El Pensament De Plató

El Pensament De Plató

• Igual que Sòcrates, Plató es va oposar a les teories relativistes i escèptiques defensades pels sofistes ja que creien que aquestes teories eren falses i a més perilloses.

• El relativisme considera que no existeixen realitats absolutes perquè la veritat depèn del punt de vista des del qual es mira i a més afirmaven que les coses son tal com les percebem, però oblidaven la diferencia entre l’aparença i la realitat. Segons els sofistes el significat del bé o de la justicia varia segons el moment i el lloc, per això les costums, normes i opinions son diferents a cada poble i a cada època històrica.

• Sovint les aparences son enganyoses i moltes vegades les nostres opinions son incorrectes. Si volem conèixer la realitat veritable, hem d’anar més enllà de les nostres creences personals i deixar enrere allò que les coses semblen, per tal de descobrir allò que realment són. Plató i Sòcrates estaven convençuts que existeix una realitat veritable (veritat última) que era independent del nostre punt de vista i creences.

• La realitat autentica no és fàcil d’assolir, i per aconseguir-la hem d’anar més enllà de les nostres opinions particulars i recordar que les aparences confonen. La filosofia ens ajuda a trobar un cami en busca de la veritat.

• En contra el relativisme, Plató es va interessar pels problemes de l'ètica  i va recollir i desenvolupar plantejaments de sòcrates que a mes a mes de l'àmbit ètic, va abastar totes les branques de la filosofia.

• La investigació de plató s’ocupa de la moral, natura el coneixement o l’ésser humà. La inspiració del pensament platònic prové del convenciment, heretat de sòcrates, que l'autèntica realitat es troba més enllà de les aparences i només podem assolir-la mitjançant un esforç serios i compromès amb la veritat.

MON SENSIBLE I MÓN INTEL·LIGIBLE

Les matemàtiques van oferir a Plató claus importants en la seva cerca de la realitat autèntica.

Plató creia que podria resoldre enigmes reconeixen l'existència de dos àmbits  de la realitat diferents. El món sensible, format per les coses i el món intel·ligible, format per les essències.

• Món sensible: format per totes les coses que veiem i toquem, es el món material que percebem amb els sentits i que està format per coses particular que son imperfectes, canviants i caduques.

• Món intel·ligible: està integrat per les essències. Està compost per realitats immaterials que es copsen amb la raó. Les essencies son universals, perfectes, eternes i immutables.

Per a plató les essències existeixen en un pla diferent al de les coses materials. Les essències són transcendents, perquè estan més enllà del mon sensible i pertanyen a una realitat superior.

LA TEORIA DE LA PARTICIPACIÓ

• Les essenciès trascendents del mon intel·ligible Plató els va anomenar idea i eidos (forma o figura).

• Teoria de les idees o teoria de les formes: proposta platònica que distingeix el món de les essències amb el mon sensible. És una doctrina ontològica que descriu quines son les realitats que veritablement existeixen.

• La metafísica de Plató es dualista: distingeix dos àmbits de la realitat, que són el mon intel·ligible i el sensible. Aquests dos mons permeten explicar les diferències entre les coses i les essències.

• Les essències no pateixen alteracions ni pereixen mai. Les essènices pertanyen a un àmbit (món intel·ligible o món de les idees) propi, perfecte i immutable.
• Teoria de participació: afirma que les idees actuen com a models eterns i immutables de les coses. Les coses del món sensible procedeixen d’una Idea que intenten imitar però mai ho acaben d’aconseguir.

• Les Idees no són només el model o paradigma del qual procedeixen les coses també son l’ideal al qual les coses s’esforcen a aproximar-se.

Les coses són allò que són i que tenen qualitats perquè participen de les Idees corresponents, les limiten o hi aspiren.

• La teoria de la participació té una conseqüència, el mon intel·ligible es superior al mon sensible  i per tant és més autèntic i més veritable.

• Les Idees estan ordenades en una jerarquia (en forma de piràmide), a la base les idees menys importants, a la cúspide les mes generals, significatives i valuoses i al vèrtex la mes important la Idea del Bé (idea Suprema). Plató afirma que les principals son les de relacions i valors (bondat, bellesa i Justícia).

• Plató explica l’origen de les coses per mitjà del mite de Demiürg.

Plató amb altres filòsofs creien en l’eternitat del món. Segons Plató al principi només existia una materia caótica, imperfecta i informe. Avui en dia veiem un mon múltiple divers i ordenat perquè les coses van ser modelades per una mena de deu, un artesà savi i bo (Demiürg).

El mite explica com aquest deu va intentar materialitzar les idees modelant la materia que disposava. Les coses fetes de matèria tenen defectes, canvien i acaben envelleixen i es malmeten.

Amb aquest mite Plató vol explicar la seva teoria de participació i l’origen del cosmos, mostra com les coses intenten assemblar-se a les idees i no ho acaben d’aconseguir perquè estan fetes de matèria dolenta i imperfecta.

CIÈNCIA I OPINIÓ

• La teoria gnoseològica de Plató està lligada a la seva metafísica. L’existència de dos mons diferents explica les dues formes diferents de conèixer:

• El mon sensible (sentits) que és imperfecte i canviant que no correspon amb la realitat veritable.
• I el mon de les idees què és l'autèntica realitat perfecta i eterna, només es pot arribar mitjançant la raó. Aquestes dues formes son diferents.

