Levi Straus

Claude Lévi-Strauss1 comença l'assaig "Raça i la història" , “hablar de la contribución de las razas humanas a la civilización mundial podría causar sorpresa en una serie de capítulos destinados a luchar contra el prejuicio racista”(1999).

L'autor és plenament conscient que, el propòsit del text és lluitar contra el racisme, negar que existeixen diferències entre les diferents races, ja que tots els éssers humans són exactament iguals.

Els éssers humans han demostrat, desde temps immemorials, una tendència de considerar-se sobre si mateix i la seva cultura com superior a els individus que són diferents, al mateix temps que se sent menyspreu per a aquells que s'allunyen del seu camí d'ésser (etnocentrisme).

En aquest sentit cal destacar els termes remontats a l'emitiologia de "bàrbar", "salvatge" o "primitiu".

Les teories com Gustave Le Bon, que exposa el món una concepció impregnada de matisos racistes.

No obstant, el racisme d'aquest autor ha estat superat, fins al punt que, com el propi Lévi-Strauss señala, comença a dubtar de la conveniència d'utilitzar el terme "raça" a l'estudi dels éssers humans.

Tot i que, sens dubte, segueixin existint individus incol·lectius que s'aferren a teories i concepcions desfasades i superades pels avanços científics moderns per justificar la premacía d'una determinada raça sobre les altres, no resulta sorprenent que Lévi-Strauss entengui que la seva comesa a l'hora de barallar contra el racisme no sigui afirmar una vegada més alguna cosa ja de sobres acceptada, que no existeixen diferències entre els éssers humans per qüestió de raça o característiques físiques.

No obstant, limitar-se a realitzar aquesta afirmació impossibilitaria entendre les

diverses maneres en què els diferents pobles del món han contribuït a l'evolució

humana de maneres diametralment diferents, però no per això millors

o pitjors.

Per això, Lévi-Strauss conclou que, “no podemos pretender haber resuelto el problema de la desigualdad de razas humanas negándolo, si no se examina tampoco el de la desigualdad – o el de la diversidad- de culturas humanas que, de hecho si no de derecho, está en la conciencia pública estrechamente ligado a él” (1999).

L'autor, doncs, aposta per estudiar amb detall com les diferents

cultures del món han evolucionat i han fet avançar l'espècie humana, sense

parar a fixar-se a les seves característiques físiques.

Per dur a terme la tasca que s'ha proposat, hem de començar per

examinar la qüestió de la diversitat cultural.

Per a Edward Tylor, la cultura és “aquell tot complex que inclou el coneixement, les creences, l'art, la moral, el dret, els costums, i qualssevol altres hàbits i capacitats adquirits per l'ésser humà com a membre d'una comunitat” (2007, p.64).

L'autor opina que per estudiar les diferències entre cultures es fa necessari començar per elaborar un inventari de les mateixes.

En primer lloc, ens trobem davant cultures diferents entre si, però juxtaposades . En segon terme, hem de comptar amb les cultures del passat, d'indubtable importància

però impossibles de conèixer de primera mà o a través de la investigació històrica

o arqueològica, ja que abans de l'aparició de l'escriptura no comptem amb

documents suficients que ens permetin conèixer una cultura íntegrament.

Una vegada acceptada aquesta limitació, la qüestió

...