Cafe Del Gripau

Temps i espai interns en la diegesi

d’El Cafè de la Granota de Jesús Moncada

Xavier Iglesias i Gallart

Katalaneko Lektorea / Lector de Catalán

Laburpena

Artikulu honek Jesús Moncada egile katalan ezagunaren El Cafè de la

Granota laneko istorioen barne-denborazkotasun eta -espazioari buruzko azterlan

zehatz eta zorrotza egiten du. Era horretan, testuak ikertuta, denbora eta

espazioa mugatzen dituzten elementuak bilatu nahi dira.

Narrazioen barne-denbora “orainalditzat” jo da, horixe baita narratzaile

-kronikagilearen irudiaren bitartez agertzen dena. Baliogabetze fede-emailerik

ez dugunez, kontakizunen idazketaren data berekoak direla pentsatzen da, XX.

mendeko 80ko hamarkadako lehenengo bosturtekoan kokatutakoak, alegia.

“Iragana” ere ageri da, kontakizunen gertakari garrantzitsuenak gertatzen diren

garaia, eta Hèctor Moret-ek adierazitako denbora-hipotesia egiaztatuta geratzen

dela ondoriozta daiteke. Narrazioaren barne-denbora, beraz, XX. mendeko

50eko hamarkada eta 60ko hamarkadaren hasiera inguruan kokatzen da.

Era berean, zalantzarik gabeko beste ondorio bat atera daiteke: kontakizunen

barne-espazioa Mequinensa hiribildu zaharra dela, eta denboraren zein

espazioaren datatzea osatzen duten elementuak direla, aldi berean, lanari

beharrezko batasuna eta koherentzia ematen diotenak, egilearen lan osotik

isurtzen den Mequinensa mitiko hori sortu ahal izateko.

Gako-hitzak: Jesús Moncada, Cafè de la Granota, El café de la Rana, Mequinensa,

Mequinenza, literatura katalana.

Resumen

El artículo formula un estudio detallado y exhaustivo de la temporalidad y

del espacio interno de las historias de El Cafè de la Granota del reconocido

autor catalán Jesús Moncada. De esta manera, a través de la investigación textual,

se buscan los elementos que los acotan.

94 XAVIER IGLESIAS GALLART

Se considera el tiempo interno de las narraciones en un tiempo llamado

“actual” que aparece a través de la figura del narrador-cronista i que se sitúa a

falta de revocación fehaciente en la época en que se fecha la escritura de los

relatos, en el primer lustro de los años 80 del siglo XX; y en un tiempo pasado

donde suceden los hechos significativos de los relatos y se concluye que la hipótesis

temporal expresada por Hèctor Moret queda razonablemente demostrada,

situando el tiempo narrativo interno entorno a la década de los años 50 y

principios de los 60 del siglo XX.

Del mismo modo se llega a la conclusión sin lugar a dudas de que el espacio

interno de los relatos es la villa vieja de Mequinensa y que los elementos

que conforman la datación espaciotemporal son, a su vez, los que dotan de la

unidad y coherencia necesarias a la obra para la creación de la Mequinensa

mítica que emana del conjunto de toda la obra del autor.

Palabras clave: Jesús Moncada, Cafè de la Granota, El café de la Rana, Meequinensa,

Mequinenza, literatura catalana.

INTRODUCCIÓ

La importància de la figura de Jesús

Moncada i de la seva obra dins la

literatura catalana contemporània és

sobrerament coneguda arreu i n’és una

prova fefaent les més de vint llengües a

què s’ha traduït la seva obra i la multitud

de premis i guardons obtinguts, així

com la recepció social de la seva obra,

tant de la crítica com del gran públic i

de l’àmbit més acadèmic.

A pesar que la datació de la temporalitat

interna d’El Cafè de la Granota

de Jesús Moncada ja ha estat formulada

per alguns autors com Hèctor Moret,

«Les poques dates esmentades en les

narracions situen l’acció en la dècada dels anys cinquanta i principis dels

seixanta del segle passat»1

, es fa necessari un estudi detallat dels elements

que condueixen a validar aquesta datació mitjançant la descripció exhaustiva

dels elements textuals que hi fan referència per via directa o indirecta.

1

Moret, 2006: p. 26.

Carrer de Mequinensa

Fotografia de Jesús Moncada

TEMPS I ESPAI INTERNS EN LA DIEGESI D’EL CAFÈ DE LA GRANOTA DE JESÚS MONCADA 95

S’endega aquest treball, per tant, amb la intenció de datar la temporalitat de

les històries de les narracions que es contenen en el llibre, que coincidirà

amb les apreciacions comunament acceptades, d’una forma detallada i al

màxim d’exhaustiva, i, amb la intenció de deixar fixat, en la mesura del

possible, aquest aspecte de l’obra. Serà, doncs, aquesta afirmació d’Hèctor

Moret, la que considerarem

...