Tema Psicologia Educacion

TEMA 3: LA CONCEPCIÓ COGNITIVO CONSTRUCTIVISTA DE L’ENSENYAMENT I L’APRENENTATGE

1.- Introducció. Aportacions del cognitivisme a la Psicologia de l’Educació.

2.- Concepció genètic- cognitiva de Piaget.

2.1.- Implicacions educatives de la teoria genètico-cognitiva de Piaget.

2.2.- Case: Teoria Neopiagetiana.

3.- El processament de la informació.

4.- Teoria sociocultural de Vygostky.

4.1.- Implicacions educatives de la teoria de Vygostky.

5.- Teoria de Bruner.

5.1.- Implicacions educatives de la teoria de Bruner.

6.- Teoria de l’assimilació cognoscitiva d’Ausubel.

6.1.- Implicacions educatives de la teoria d’Ausubel

-Orjales, I. (2007). El tratamiento cognitivo en niños con trastorno por déficit de atención con hiperactividad (TDAH): revisión y nuevas aportaciones. Anuario de Psicología Clínica y de la Salud, 3, 19-30.

-Woolfolk, A. (2010). Psicología Educativa. México: Prentice-Hall. Cap 2 7 i 9 Cap. 2, 7 i 9.

Qüestions per a la reflexió:

• Quin és el rol del coneixement en l’aprenentatge?

• Com influeixen en l’aprenentatge la percepció, l’atenció, els esquemes?

• Per què alguns estudiants obliden el que han aprés?

• Com utilitzarem el que els estudiants saben ja per a ajudar-los a fer un aprenentatge significatiu?

1.- APORTACIONS DEL COGNITIVISME A LA PSICOLOGIA DE L’EDUCACIÓ.

1) Psicologia de la Instrucció.

• Variables internes.

• Teories de la motivació.

• Tasques escolars.

• Diferències individuals.

2) Psicologia genètica de Piaget.

• Adaptació evolutiva dels continguts.

• Desenvolupament del constructivisme (junt a altres autors).

- Constructivisme:

- Els aprenents són actius construint el seu aprenentatge.

-Les interaccions socials són importants en el procés del construcció del coneixement.

- Implicacions del constructivisme:

a) Intencionalitat per part de l’aprenent.

b) Activitat auto dirigida.

c) Professor com a guia. Potenciar l’aprenentatge significatiu.

d) Tasques escolars adaptades als objectius proposats.

e) Incidir en processos, més que en conductes.

3) Teories del processament de la informació.

El cervell està implicat a l’aprenentatge i influeix i és influït per les activitats de processament.

4) Disseny d’instrucció.

• Aportacions conductistes.

• Aportacions cognitivistes.

2.- CONCEPCIÓ GENÈTICO-COGNITIVA DE PIAGET. ESTADIS DEL DESENVOLUPAMENT COGNITIU

Nocions fonamentals:

-Interaccionisme:Subjecte -Objecte

-Constructivisme: organisme actiu.

Funcions:

a) Organització de la ment en estructures: -L’aprenentatge és un procés de rebre i organitzar nova informació.

b) Adaptació:

-Assimilació: fer que la nova informació encaixe amb els esquemes ja existents.

-Acomodació: canviar els esquemes o crear nous per a que s’integre la nova informació.

-Equilibració: buscar l : buscar l equilibri entre els esquemes ’equilibri entre els esquemes

ja existents i la nova informació.

El desequilibri motiva al xiquet a intentar aprendre per a intentar aplegar de nou a l’equilibri.

2.1.- IMPLICACIONS EDUCATIVES DE LA TEORIA GENÈTICO-COGNITIVA

Aprenentatge = desequilibri

Aportacions:

1) Nivell operacional de l’alumne 

Seleccionar els materials i activitats apropiats per a les competències de comprensió de l’estudiant que servixquen de suport per a assegurar que el xiquet aconseguisca fluïdesa per a passar del desequilibri a l’equilibri.

2) Promoure el desenvolupament.

3) Paper actiu de l’aprenent: construeix el seu propi aprenentatge interactuant amb el medi ----donar-li oportunitats per a manipular materials (ex. Jugar).

4) Professor.

5) Plantejar activitats motivants.

2.2.- CASE: TEORIA NEOPIAGETIANA

Per a Case el xiquet desenvolupa etapes diferents segons el domini pel que pot estar més avançat a un domini que a l’altre.

--Suposa un canvi en les idees de Piaget o una explicació de la seua teoria:

Procediment:

1.- Analitzar l’estructura operacional de la tasca instruccional.

Analitzar els passos que segueix un expert.

2.- Determinar el nivell operacional en que està funcionant l’estudiant.

Analitzar els passos que segueix l’alumne per a abastar la meta.

3.- Preparar f l activitats per a afavorir el desenvolupament de les estructures.

Inadequació de la seua estratègia + Eficàcia d’altra estratègia

3.- EL PROCESSAMENT DE LA INFORMACIÓ

Processos:

Atenció, retenció (memòria), recuperació, resolució de problemes, comprensió, metacognició (planificació, avaluació, regulació). Analitza pas a pas els processos que utilitzen, en termes mes específics.

PROCESAMENT INFORMACIÓ—específic

PIAGET—es mes general, el mes important es la maduració biològica.

Comparació entre la proposta de Piaget i l’enfocament del processament de la informació:

• Maduració biològica:es el mes important per a Piaget. (La tenen en comú els dos, es l’única similitud)

• Estratègies d’aprenentatge i experiències. (no son tan importants per a Piaget com per a l’enfocament del processament de la informació)

• Desenvolupament continu i gradual.(maduració continua i Gradual)ex. Escales.

• Metodologia rigorosa.

- Diferències individuals: cada una d’aquestes utilitza processos diferents i determinats.

Model de emmagatzemament d’Atkinson i Shiffrin: es el mes conegut dins del processament de l’informació.

1) Memòria sensorial: procés inicial d’ emmagatzemament temporal d’entrada sensorial de la informació. Suposa una codificació com a sensacions experimentades (fotos, sons).

Gran capacitat: impressió bastant exacta i completa de la realitat.

Escassa persistència (1-3 segons).

Planteja que hi ha tres almacens:

2) Memòria de treball: emmagatzemament a curt termini per a la informació que s termini per a la informació que s està utilitzant 'està utilitzant.

Experiment: 25 paraules.

- Transferència d Transferència d informació des de magatzem ’informació des de magatzem sensorial.

Emmagatzemament i processament d i processament d informació ’informació (Memòria Operativa-MO): sistema encarregat

...