La Plaga de la Ribera
Enviado por bleiser10 • 17 de Septiembre de 2014 • 3.956 Palabras (16 Páginas) • 195 Visitas
CAPÍTOL 2 - LA PLAGA DE LA RIBERA
"La Plaga de la Ribera" és el segon capítol del llibre "El cafè de la granota". Aquest capítol està escrit en forma de carta, ja que l'escriu Jeroni Salses i Santapiga, per donar-li al director de la presó de Lleida.
En aquesta carta li explica que feia temps van decidir fer obres a l’Ajuntament del poble perquè estava molt vell, així que van decidir buidar l’Ajuntament i repartir les coses que hi havia dins entre la gent del poble.
En Jeroni i l'Elisenda tenien una casa molt petita on pràcticament no hi cabia res i encara menys després de guardar les coses de l'Ajuntament. Encara que no només van guardar els retrats, sinó que també es van fer càrrec d'en Valerià.
En Valerià era un criminal, per aquesta raó a l'Elisenda no li feia molta gràcia que estigués a casa seva, però finalment es va quedar perquè es comportava bé. Poc a poc l'Elisenda i en Jeroni confiaven en ell, encara que en Valerià es sentia fracassat, perquè no li sortien les coses com ell volia. Des de ben petit volia ser una mala persona. Per aquesta raó en Jeroni li escriu la carta al director de la presó, per a què en Valerià vagi a classes dels professionals. Com la parella mai havia tingut fills, van pensar que aquesta era una bona causa per gastar els seus diners.
• Espai: El lloc on es troba la parella és un poble de la ribera de l'Ebre (poble de Mequinensa).
• Temps: Aquest capítol té lloc durant els anys cinquanta. L'acció dura uns quants mesos, és a dir, el temps que està en Valerià a casa de la parella i el que triguen les obres de casa de la vila.
• Narrador: És un narrador intern i protagonista, ja que qui explica aquest capítol és el mateix Jeroni.
• Tema: El tema d'aquest capítol és una mica com el dit de: "Qui la fa la paga". En Valerià vol ser una persona dolenta però tot li surt a l'inrevés del que ell tenia plantejat. Encara que es porta bé amb en Jeroni i l'Elisenda.
• Personatges:
Jeroni Salses i Santapiga: És l’agutzil de la seva vila, un càrrec que ocupa des de fa trenta anys. Té una bona conducta, pública i privada, és seriós en la feina i no suporta els pocavergonyes del seu poble i dels voltants.
Valerià, “la Plaga de la Ribera”: És un bon noi, però ell no vol ser-ho, des de ben petit volia ser una mala peça, però mai ho aconseguia, sempre que feia alguna cosa amb mala intenció, el destí li tornava i acabava amb un final feliç.
Elisenda: És una bona xicota però a vegades és molt tossuda. L’Elisenda està en contra de tenir un criminal a casa seva, ja es va enfadar quan va haver de guardar tots aquells trastos, ja que la seva casa és molt petita i encara ho semblava més després d’haver de fer lloc per les coses de l’Ajuntament.
Senyor director de la presó de Lleida: Les primers pàgines del capítol van dirigides l senyor director de la presó de Lleida. Qui parla amb ell és Jeroni Salses.
2. La Plaga de la Ribera
JESUS MONCADA ESTRUGA
Jesús Moncada Estruga va néixer a Mequinensa, Baix Cinca, l'1 de desembre de 1941 i va morir a Barcelona, el 13 de juny de 2005. De ben jove va combinar l'afecció per narrar històries i el dibuix i la pintura. Va guanyar premis literaris molt aviat malgrat que, per circumstàncies diverses, va publicar tard.
Va fer magisteri a la Escuela de Magisterio, del barri de la Magdalena, a Saragossa, carrera que va exercir alguns anys a la seva vila nadiua fins que va anar a fer el soldat, primer al regiment d'Artilleria Antiaèria de Calataiud i, després, a la Jefatura del mateix cos a Saragossa. Es va instal•lar a Barcelona per tal de dedicar-se a la literatura i a la pintura.
Es va donar a conèixer amb el recull de narracions Històries de la mà esquerra, premi Joan Santamaria 1971, publicat per l'entitat organitzadora del premi, el 1973. L'autor reconeix en l'estil d'aquest primer recull, el mestratge de Pere Calders.
Tant en el primer recull, que va reeditar ampliat amb noves narracions i pròleg de Pere Calders, el 1981, Editorial la Magrana (des d'aquell moment editorial on Moncada ha publicat en exclusiva), com en el segon, El cafè de la granota, (1985) recrea, a cavall entre el realisme i la fantasia, el passat mític de l'antiga població de Mequinensa -ara soterrada sota les aigües del riu Ebre-, temàtica que va reprendre en les seves altres produccions (novel•les i narracions).
Moncada fa reviure Mequinensa amb precisió històrica, el 1988, amb la publicació de la primera novel•la Camí de sirga, que va ser rebuda pel públic i la crítica com una de les novel•les més importants de la darrera narrativa catalana. Va ser guardonada amb el Joan Crexells, amb el premi Fundació d'Amics de les Arts i de les Lletres de Sabadell, el Nacional de la Crítica, el Ciutat de Barcelona, el de la Crítica Serra d'Or i va ser finalista del Nacional de Literatura, 1990. Aquesta obra, a més, ha estat traduïda a una dotzena de llengües.
El 1997 va publicar la novel•la Estremida memòria, que va obtenir els premis Joan Crexells i el de la Crítica Serra d'Or, 1998.
El 1999 va publicar un nou recull de narracions amb històries sorprenents, evocadores, humanes: Calaveres atònites, des dels ulls d'un jove advocat barceloní, que va a Mequinensa, a la dècada dels cinquanta, a ocupar la plaça de secretari del jutjat de pau.
Les seves obres s'han traduït a l'alemany, l'anglès, el castellà, el danès, l'eslovac, el francès, el gallec, el japonès, el neerlandès, el portuguès, el romanès, el suec, el vietnamita... El mateix autor va traduir un nombre considerable d'obres del castellà, del francès i de l'anglès.
Pel conjunt de la seva trajectòria literària va ser distingit amb el Premi dels Escriptors Catalans (2000) i la Creu de Sant Jordi (2001).
Aquests dos contes que expliquem a continuació són dues obres del llibre “El cafè de la granota”, ambdós narracions.
CAPÍTOL 2 - LA PLAGA DE LA RIBERA
"La Plaga de la Ribera" és el segon capítol del llibre "El cafè de la granota". Aquest capítol està escrit en forma de carta, ja que l'escriu Jeroni Salses i Santapiga, per donar-li al director de la presó de Lleida.
En aquesta carta li explica que feia temps van decidir fer obres a l’Ajuntament del poble perquè estava molt vell, així que van decidir buidar l’Ajuntament i repartir les coses que hi havia dins entre la gent del poble.
En Jeroni i l'Elisenda
...