LES DESIGUALTATS I LES CLASSES SOCIALS

LES DESIGUALTATS I LES CLASSES SOCIALS

Educació i contextos educatius

Paula Fernández, Carmen Fernández, Paula Fusté, Tamara Garvin i Elena Marruecos

Grup: 61

Seminari: A

ABI

ÍNDEX

INTRODUCCIÓ (falta ampliar)        3

MARC TEÒRIC        4

OBJECTIUS        12

METODOLOGIA        13

CONCLUSIÓ I ANÀLISI DE RESULTATS        14

BIBLIOGRAFIA        17

ANNEXES        18

1. INTRODUCCIÓ (falta ampliar)

Hem escollit aquest tema perquè ens va cridat l’atenció, ja que avui dia continua havent-hi desigualtats a la societat i ara són més evidents amb la situació actual de la Covid-19, i per tant volem indagar més en profunditat respecte a la nostra comunitat autònoma Catalunya, per poder veure com, depenent de la classe social, uns infants tenen més desigualtats que altres, centrant-nos en l’àmbit educatiu, específicament en infants de la primària.

1. MARC TEÒRIC

Durant molts segles no s’ha vist als infants com a subjectes de dret. Han patit agressions, explotacions, maltracte i fins i tot se’ls ha condemnat a morir prematurament.

La manca de drets i les agressions han fet que sorgeixin sentiments de protecció en els adults dels quals depenen i algunes institucions. Per aquesta raó van voler actuar per evitar i canviar les situacions hostils a les quals se’ls condemnava.

El segle dels infants, es coneix el segle XX com el segle dels infants. Al 1945 neix l’ONU gràcies als  avenços científics en psicologia, medicina i dret, amb les normatives de protecció específiques i les repercussions de les guerres mundials. L’ONU el 1946 crea UNICEF com a organisme encarregat de la defensa i la protecció dels drets de la població infantil.^[a]

Amb els antecedents de la Declaració Internacional dels Drets dels Infants de 1924 i la Declaració universal dels drets de l’infant de 1959, l’Assemblea General de les Nacions Unides, a la 44ª sessió del 20 de novembre de 1989, va adoptar la Convenció dels drets dels infants, un tractat universal obligatori que reconeix els drets civils, polítics, econòmics, socials i culturals dels nens i les nenes, són drets que posseeixen els nens/es i adolescents per tant sols néixer. Són inalienables, irrenunciables, innats, imprescindibles i obligatòria, per tenir una bona infància. És a dir, reconeix l’infant com a subjecte actiu de drets i deures. Per poder disposar d’aquests drets els infants tenen uns deures específics com comportar-se i mantenir un respecte amb la persona que ha adoptat, per tant si volem que els drets es respectin, tenim el deure de no vulnerar aquests drets i mantenir un respecte.

A partir d’aquests esdeveniments anteriors sorgeix la iniciativa Education for all la qual, va ser un compromís mundial per donar educació bàsica de qualitat a tots els infants, joves i adults.

Posteriorment, a l’any 2000, va tenir lloc el Fòrum Mundial sobre l'Educació que es va celebrar a Dakar (Senegal), on 164 governs van concertar el Pla d'Acció de Dakar, Education For All. Aquests tenien com a objectiu complir els compromisos comuns, posant en marxa un ambiciós programa orientat a la consecució de sis objectius educatius que havien d'assolir abans del 2015. Els quals van anomenar objectius del desenvolupament del mil·lenni (ODM). L’objectiu 2 fa referència al dret a l’educació i vol aconseguir l’educació primària universal.

Anys més tard sorgeixen els ODS (objectius pel desenvolupament sostenible), ja que no s'han assolit els objectius que es tenien previstos fins a la data (2015). Aleshores es proposen 17 nous objectius interconnectats entre ells i que interpel·len a tothom. L'objectiu 4 fa referència al dret a l'educació i el seu propòsit és aconseguir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat al llarg de la vida.

Imatge 1. Objectius de desenvolupament sostenible (2015). Font: https://www.idescat.cat/dades/ods/[pic 2]

Després d’aquesta contextualització fem referència al focus inicial del nostre treball, la Covid-19 i com aquesta ha afectat i vulnerat en certes ocasions aquest dret a l’educació.

La pandèmia de la COVID-19, el 31 de desembre del 2019 va ser registrada per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) a Xina com una epidèmia regional, es va difondre molt ràpidament per tot el món. I el 19 de març va impactar en 160 països i territoris. L’impacte va ser i és molt fort, ja que no estàvem preparats per aquesta crisi i mentre no s'elabora una vacuna efectiva, la pandèmia podria seguir expandint-se durant més mesos, anys, etc.

...