• Plató distingeix dues formes de saber:

• la doxa (opinió) és el coneixement del mon sensible, es realitza per mitjà dels sentits i és imperfecte i incomplet.
• L’episteme és el coneixement del mon intel·ligible que s’assoleix amb la raó. Per assolir el veritable episteme, s’ha de confiar en la raó ja que es un proces dificil i només estan preparats aquells que practiquen la filosofia.

• El pas de la doxa a l’episteme: per fer aquesta ascensió hem de confiar en la nostra raó, també necessitarem l’ajuda d’algú que conegui les Idees i que ens pugui assenyalar el camí per mitjà del diàleg ja que aquest procés és llarg i complex (ascensió dialèctica).

• La doxa pot estar equivocada i podem trobar dos tipus de coneixements dintre d’aquesta

• La de les imatges (conjectura), que poden resultar enganyoses o traïdores.
• Si anem més enllà de les imatges, arribem a copsar els objectes i haurem assolit la segona fase del coneixement (creença). El coneixement autèntic no és el de les coses, sinó només el de les Idees.

• Plató recomanava l’estudi de les matemàtiques ja que els objectes matemàtics són ens immaterials. Si comprenem que els objectes matemàtics tenen una existència immaterial haurem assolit el saber discursiu. Aquest coneixement pertany a l’episteme perque traca d’ens immaterials, eterns i inalterables.

• El procés de la idea del Bé és el més difícil i important, pot ser anomenat intel·ligència. Amb aquesta fase culmina l’ascensió dialèctica, quan l'autèntic coneixement assoleix el nivell suprem.

• El relat de la caverna il·lustra el dualisme metafísic i la diferenciació entre la doxa i episteme.

• La teoria de la reminiscència: Ens permet recordar les Idees que la nostra ànima guarda al seu interior. Plató creia que podem copsar les idees perquè aquestes ja es troben al nostre interior. Les idees ens resulten familiars perquè la nostra ànima ja hi ha estat en contacte encara que nosaltre no ho recordem. Abans del nostre naixement la nostra ànima estava al mon intel·ligible envoltada de les Idees immaterials.L’ànima quan es va unir al cos, les idees del coneixement es van quedar a l’oblit i es poden despertar al relacionar-nos amb les coses que ens envolten al món sensible.

La reminiscència fa possible el procés de l’ascensió dialèctica.

EL DUALISME ANTROPOLÒGIC

• L’antropològia de Plató es dualista l’ésser humà està compost de dues parts molt diferents:

• El cos que és material, canviant i imperfecte que pertany al mon sensible.
• L’ànima és immaterial i es la part més noble que hi ha en les persones. L’ànima està lluny de ser perfecta, però està lligada a la raó i té semblança amb el món de les Idees.

• Plató afirmava que el cos és una mena de presó en la qual l’ànima està tancada.

• Les necessitats i els desigs corporals ens allunyen de la saviesa i de la felicitat autèntica. Hem de cultivar la nostra part racional, associada a l’ànima, sense que la nostra part corporal ens arrossegui. Hem de portar una vida ascètica.

• L’ànima no mor mai, és eterna i immortal. La immortalitat de l’ànima està lligada a la teoria de la reminiscència. L’ànima va existir abans de néixer i seguira inclòs quan siguem morts.

• L’ànima prové de la seva simplicitat. L’ànima és simple, no esta formada per elements, per tant l’ànima no es pot descompondre i tampoc pot morir mai.

• La teoria de la reencarnació diu que després de la mort la nostra ànima pot tornar a la vida i unir-se a un cos nou que serà noble i bell si en la vida anterior hem viscut de manera virtuosa, i si no és així es reencarna en un cos inferior. El proces es repeteix moltes vegades. Tenim l’oportunitat de millorar i purificar la nostra ànima seguint una vida ascètica. Arribarà un moment que haurem purificat totalment la nostra ànima de tot vestigi material i aquesta romandrà plena i joiosa al mon de les Idees, on volia arribar.

• Ànima racional: es troba al cap i esta relacionada amb el pensament.
• Ànima irascible: es troba al pit i està relacionada amb les passions i els sentiments nobles (honor, colera).
• Ànima concupiscible: situada al ventre i esta relacionada als desigs i els apetits corporals.

• Segons el tipus de ànima que predomina en nosaltres som diferents tipus de persones. Quan predomina la part racional tenen interès per l’aprenentatge i valoren la racionalitat. Qui predomina l’ànima irascible es caracteritzen per la gosadia i es preocupen per l’honor. Qui predominen l’ànima concupiscible es deixen arrossegar per sentiments innobles i es preocupen per coses materials.

L’ÈTICA DEL BÉ

• Plató creia que els valors morals són universals i objectius.

• El bé i la justícia són iguals per a tothom, aquesta visió contrasta amb la teoria relativista defensaven els sofistes.

Si algú es comporta incorrectament, ho fa per ignorància. Quan es coneix e bé autèntic actua bé.

La teoria ètica de Plató es basa en l’universalisme i en l’intel·lectualisme moral defensats per Sòcrates.

...