Analisis Filosofico

Les cuixes de granota no eren tan dolentes com havien esperat els nens. Es lliscar ràpidament de la llauna i al

pa, que Susie estava sostenint sobre el foc. Encara que eren de color marró grisenc i molt desagradable, Martha

es va sentir alleujat en veure que no s'assemblaven a les cames reals. Ella havia sentit llàstima pels pobres granotes.

Però William mirava enfadada a la paella. `Hem pagat molt per ells!" , Va dir. `Espero que siguin la pena."

Els nens havien fet un petit foc al costat de la porta del graner. Sovint venien a jugar aquí, ja que

Va ser només als afores de la localitat de Torre de Hampden, on vivien. Ningú més semblava usar la gran,

edifici buit. Parets velles del graner estaven fetes de pedra en brut, que semblava canviar de color quan la

la llum del sol tocat, i el sostre del graner havia plantes verdes i or pugen per tot arreu. A l'altre costat de la

edifici era una casa gran, de peu sola enmig dels camps. A l'interior del graner, va ser l'única llum

a través de les grans portes dobles i un o dos forats al sostre. Així que era difícil de veure en totes les cantonades, que sempre es veia fosc i misteriós.

Va ser William qui va suggerir primer fer una barreja estranya, algunes setmanes abans. Havia arribat la idea del seu pare, que era professor a l'escola del poble.

`És el que les bruixes solien fer! ' li havia dit a Susie i Martha emocionada. `Ja saps, posar tot tipus de coses en una cassola i escalfar al foc. Podem recollir totes les coses, i fer un foc a l'estable. Serà divertit!

Només un petit foc, és clar. No anem a poder jugar més allà si causem cap dany. Mira, jo he

anotat tot. El meu pare em va dir que el que necessitem. Està en un vell llibre que té. Mira aquí està la llista! "

Amb l'ull de peix, i la punta de la granota,

Llana d'ovella i pèl de gos,

Oli de rosa, i de la pell de serp,

I ala de l'ocell, la cervesa fan.

`Com podem trobar totes aquestes coses? Susie havia demanat. Els seus ulls brillaven amb interès.

`És molt fàcil! va dir William amb delit. `Podem comprar una ampolla d'oli de roses, una llauna dels petits peixos amb el seu caps a l'ull de peix i. . . '

Toe de la granota! Com aconseguim això? preguntar Susie.

`No hi ha problema-va respondre William. `Vostè pot obtenir les cuixes de granota en llaunes. La gent menja. "

Les noies el van mirar amb horror.

`La veritat, és veritat. Podem demanar una llauna d'una botiga a Londres. I podem trobar una au morta al bosc. I una pell de serp, si es mira amb cura. I. . . '

La Marta se sentia molt preocupat. `Creus que això és una bona idea?" -Va preguntar ella. `Vull dir, sona com un encanteri per a mi. És realment segur?

`No és un encant-va respondre William,` que és la ciència. Anem a veure què passa. Serà molt

interessant! "

 `Però -" Martha continuar tristament, 'quan s'escolta a totes les plantes del poble a prop de la bruixa que

solia viure al graner, no podria ser - er - perillós "?

 `Realment no creus tot eixe fem, oi? va dir William. `Bruixes i tot això? Això va ser només

superstició - el que la gent en el passat solia creure. Vostè veu, que volien algú a qui culpar quan

estaven malalts o els seus vaques van morir o alguna cosa així. Així que em van dir que eren bruixes que posen els encanteris de les coses. Però hi ha

No tot són! Això és el que diu el meu pare, i ell ho sap ".

 Martha encara era molt dubtosa, però havia d'estar d'acord amb el pla, ja que els tres d'ells sempre ho han fet

coses junts. En el proper parell de setmanes es van recollir afanyosament el que necessitaven per a la cervesa de la bruixa, com

així com una mica de llenya.

 Ara, aquí estaven, en un matí de dimarts d'agost, tots mirant a una safata plena de coses estranyes en un

molt petit foc. Susie, que estava fent la cuina, ja havia dit les paraules de la vella cançó que William

havia copiat del llibre del seu pare.

 Cop de vent, i la nit de l'ocell canta,

 Foc crema, i portar problemes.

 Després d'una estona em va dir enfadada: 'Aquest foc no és bo! La cervesa mai va a fer calor!

 William i Martha mirar cap a la safata. Les cuixes

...