Entrevista Santo Balmes

Transcripció Santi Balmes

• ‘Etiquetats’: Proposarem reptes als fans del programa o de la banda, consistirà en proposar-los animalades que hauran de resoldre la setmana següent. Tot dependrà de la nostra imaginació, com que se’n vagin davant de la seu del PP exigint el matrimoni per trios. Com que el nostre públic és bastant “tirao palante”, forçar-los. Però el premi no sé quin és. Intentarem passar-nos.

• Estic escrivint una cosa seriosa, aquesta vegada sí que serà seriosa. Intento mostrar diverses cares del que és el poliedre. En el sentit pendular que tinc jo del que és la creació per una necessitat personal, me n’aniré a alguna cosa súper seriosa. De fet l’any que ve suposo que publicaré una altra cosa. No és que ho tingui del tot avançat però la idea la tinc bastant clara ja. Em vaig ficar en la mentalitat d’un nen durant un quart d’hora, però és l’única vegada que m’he ficat en la mentalitat d’un nen a la meva vida, perquè quan ni quan era un nen pensava com un nen... A casa sempre m’havien dit que jo, d’ingenuïtat, no en tenia. Vaig intentar impregnar-me de la ingenuïtat, de la bona fe, de la noblesa de les meves dues filles, perquè jo vaig tenir uns imputs del món adult que em van fer veure el món tal com era molt ràpidament. Això sumat a que era bastant incrèdul amb tot, Nadal, el que sigui. He intentant mitjançant escriure o fer cançons recuperar una mica aquell nen que del tot no vaig ser. Suposo que va ser per això.

• Restaurant: La Bella Italia (Llúria amb València). El porten napolitans, i quan entres no és el típic restaurant en què tu demanes i ja està, perquè quan t’agafen confiança el chef et diu “tu comes lo que te diga yo”, i no pots escollir. Està boníssim tot. Uns macarrons amb salsa de llimona són autènticament espectaculars. Rigatoni! Tot ho fan excel·lent. Tota la plantilla és com d’Itàlia del Sud i quan entres allà dins estan fotent uns crits acollonants i et dóna la sensació que estàs a Sicília. I és com una espècie d’oasi en què a mi m’agrada anar. És com sorpresa. Això en una ciutat tan ingrata com és Barcelona, que és molt individualista... Estic perdudament enamorat de Barcelona, però que et tractin amb aquesta familiaritat...

No sóc d’anar a restaurants de disseny, i sí que trobo a faltar cuina tradicional a Barcelona com sí que trobo a Madrid. Aquí tot ha de ser modern, i em sembla molt bé però s’hauria d’haver conservat algun tipus de tradició ben feta. A Madrid està ple de llocs... Sembla que fugim sempre d’allò tradicional. No m’agrada.

Al corredor de la mort, es demanaria cinquanta llenguados a la meuniere, perquè sempre et quedes curt amb el llenguado. I de postres, coulant.

• Ha passat les millors nits a Garaje Hermético, a Diagonal, i a Humedad Relativa. Evidentment al Razz. Ara aniria al Vinilo a prendre una copa, perquè és el bar on la majoria de gent que conec del mundillo de la música i amb els quals tinc una certa implicació i estima estan alà. Jo hi vaig una vegada a l’any com a màxim. Ara ja no surto, no vull, perquè estic sortint tots els caps de setmana. També és molt pesat, no saps fins a quin punt el teu horari de feina s’allarga fins les cinc del matí. És una mica pesadet. Em trobaràs abans en un bar cutre, que no em conegui ningú i pugui estar prenent-me algo que no en un bar on la gent sigui susceptible de conèixer Love of Lesbian. Et trobes en ratoneres i pots estar una hora fent-te fotos. I la gent, a mesura que va avançant la nit, agafen un punt molt impertinent.

• És sortir a un escenari. Una persona que està a metre i mig per

...