxenetes (podrien lucrar-se legítimament comercialitzant amb els cossos de les dones) i prostituïdors (tindrien assegurada la qualitat i solubilitat de la “mercaderia adquirida”).

Reglamentar implica establir regles, acordar espais, posar límits. Per tant posa situar fora de la legalitat tot allò que no s’emmarqui a la normativa reglamentària. 🡪 Reglamentació com invisibilització de la prostitució. 🡪 2 categories de prostitutes: legals i clandestines. En el cas de les legals el seu estatut de prostituta quedarà normalitzat, constaran en els registres oficials i administratius com a prostitutes, i per tant serà la seva identitat principal, com qui és metge i per tant 🡪 Com incidirà el seu caràcter oficial de prostitutes sobre les seves expectatives professionals en qualsevol altre sector d’activitat? Servirà el eufemisme de treballadora sexual per contrarestar el estigma que ja tindran de per vida? En el cas de les clandestines, en la majoria de casos per trobar-se en una situació irregular, passaran d’una situació d’al·legalitat a una situació flagrant d’il·legalitat per tant empitjoraran les seves condicions de vida i les seves possibilitats de ser víctimes de la violència masculina, i seran una millor excusa dels poders públics per expulsar-les del país. 🡪 Reglamentació implicaria criminalització, persecució i repressió.

Crítica al consentiment 🡪 Quelcom patriarcal. Canvi estructural i profunds, inversió de recursos i polítiques econòmiques.

Educació per a canviar l’estigma, persones en situació de prostitució i acabar amb la idea que les dones som bé de consum, s’ocupa de l’educació sexual.